Rainbow Warrior: diferència entre les revisions

| emblema2 =

}}

El '''Rainbow Warrior''' (en català, ''[[Guerrer]] de l'[[Arc de Sant Martí]]'') és el vaixell insígnia de l'organització no governamental internacional [[Greenpeace]]. El seu nom prové d'una antiga profecia dels nadius d'[[Amèrica del Nord]] segons la qual:

 

===Cronologia de l'enfonsament del Rainbow Warrior===

* 23 de març de 1985 - Christine Huguette Cabon, de 33 anys, oficial de l'armada francesa treballant per als serveis secrets francesos arriba a [[Auckland]] amb el fals nom de Frédérique Bonlieu. La seva missió era la d'infiltrar-se en els medis ecologistes per a conèixer els plans de Greenpeace. Va dur a terme la seva missió, obtenint gran quantitat d'informació sobre la protesta que s'organitzaria i sobre els preparatius per l'arribada del Rainbow Warrior. També va recollir informació sobre ports i lloguer de vaixell d'esbarjo, deixant [[Nova Zelanda]] el 24 de maig de [[1985]].

* 22 de juny de 1985 - El llot "Oueva" de [[Nova Caledonia]] arriba al port de Parengarenga, amb una tripulació de quatre membres de la marina francesa portant documentació falsa. Les autoritats del port els hi donen les indicacions aduaneres que havien de realitzar-se.

* 22 de juny de 1985 - El Major Alain Mafart, de 34 anys, (sota el nom de Alain Turenge de Suïssa) i la Capitana Dominique Prieur, de 36 anys (sota el nom de Sophie Turenge, també de Suïssa) arriben a Auckland des de [[Honolulu]]. Alain Mafart és especialista en operacions subaquàtiques igual que la tripulació del Ouvea.

*23 de juny de 1985 - Arriba a Auckland l'oficial del serveis secrets francesos Louis-Pierre Dillais (sota el nom de Jean Louis Dormand). Es pensa que va ser ell el que va coordinar l'enfonsament del Rainbow Warrior.

*29 de juny de 1985 - L'Ouvea arriba al port de Whangarei.

*7 de juliol de 1985 - Arriben a Auckland Alain Tonel, de 33 anys i Jaques Camurier, de 35 anys, ambdós, membres dels serveis secrets francesos fent-se passar per entrenadors esportius. Aquest últim equip va ser l'encarregat de col·locar les bombes en el vaixell. Un altre membre de l'equip, sota el nom de Francois Regis Verlet es va encarregar de les operacions de reconeixement d'últim moment. Els seus nom reals no van ser revelats durant la investigació.

* 7 de juliol de 1985 - El Rainbow Warrior arriba al port de Waitemata per a reunir-se amb altres vaixells que participarien en la manifestació contra els assaigs nuclears francesos a l'Atol de Mururoa.

* 10 de juliol de 1985 - Deu minuts abans de la mitjanit hi ha una explosió en el Rainbow Warrior. Un membre de l'equip, el fotògraf [[Fernando Pereira]], de 36 anys, triga a sortir i mor en el vaixell per una segona explosió.

* 11 de juliol de 1985 - Els habitants de [[Nova Zelanda]] s'aixequen amb la notícia del primer atemptat [[terrorisme|terrorista]] que passa en el seu país. S'inicia una investigació de gran amplitud.

* 12 de juliol de 1985 - França nega oficialment tota intervenció a l'enfonsament del Rainbow Warrior, explicant que França no actua d'aquesta manera. Aquest mateix dia, després de denúncies d'habitants d'Auckland són arrestats i interrogats Sophie i Alain Turenge.

* 15 de juliol de 1985 - La policia d'Auckland viatja a l'[[illa de Norfold]] per a interrogar a la tripulació del llot Ouvea, ja de tornada a [[Nova Caledonia]]. Un membre de la tripulació havia viatjat per avió cap a [[Sydney]]. Els investigadors recullen mostres per analitzar però els membres de la tripulació del Ouvea són deixats en llibertat per falta de proves. El llot mai va arribar a [[Noumea]] i es presumeix que va ser enfonsat en alta mar pels seus tripulants.

* 24 d'agost de 1985 - La parella Turenge són acusats de la mort de [[Fernando Pereira]] i d'acte de terrorisme. Es descobreixen les accions de reconeixement de Christine Cabon (alies Frederique Bonlieu), qui desapareix a [[Israel]] en els següents dies.

* 8 d'agost de 1985 - La premsa francesa informa sobre els possibles nexes entre l'atemptat terrorista i els serveis secrets francesos. El govern francès anomena un responsable d'investigació.

* 9 d'agost de 1985 - El president de França, [[François Mitterrand]], condemna l'enfonsament del Rainbow Warrior com un acte criminal i promet càstig si es demostra que francesos van estar involucrats.

* 22 d'agost de 1985 - Els serveis secrets francesos revelen els veritables noms dels implicats per la investigació. Afirmen que havien de molestar en les activitats de Greenpeace, però que no estaven autoritzats per a portar a terme accions del tipus ocorregut.

* 28 d'agost de 1985 - El primer ministre francès Laurent Fabius, afirma que de trobar-se culpables, els responsables seran castigats pels seus crims.

* 23 de setembre de 1985 - El primer ministre francès admet l'actuació dels serveis secrets, confirmant que van actuar sota ordres superiors. Per tant, els que van actuar no seran jutjats.

* 4 de novembre de 1985 - Els oficials Mafart i Prieur són condemnats, per càrrecs menors, a 10 anys de presó. França pressiona perquè siguin extradits.

* 1986 - França prohibeix algunes importacions des de Nova Zelanda com a mesura de pressió per a la repatriació dels dos terroristes. S'arriba a un acord sobre la compensació monetària per la destrucció del vaixell. Després de la mediació del secretari general de l'[[ONU]], [[Javier Pérez de Cuéllar]], es decideix que els dos terroristes passaran tres anys confinats en una base militar francesa al pacífic.

* 14 de desembre de 1987 - França incompleix l'acord, transportant a Alain Mafart a França per a un tractament mèdic. Immediatament va ser assignat a un nou lloc en una acadèmia militar a París. Dominique Prieur arriba també a París el maig d'aquell mateix any.

 

==El Rainbow Warrior II==

Després de l'enfonsament del ''Rainbow Warrior I'', Greenpeace va botar l'any 1989 el "SV Rainbow Warrior", el seu nou vaixell insígnia, com a homenatge al vell guerrer de l'arc de Sant Martí. El SV Rainbow Warrior va ser dissenyat amb l'objectiu de minimitzar al màxim l'impacte mediambiental. Així, doncs, la possibilitat de navegar a vela i la dotació de panells solars permet un important estalvi de combustible.