Fe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 15:
=== Antic Testament ===
 
Els termes emprats amb més freqüència a l'[[Antic Testament]] per representar l'actitud de la fe són ''batāh'' —esperar confiadament en...— i ''amān'' —mantenir-se fidel a...—. Les arrels anteriors es corresponen al [[Nou Testament]] per ''élpis, elpizo'' i ''pístis'', pistéou'' respectivament. Totes dues paraules posen de manifest les dues característiques del vertader creient: «confiança en la persona que revela» i «adhesió de l'intel·lecte als seus signes i paraules».
 
Des de la fe d'[[Adam]] i [[Eva]] a la qual fa referència el [[Gènesi]] on, tot i el pecat comès per ells, [[Déu]] els prometé un [[Crist|Salvador]] fins la fe d'[[Abraham]] que arribà al seu punt àlgid quan acceptà sacrificar el seu fill [[Isaac]] per obeir Déu, s'han succeït gran quantitat d'esdeveniments de fe en Ell. Els llibres posteriors, l'[[Èxode]], [[Levític]] i [[Deuteronomi]], continuen narrant esdeveniments en els quals la fe hi era present, i en d'altres absent, però amb retorn posterior a la seva fe en Déu, i aquesta es concretà en els [[Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments|Deu Manaments]] donats a [[Moisès]] al [[Península del Sinaí|mont Sinaí]]. El caràcter obligatori i les disposicions internes dels homes a acomplir els Manaments és de gran tradició deuteronòmica; en el pla personal, la fe exigeix el lliurament de tot el cor.<ref>{{ref-llibre|cognom=Antic Testament|títol=Deuteronomi|data=2008|editorial=MTF (Chicago) y EUNSA (Pamplona)|isbn=9781890177713|pàgina=Dt; 4,29|url=http://www.eunsa.es/sagrada-biblia/1353-biblia-de-navarra-cartone.html|consulta=2 d'abril de 2016}}</ref>