Servitud: diferència entre les revisions

La '''servitud''' (del [[llatí]] ''iura praedorium'' o ''servitutes'') en [[dret romà]], consisteix enés un [[dret real]] quelimitat elsregulat propietarisen deel [[predi]]sCapítol veïnsIV podendel establirLlibre voluntàriament,Cinquè perquèdel unCodi prediCivil anomenatCatalà (566-1 CCc i ss.). Es defineix com "''Un dret real limitat que grava parcialment una finca, que és la servent, prestien abenefifi und'una altrealtra, ditque és la dominant, i pot consistir en l'avantatgeatorgament permanenta aquesta d'un determinat ús limitatde la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titulara de la finca servent" (''566-1 CCc). Com a relacions d'ús, les servituds són drets fonamentalment solidaris i indivisibles, sent això últim el que ocasiona que la servitud romangui íntegre malgrat que qualsevol predi implicat es divideixi. A més, tampoc no hi ha la possibilitat d'una adquisició o extinció parcial.<ref>D'Ors, pàg. 265 - 266.</ref><ref>Betancourt, pàg. 347.</ref>. Les servituds, segons la regulació actual, només es poden adquirir mitjançant títol, otorgat de manera voluntària o forçada. Es prohibeix l'adquisició de servituds per usucapió (566-2.4 CCc) segut a la dificultat que suposaria diferenciar una hispotètica posessió ''ad usucapionem'' d'una mera tolerància del propietari de la finca.

Com a tipus de concurrència de drets que és la servitud, aquesta produeix una limitació de la [[Propietat privada|propietat]] del predi servent. És el prediaquest el que sofreix elpateixel [[gravamen]], però el propietari en cap moment queda personalment obligat;, ésles perservituds això pel que la servitud no pot consistir ensón un fer,dret sinóreal méslimitat aviatque enrecau unsobre patir la limitaciófinques. Encara que per part del predi servent la servitud suposi una tolerància, des de la perspectiva del dominant aquesta pot consistir en una intromissió ('immissió') lícita sobre el foncpredi que actua com a servent (servitud positiupositiva), o en un dret a impedir ('ius prohibendi') determinats actes en el foncpredi servent (servitud negatiunegativa). Quan ella servei prestatservitud es pot reconèixer per un signe visible, manifest, etc. , com pot ser una finestra o un canal, la servitud es denominas'anomena aparent, mentre que en el cas oposat, és a dir, quan es manca d'aquest signe esmentat, la servitud rep el nom de no aparent.<ref>D'Ors, pàg. 267.</ref>

Al principi, les intromissions en [[béns immobles]] aliens no estan permeses legalment, pel que el propietari té la possibilitat d'impedir-les ('ius prohibendi'), i en cas de persistència, pot acudir als [[Interdicte|interdictes]] 'uti possidetis' i 'quod vaig veure aut clam '' ' o a les accions negatòries corresponents. Per la seva part, el propietari pot fer a la seva finca tot el que estimi convenient sempre que les seves accions no comportin una intromissió en l'immoble veí. Només mitjançant la constitució d'un servei|servitud es pot convertir en lícita una intromissió, o en il·lícit un dels actes del propietari sobre el fundo.<ref>D'Ors, pàg. 268. </ref>

ElsLes serveis|servituds són tipificatstipificades partint del seu contingut específic. EncaraTot i que noen existeixdret capcivil motiu quecatalà, inciticom a pensardret civil que laha [[Jurisprudència]]evolucionat nodel poguésdret reconèixerromà, mésregeix tipusel principi de serveis|servituds''numerus delsapertus'' quepel apareixenque estipulatsfa a lesla sevesconstitució obresdels casuístiquesdrets reals, hi ha una sèrie establertade servituds ja establertes (de pas, d'aquests tipusaqueducte, etc.). Una primera categoría que els [[Escolàstica|autores escolàstics]] van agruparcrear enés aquella que diferència entre servituds rústiques i urbanes depenent de si es referien a poder passar o portar aigua pel fonc veí, entre altres avantatges de caràcter marcat agrícola, o de si versaven sobre comoditats d'una edificació que s'imposa al vesíveí. Principalment, ha estat la primera Jurisprudència clàssica la que es vas'ha encarregarencarregat de la casuística de les servituds, postura que li va suposar una sèrie de crítiques per part de persones no juristes, com és el cas de [[Ciceró]], que consideraven aquestes qüestions ridícules.<ref>D'Ors, pàg. 269.</ref>

Les servituds més importants rústiques són les de passadapas, a peu o a [[cavall]] (''iter''), la de passadapas de [[guanyatramat]] ('actus') o camí per a [[carro]]s (''via''). També tenen rellevància les de conducció d'[[aigua]] per superfície ('aquae ductus'), extracció d'aigua ('aquae haustus') que segons la interpretació jurisprudencial portaporten aparellat l'accés al [[pou]] o [[deu]] ('iter ad hauriendum') i la facultat de poder llançar l'aigua en fonc vesíveí ('aquae immissio'').<ref name = "A">D'Ors, pàg. 270. </ref>

Les servituds urbanes més destacables són elsles de llums, ja sigui en la seva variant de poder obrir [[finestra|finestress]] (''ius luminum''), evitar que el vesíveí elevi l'[[edificació]] present (''ius altius non tollendi'') o dret de vistes (''ius ne prospectui vel luminibus officiatur''). D'altres són les servituds de [[desguàs]] (''cloaca''), suport de [[Biga (construcció)|biga]] (''ius tigni immittendi'') o càrrega d'una sobreconstrucció (''ius oneris ferendi''). En últim lloc es troben les de sortints, per deixar caure l'aigua de la [[pluja]] des de la [[teulada (construcció)|teulada]] (''ius stillicidii'') o per un [[canaló]] (''ius fluminis''), i la de projectar [[Balcó|balcons]] o terrasses sobre un predi vesí (''ius proiiciendi protegendive'').<ref name="A"/ >D'Ors, p. 270. </ref>