Tercera Guerra Carlina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció |
|||
Línia 72:
[[Fitxer:Carlos (VII.).jpg|thumb|180px|El pretendent Carles VII, en un dibuix de la revista Vanity Fair de 1876.]]
[[Fitxer:Borboni.jpg|thumb|Els Borbons italians durant la tercera guerra carlina: assegut, el pretendent [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]]. Dempeus, d'esquerra a dreta: el [[Robert I de Parma|duc de Parma]], el duc de Bardi i el comte de Caserta.]]
El pretendent va creuar la frontera francesa a [[Navarra]] el [[2 de maig]] de [[1872]] i es va posar al capdavant de l'alçament, però el 4 de maig el general governamental Domingo Moriones va entrar per sorpresa en el campament carlista a Oroquieta, i el pretendent va haver de creuar precipitadament la frontera francesa, posant fi, momentàniament, a la insurrecció al País Basc i Navarra després de la signatura del [[Conveni d'Amorebieta]] el 24 de maig entre el president del govern d'Amadeu I, Francisco Serrano, i els líders carlistes de [[Biscaia]]. No obstant això, el conveni va ser mal rebut per les Corts i Serrano va haver de dimitir. Tampoc es va acceptar el conveni des del bàndol
Després del fracàs del primer aixecament al País Basc i Navarra, el pretendent va destituir a la majoria dels caps militars i va establir el 18 de desembre com a data per a la nova revolta. Entre les nombroses partides que es van aixecar va destacar la del Capellà Santa Cruz. Durant el desembre i els primers mesos de 1873 els [[carlistes]] van tornar a aixecar nombroses partides a la regió. El 5 de maig de [[1873]] es va produir una important victòria a Eraul, [[Navarra]], quan les forces de Dorregaray, Rada i altres líders [[
El pretendent va tornar a entrar al juliol de 1873 a Espanya, i a l'agost els carlistes van conquerir [[Estella]], que van convertir en la seva capital, però van fracassar en els intents de conquerir [[Bilbao]]. Al setembre de 1874, els carlistes mantenien 24.000 homes armats i ocupaven gairebé per complet el País Basc i Navarra, excepte les capitals. Es va establir així un veritable Estat carlista que tenia la seva base en les diputacions forals i en el qual Carles VII era el cap d'Estat i estava al capdavant d'un Govern compost per tres secretaries d'Estat: Guerra, Negocis Estrangers i Estat, i, Gràcia, Justícia i Hisenda. El nombre de carteres augmentaria posteriorment fins a cinc. Existia també un Codi Penal, Tribunal Suprem de Justícia, Duanes, servei de correus, i el 1874 es va establir una universitat a [[Oñati]].
| |||