Itàlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Treu enllaços superflus a articles d'anys |
||
Línia 146:
La llengua oficial d'Itàlia és l'[[italià]], una estandardització del [[toscà]], llengua descendent del [[llatí]]. Abans de la reunificació italiana el [[1861]] aquesta llengua existia només com a llengua literària, parlada per menys del 3% de la població. Nombroses llengües es parlaven a la península, la majoria llengües romances que s'havien desenvolupat a cadascuna de les regions i regnes, a causa de la fragmentació política de la península. Moltes d'aquestes llengües han sobreviscut, sovint impròpiament anomenades ''dialetti'' (dialectes).
[[Massimo d'Azeglio]], un dels ministres de [[Camillo Benso di Cavour|Cavour]], va declarar, després de la unificació italiana, que ja que s'havia creat Itàlia, només faltava crear italians. Atès el gran nombre de llengües que es parlaven a la península, es va establir que l'italià "correcte" o "estàndard" seria basat en el dialecte florentí de la [[Toscana]] (atès que seria la primera regió a produir autors importants com [[Dante Alighieri]]). Es va establir un sistema educatiu, la qual cosa va reduir la variació de les llengües amb el temps. Seria fins a la dècada de
Els grups minoritaris són petits, essent el major d'aquests el de parla [[alemany]]a al sud del [[Tirol]] (segons el [[cens]] de [[1991]], la població es troba composta per 287.503 persones de parla alemanya i només 116.914 de parla italiana) i els [[Eslovènia|eslovens]] al voltant de [[Trieste]]. Altres grups minoritaris amb idiomes parcialment oficials inclouen la minoria de parla [[occità|occitana]] a la regió de la [[Vall d'Aosta]]; els [[llengua sarda|sard]]s, el [[català]], el [[friülès]], el [[vènet]] i el [[ladí]] a les muntanyes [[dolomites]], essent tots idiomes romanços.
Línia 335:
El [[1946]] el fill de Víctor Manuel III, [[Humbert II d'Itàlia]] va prendre el tron. Tanmateix, Itàlia va ser constituïda com a [[república]] després d'un [[referèndum]] portat a terme el [[2 de juny]], [[1946]], dia que se celebra cada any com la Diada de la República. Aquestes foren les primeres eleccions en què les dones van poder votar.<ref>[http://www.insmli.it/pubblicazioni/35/Voto%20donne%20versione%20def.pdf Italia 1946: le donne al voto, dossier a cura di Mariachiara Fugazza e Silvia Cassamagnaghi] {{pdf}} (en italià)</ref> La república va guanyar amb un marge del 9 per cent. Es va aprovar una constitució republicana que va entrar en vigor l'[[1 de gener]], [[1948]].
Sota el [[Tractat de París (1947)|Tractat de Pau de París]] de [[1947]], una àrea de la frontera oriental va ser annexionada per [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]]. El [[1954]] el territori lliure de Trieste va ser dividit entre els dos Estats. El [[1949]] Itàlia es va fer aliat dels [[Estats Units]] per la qual cosa va rebre suport econòmic sota el [[Pla Marshall]]. A més a més, Itàlia es va fer membre fundador de la [[Comunitat Econòmica Europea]], que després esdevindria la [[Unió Europea]]. Entre el [[1950]] i el
La situació política es va agreujar entre els anys setanta i vuitanta. Aquest període va ser caracteritzat pels conflictes socials i actes terroristes portats a terme per moviments extraparlamentaris. L'assassinat del líder de la Democràcia Cristiana, [[Aldo Moro]] va ocórrer al final del compromís històric entre els demòcrates cristians i el Partit Comunista Italià. El 1980, per la primera vegada, es van formar dos governs consecutius encapçalats per un republicà i socialista, [[Benito Craxi]], en comptes d'un membre de la Democràcia Cristiana.
| |||