Revisió del 16:47, 7 jul 2016 modifica Krassotkin (discussió \| contribucions) 143 edits m (GR) File renamed: File:Localització de l'Alta Ribagorça.svg.png → File:Localització de l'Alta Ribagorça 2.png #6 Non-controversial maintenance and bug fixes, including fixing double extensions. ← Edició anterior		Revisió del 11:36, 12 ago 2016 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Treu enllaços superflus a articles d'anys Edició següent →
Línia 355: A partir d'aquest moment succeeix un fet que marcarà molt el paisatge i l'economia de la comarca: les construccions de preses i centrals hidroelèctriques. Al Pallars Jussà passà abans, des de la dècada de [[1920]], però no es notà tant en el conjunt comarcal en ser una comarca més gran i més poblada. En canvi, l'Alta Ribagorça es veu profundament transformada. Aquestes obres no solament donaren feina a qui està a punt d'emigrar, sinó que també feren que molts pagesos es decidissin més fàcilment a deixar el camp i els ramats. Però molts preferiren continuar amb les feines del camp i de cuidar bestiar, o marxar cap a l'àrea barcelonina. I molts llocs de treball en les obres hidroelèctriques foren ocupats per treballadors forasters, cosa que originà una forta immigració. El cens de 1950 dóna una població de 5.296 habitants. El Pont de Suert cens 3.136 habitants. Vilaller passa de 580 el 1940 a 1.101 habitants el 1950. Però aquest augment fou temporal. El cens de [[1960]] registra una població comarcal de 6.4444 habitants, dels quals 4.639 eren del Pont de Suert; el cens de [[1970]] ja mostra una forta immigració, ja que només reporta una població de 4.846 habitants, i el Pont de Suert només 3.056 habitants. Els censos i padrons següents mostren la tendència cap a una disminució, amb 3.626 habitants a la comarca el [[1986]], i 2.448 al Pont de Suert.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Claret Codina \|nom=Oriol Antoni \|article=Diagnosi comarcal de l'Alta Ribagorça \|url=http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1154/1/20987tfc.pdf \|llengua= \|consulta=24/5/2012 \|publicació= \|volum= \|exemplar= \|data=Gener 2003 \|pàgines=p.11-12 }}</ref> ==Activitats == Línia 362: L'agricultura era essencialment d'autoconsum i de farratges per menjar el bestiar. Els conreus predominants han estat els cereals ([[sègol]], [[ordi]], [[blat]]), els llegums i les patates. Hi havia també una mica d'horta per a consum local. Duran les dècades ([[1960]]-[[1980]]), moltes terres foren abandonades, o transformades en terres de pastures, que són les que ocupen més extensió en l'ús agrícola. Si s'exclouen les pastures, el conjunt de terra conreada no arriba al 2% de la superfície total de la comarca. Destaquen els farratges per a la ramaderia bovina, i segueixen de lluny els cereals, les patates i les hortalisses. La ramaderia ovina ha estat fins fa unes dècades una de les activitats principals a la comarca. Hi havia nombrosos ramats que transhumaven de les terres planes de l'[[Urgell]], [[Segrià]] o la [[Noguera]] als prats d'alta muntanya de l'Alta Ribagorça i de la Val d'Aran. Ara encara és el sector ramader més destacat, amb 28.000 caps. Es calcula que el 1960 hi havia uns 45.000 caps ovins, cosa que significa un descens considerable.

Alta Ribagorça: diferència entre les revisions