Revisió del 13:29, 13 ago 2016 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Creada per traducció de la pàgina «Compagnie d'Ostende» Etiqueta: traducció de contingut		Revisió del 13:46, 13 ago 2016 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 5: En l'objectiu de crear-se una nova via cap a la mar, a continuació de la clausura de la estuari de l'[[Escalda]] per part de les [[Províncies Unides]] ([[Tractat d'Utrecht\|tractat de Utrecht]] de 1713), l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic\|Carles VI]] va encarregar al marquès de Prié de preparar el reglament d'una companyia marítima que tindria la seva base en els Països-Baixos meridionals a la ciutat d'[[Oostende\|Ostende]]. Aquesta companyia s'inspirava de la constitució de companyies de les Províncies Unides, d'Anglaterra i de França. La primera nau de la Companyia de Ostende va arribar a [[Balasore]], a [[Orissa]], el 1719. ~~Rebé~~El 13 d'agost de 1719 va establir una factoria a Cabelon (Kovalam) a la costa de Coromandel. Va rebré el 1721 un [[firman]] del nawab [[Murshid Kuli Khan]] autoritzant-la a establir una factoria a Bankibazar (avui Ichapur a [[Bengala Occidental]]), al costat dret del riu [[Riu Hugli\|Hooghly]] i fortificar el recinte. ~~Com~~S'hauria posat en activitat l'estiu del 1723 i com a resultat de les pressions urgents fetes pels anglesos i holandesos, el [[Nabab\|nawab]] va ordenar que les fortificacions fossin confiscades, cosa a la que els ostendesos es van negar. Va seguir un primer conflicte (sens dubte el 1724). L'atmosfera va restar hostil. Mentrestant, el ~~{{Data\|~~19~~\|décembre\|1722}}~~ de ~~{{Data\|19\|décembre\|~~desembre de [[1722}}]], l'emperador va promulgar la carta de la Companyia General Imperial i Reial de les Índies (també anomenada Companyia Imperial d'Ostende o ''Kaiserliche Ostender Kompanie''), establerta en els ''[[Països Baixos austríacs\|Països Baixos Austríacs]]'' ''sota la protecció de Sant Carles.'' Els vaixells viatjaren sota el pavelló imperial i reial. El capital de la companyia fou de <span>6</span> milions de florins, representats per 6.000 accions de 1.000 florins. La companyia fou posada sota la direcció de set directors domiciliats en els [[Països Baixos del sud\|Països Baixos Meridionals]]. El comerç va continuar - amb èxit - malgrat els conflictes i l'hostilitat dels anglesos i dels holandesos. Les intrigues i pressions de les seves grans rivals van augmentar fins al punt que, al congrés de [[Aquisgrà]] de [[1727]], l'emperador del Sacre Imperi que havia perdut el suport dels regnes de les Espanyes, va haver d'acceptar certes restriccions. Si be la factoria de Bankibazar fou confirmada, la carta imperial fou suspesa (31 de maig de 1727) i cap nau no hi va poder ser enviada des de Ostende durant set anys. El 5 de juliol de 1727 Banquibazar fou oficialment cedida a Àustria. Els ostendesos van obtenir el permís d'obrir una factoria a [[Balasore]] cosa que va rebre igualment el boicot dels anglesos i holandesos i aquests últims no van dubtar en pagar el ''fawjdar'' local perquè expulsés els comerciants. En [[1730]] les ribes del riu Hooghly (Hugli) formiguejaven de venedors, desertors i aventurers europeus que buscaven fortuna, contractats per una o altra companyia. Un d'ells fou l'[[Anvers\|anverès]] François de Schonamille que es va arribar a declarar cap de Bankibazar. L'Emperador es va aliar amb els [[Dinamarca\|danesos]], els [[Suècia\|suecs]] i els polonesos per formar una lliga. Schonamille va buscar localment la negociació amb l'aliança anglo-holandesa però sense èxit. Finalment, i a canvi de l'acceptació per l'Anglaterra de la [[Pragmàtica Sanció del 1713\|Pragmatique Sanció]], [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic\|Carles VI]] va renunciar a la Companyia de Ostende i va posar oficialment final a les seves activitats (16 de març de 1731 al segon tractat de Viena). Aquesta decisió no fou coneguda fins uns quants anys més tard a [[Bengala\|Bengala.]] Les naus ostendeses arribaren regularment a Bankibazar fins el 1733 malgrat el bloqueig holandès. Un viatger francès va comprovar el 1734 que la bandera imperial del [[Sacre Imperi Romanogermànic\|Sacre Imperi]] flotava sobre la factoria de Bankibazar. En la seva correspondència (entre 1735 i 1739) Dupleix fa encara esment de la Companyia d'Ostende però per descriure'n la seva situació com desesperada. No té ni diners ni naus. Fins el 1744 Schonamille i alguns uns altres ostendesos van viure de l'ajuda rebuda dels danesos i suecs. Vers el 1742 la factoria de Cabelon fou perduda. En [[1744]], encoratjat pels holandesos, el ''fawjdar'' de Hooghly imposa una multa a Bankibazar per col·lusió amb els venedors [[Imperi Maratha\|marathes]], càrrec ~~refusat~~negat per Schonamille que va refusar pagar. Va seguir un nou conflicte armat. Un primer atac de les forces del fawjdar fou rebutjat. Però mancat de recursos Schonamille fou derrotat en un segon atac per forces reforçades~~. Va fugir a [[Myanmar\|Birmània]] on, sembla~~ que vavan ~~trobar~~ocupar la ~~mort~~facyoria (5 de ~~manera~~novembre ~~violenta~~de 1744). Bankibazar fou ~~saquejasa~~saquejada i la bandera imperial despenjada. Fou el final efectiu de Bankibazar i de la Companyia d'Ostende. Schonamille va fugir a [[Myanmar\|Birmània]] on, sembla que va trobar la mort de manera violenta. == Personalitats == Línia 25: * [[Guillem de Brouwer]], un dels més brillants marins de la companyia. Així el 1727, atacat per una flota de pirates xinesos tornant de Cantó, va aconseguir aniquilar-la, per a satisfacció dels pobles riberencs. * [[François de Schonamille]] ==Governadors generals i comandants a Banquibazar (o Bankibazar) == 1723 - 1724 Jacques-André Cobbé (governador general) 1724 Martin van Snaer i Pierre Sneyers (governador general interí) 1724 T. Kint (comandant) 1724 - 1726 Vincent Parraber (comandant interí) 1726 Jean Bos, François de Schonamille i Jean Ray (comandants) 1726 - 1730 Alexander Hume (governador general) 1730 - 1744 François de Schonamille (comandant) ===Comandants a Cabelon === 1719 Godefroid de la Merveille 1719 - 1726 Luis Diaz de la Peña 1726 - 17.. Joseph Mérat vers 1730 Joseph Cointrel == Font == Aniruddha Roy: article ''Ostend Company'' ena ~~Banglapedia~~la Banglapèdia; ''Nacional Encyclopedia of Bangladesh'', 2003, vol. 7, pàg. 372-374. == Vegeu també == * [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]], fundada l'any [[1600]] * [[Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals\|Companyia Holandesa de les Índies Orientals]], fundada l'any [[1602]] * [[Companyia Danesa de les Índies Orientals]], fundada l'any [[1616]] * [[Companyia Holandesa de les Índies Occidentals]], fundada l'any [[1621]] * [[Companyia Francesa de les Índies Orientals\|Companyia Francesa de les Indes Orientals]], fundada l'any [[1664]]

Companyia d'Ostende: diferència entre les revisions