Liechtenstein: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Sense majúscules
Línia 45:
El territori actual que comprèn Liechtenstein va ser part de la província de [[Rètia]] de l'antic [[imperi Romà]]. Durant segles, aquest territori, geogràficament allunyat dels interessos estratègics europeus, va contribuir poc a la història europea. Abans del govern de la [[dinastia]] actual, la regió era un recinte feudal d'una de les primeres línies de la [[dinastia dels Habsburg]]. La [[Príncep de Liechtenstein|dinastia de Liechtenstein]], que governa actualment té l'origen a la llunyana [[Silèsia]].
 
La dinastia de Liechtenstein, que dóna nom al Principat, era de les famílies nobles més poderoses d'[[Alemanya]] al final de l'[[Edatedat Mitjanamitjana]]. Malgrat això, i encara que posseïssin grans terrenys a Alemanya, aquests costosos territoris estaven donats en un règim [[Feudalisme|feudal]] sota el domini de senyors feudals, principalment de la dinastia dels Habsburg. Per tant, sense tenir cap territori directament sota el mandat Imperial, la dinastia Liechtenstein no complia el requisit imprescindible per poder formar part del [[Reichstag (parlament alemany)|Reichstag]].
 
El [[1699]] el príncep [[Johann Adam de Liechtenstein]] va comprar el domini de [[Schellenberg]] i el [[1712]] el comtat de [[Vaduz]]. En adquirir aquests dos comtats pretenia, d'aquesta manera, un lloc al govern del [[Sacre Imperi Romà]]. El [[23 de gener]] de [[1719]] l'emperador [[Carles VI d'Alemanya|Carles VI]] va decretar que els comtats de Vaduz i Schellenberg s'unissin per formar un principat amb el nom de Liechtenstein en honor al seu servent [[Anton Florian de Liechtenstein]]. És en aquest moment quan Liechtenstein es converteix en un estat sobirà del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Irònicament, encara que, com a prova de la importància política que tenien aquestes compres de territoris, els Prínceps de Liechtenstein no van trepitjar els seus dominis del Principat fins diverses dècades més tard.