Tjekre Khan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
+ enllaços interns |
||
Línia 1:
'''Tjekre Khan''' o '''Chekre Khan''' fou [[khan]] de l'[[Horda d'Or]]. Segons Hajji Abdul Ghassar era un parent d'[[Edigu]], però molts historiadors ho dubten i sospiten que pertanyia a la família d'[[Urus Khan]]. El viatger bavarès Schiltbeiger, que va estar al seu servei, diu que havia viscut molts anys a les corts de [[Miran Shah]] (mort el 1408) i del seu fill Abu Bakr (governador de [[Bagdad]] mort el 1407), fill i nét respectivament de [[Tamerlà]].
El 1415 [[Jabbarberdi]] s'havia imposat al Quiptxaq occidental, però les revolucions i lluites havien estat constants i una ambaixada de notables va anar a veure a [[Edigu]], que estava al [[Quiptxaq]] oriental, per demanar el seu retorn. Així ho va fer i va rebre dels timúrides<ref> no podia ser d'Abu Bakr com diu Howorth, perquè aquest ja havia mort i més probablement seria de [[Xah Rukh (timúrida)]] </ref> una força de 600 cavallers<ref> Schiltbeiger fou agregat a aquesta força </ref> que va passar a través de [[Geòrgia]], cap a [[Xirvan]], [[Derbent]] i fins [[Àstrakhan]] per acabar al lloc que el viatger bavarès anomena Setzulet i que podria ser [[Vella Sarai|Sarai]],
Poc després va fer una expedició a [[Sibèria]] a la que es van afegir Tjekre i Schiltbeiger;<ref>Aquest anomena Sibèria com Ibissibur, i és una de les primeres notícies que es tenen del nom; diu que era una muntanya de 30 dies de camí de llargada, i dos d'amplada (es refereix als [[Urals]]) darrera la qual el país estava deshabitat i buit fins a la fi del món; a la muntanya el poble que hi vivia era salvatge i no tenia relacions amb altres nacions; eren molt peluts excepte al rostre i les mans i caçaven animals salvatges a les muntanyes i menjaven fulles i herbes i tot el que trobaven. El senyor local va enviar a Edigu un home i una dona salvatges que havia capturat allí i també un cavall salvatge (no més gran que un ase) i alguns altres animals; al país hi havia també gossos que estiraven dels carros i trineus que portaven les pells i les teles, i que eren tant grans com ases; a vegades també eren cuinats per menjar </ref> el poble de la regió eren anomenats ugine ([[finoúgrics|úgrics]]); quan un jove solter moria era vestit amb els millors vestits, es feia una festa, i s'aixecava un pavelló sobre el cos que era portat en processó ern la que els joves anaven els primers amb els millors vestits i al darrere el pare, mare i altres parents, lamentant-se; portaven els comestibles i les begudes a la vora de la tomba on es feia la festa, amb la gent jove asseguda a l'entorn menjant i bevent i els parents ballant; aquestos eren acompanyats després a casa; no coneixien el blat ni el moresc, només les faves.
| |||