ÉsLa '''ludologia''' és el corrent d'estudi que s'encarrega del plaer estètic i lúdic dels [[videojocs]] deixant de banda els seus components estructurals i formals (com els narratius o els [[audiovisual|audiovisuals]]). Es tracta d'un camp en desenvolupament, i se centra -com etimològicament l'expressa- en l'estudi dels [[jocs]]. La seva etimologia és una fusió del [[llatí]] ''ludus'' (joc) i del [[grec]] ''logotipslogos'' (coneixement racional).
Entenem com videojoc a videojoc la combinació de les formes de representació audiovisual i la vessant cultural del joc. Aquest es compon perde múltiples elements [[gràfic|gràfics]], [[visual|visuals]], [[narratiu|narratius]], que es relacionen amb una proposta lúdica i participativa, de manera que l'experiència audiovisual es barreja amb un component lúdic i interactiu d'una forma específica i diferent de la d'altres formes audiovisuals com el [[cinema]] o la [[televisió]]. En aquest sentit, els videojocs, en els seus diferents formats i propostes, representen l'emergència d'un nou model de consumistaconsum i una forma cada vegada més present en la nostra societat d'ocupar el temps de lliure.
La ludologia analitza principalment la interacció entre el joc i els jugadors- des del punt de vista de les [[Ciènciesciències Socialssocials]], la [[informàtica]] i les [[humanitats]]. Al voltant de 1997 comencen a desenvolupar-se els estudis ludològics enfocats directament sobre els videojocs, camp en el qual són dignes d'esment estudiosos com [[Jesper Juul]], [[Gonzalo Frasca]] i [[Espen Aarseth]], entre uns altres. A part de l'estudi dels videojocs (o 'jocs de computadord'ordinador', com es prefereix de vegades), la ludologia també ha estat entesa des d'un punt de vista pediàtric, pedagògic (en països com [[Mèxic]] i [[Cuba]]) i neurològic.
