Diferència entre revisions de la pàgina «Würzburg»

+ enllaços interns
(+ referències)
(+ enllaços interns)
Würzburg deu el seu origen a una colònia [[celtes|celta]], però no aconseguí importància fins després de ser erigit el bisbat el [[741]]. Com en totes les ciutats episcopals, la burgesia intentà espolsar el domini dels prelats, aspirà a la franquícia imperial, i per aquest objecte, especialment en temps d'[[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic]], s'adherí a la reialesa, i això donà lloc a contínues lluites entre la burgesia i la [[mitra]]. Finalment, la ciutat fou sotmesa en virtut de la derrota que sofrí a [[Argtheim]] el [[1400]]. Pel fet de pertànyer la ciutat a la corona, s'explica la freqüent celebració de [[dietes]] a Würzburg. En la guerra dels camperols, la burgesia abraçà la causa d'aquells, però l'heroica resistència de la fortalesa de [[Marienberg]] fou la causa que la lluita canvies de camí.
 
El [[1558]] Würzburg fou assaltada per [[Guillem de Grumbach]]. L'època de major esplendor per a Würzburg fou el govern del bisbe [[Julius Echter von Mespelbrunn]], que fundà el ''Juliushospital'' i la Universitat ([[1582]]). Durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], es veié ocupada per [[Gustau AdolphII Adolf]] ([[18 d'octubre]] de [[1631]]). Una altra era de prosperitat gaudí Würzburg el segle XVIII amb els bisbes de la casa Schönborn, els quals utilitzaren els treballs del genial arquitecte Balthasar Neumann.
 
El [[3 de setembre]] de [[1796]] els austríacs, comandats per Ferran, venceren a Würzburg els francesos acabdillats per Jourdan. El [[1803]], Würzburg passà a Baviera; el [[1805]], l'aconseguí l'arxiduc Ferran com a capital d'un gran ducat, i el [[1815]] tornà a Baviera. Per la tardor de [[1848]] hi tingué lloc una assemblea de bisbes alemanys que, en un memorial ([[29 de novembre]]), proposaren la separació de l'[[Església (institució)|Església]] de l'[[estat]], sol·licitant l'absoluta independència per a la primera. Des del 23 fins al [[27 de novembre]] de [[1859]] i amb el nom de ''conferència de Würzburg'' se celebrà la coneguda i estèril reunió dels plenipotenciaris dels estats mitjans i petits d'Alemanya, amb l'objectiu d'arribar a una més estreta i eficaç col·laboració en els afers de la lliga alemanya.
 
Tan escàs resultat com aquestes tingueren les conferències realitzades el 18 i [[19 de febrer]] de [[1864]], amb el fi d'adoptar una actitud comuna en la qüestió del [[Slesvig-Holstein]]. El [[27 de juliol]] de [[1866]] la fortalesa fou bombardejada pels prussians, i després de l'armistici, aquests ocuparen ([[2 d'agost]]) la ciutat, però la fortalesa continuà en poder dels bavaresos.<ref>[[Enciclopèdia Espasa]] Tom núm. ISBN 84-239-4570-7</ref>
 
== Després de la Segona Guerra mundial ==
104.889

modificacions