Generalment es feien servir [[branques]] petites d'[[alzina]], que feia un carbó més energètic, però també s'emprava [[roure]], [[om]] i [[faig]]. Un cop triada la fusta, s'apilava sobre un rotlle de sitja i es carbonitzava. El procés solia durar uns vuit dies. El producte final s'usava com a font d'energia a les [[Farga catalana|fargues pirinenques]] i a les cuines, ja que mantenia el poder calorífic de la fusta però pesant menys.{{sfn|Llorenç Ferrer|2013|p=86}}
Aquesta pràctica estava molt estesa a [[Europa]] i es va iniciar durant l'[[Edatedat Mitjanamitjana]], perdurant fins a la [[dècada dels 50]], quan es va anar substituint pels [[combustibles fòssils]] o l'[[electricitat]]. A [[Catalunya]] aquesta feina la duien a terme picadors i carboners, que hi estaven especialitzats. Com que aquests treballadors vivien al costat mateix de la carbonera a prop hi solia haver una [[cabana]] o barraca de carboner que és on s'allotjaven els carboners.<ref>{{citar ref | títol = Activitat carbonera a la Comuna de Bunyola | editor = PAS | obra = | data = 11 juny 2014 | url = http://www.elcami.cat/camipedia/activitat-carbonera-la-comuna-de-bunyola | llengua = català | consulta = 11 agost 2015}}</ref><ref name="Poblet">{{citar ref | títol = Les carboneres al bosc de Poblet | editor = Cel rogent | obra = | data = | url = http://www.13itineraris31propostes.scea.cat/web/wp-content/uploads/material_complementari/iti9-CARBONERES.pdf | llengua = català | consulta = 11 agost 2015}}</ref>
