Obre el menú principal

Canvis

m
Minúscules
* «G» (''sol''): representava la clau de ''sol'', que es va unir amb posterioritat a les altres dues claus. Apareixia escrita amb «g» minúscula.
 
Al principi s'empraven les claus de ''do'' i ''fa'' que es podien situar en diferents línies, en la segona, tercera i quarta del tetragrama.{{sfn|Michels|2009|pp = ''114-115''}} Aquest període s'associa a [[Guido d'Arezzo]], que va assentar les bases de la notació i el sistema musical actual, si bé amb anterioritat ja va haver-hi un altre intent de notació proposat per [[Hucbald]]. Més tard, es van utilitzar també per marcar les [[tessitures]] en les quals cantaven les diferents veus quan es va començar a usar un sistema musical [[polifonia|polifònic]]. Amb el temps, aquestes lletres es van anar estilitzant fins a conformar les grafies actuals de les claus.{{sfn|Grabner|2001}} Van començar a modificar-se durant l'[[Edatedat Mitjanamitjana]] i el [[Música del Renaixement|Renaixement]], però sobretot és a partir del [[segle XVII]] quan es comença a usar la grafia actual.{{sfn|Randel|2003}}
 
Moltes altres claus van ser emprades, sobretot en els primers temps de la notació de cant. Entre elles hi ha la majoria de les notes des de la baixa Γ (gamma, la nota que avui s'escriu en la primera línia de la clau de ''fa'' en quarta) fins a la nota G (''sol'') per sobre del ''do'' central, representada mitjançant una g minúscula. També s'inclouen dues formes de b minúscula per a la nota per sota del ''do'' central, representada amb una b rodona per al ''si'' [[bemoll]] (B♭) i una b quadrada per al ''si'' [[becaire]] (B♮). Aquestes claus van ser, en ordre de freqüència d'ús: F, c, f, C, D, a, g, i, Γ, B i b rodona/quadrada.{{sfn|Hiley|2001}}{{sfn|Smits van Wasberghe|1951|p = ''33''}}
223.351

modificacions