Gabriel Bracons Singla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Principals obres: Imatges. |
|||
Línia 31:
Juntament amb l'arquitecte Fèlix de Azúa Gruart i havent obtingut el diploma d'arquitecte tècnic urbanista el 1954, Bracons fou el responsable dels serveis d'Arquitectura i Urbanisme de l'Ajuntament de Sabadell.<ref>CUSCÓ AYMAMÍ, Joan HIERRO i ROIG, Emili. ''Més Ceballuts''. Sabadell: Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, 1992. ISBN 8460440346 p.18.</ref> Aquest període, fou denominat ''La Dècada dels cinquanta: la ruptura de la ciutat existent'' i comprenia la primera etapa del complicat procés del Pla d'Ordenació de Sabadell (1953) formulat per la Comissió Superior d'Ordenació Provincial. La seva tasca va consistir en gran part, en ordenar la caòtica naixença dels nuclis perifèrics de la ciutat durant la Postguerra, al mateix temps que es donava l'etapa de major expansió demogràfica i urbana de la ciutat. Raó per la qual, projectà les barriades i blocs d'habitatges de la Concòrdia i Les Termes, i ordenà i controlà els ritmes constructius del passeig Manresa, que en definitiva s'obriren per tal d'acabar amb el col·lapse del centre urbà.
El 1955, fou l'encarregat de reconstruir la façana del [[Cementiri de Sabadell|Cementiri de Sant Nicolau]] de Sabadell, amb el propòsit de substituir la realitzada el 1876 per Francesc Renom Romeu, l'arquitecte aportà el seu estil racionalista a la façana arribant a projectar el que es considera un dels espais lliures de més qualitat urbana de la ciutat.<ref>FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Anna. ''El cementiri de Sant Nicolau: un disseny urbanístic original i únic a Catalunya''. Sabadell: Arraona, revista d'història. Núm.33. Any 2012. p. 191. Recurs electrònic: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/260470/347629</ref> En aquest mateix emplaçament, realitzà el mausoleu de Jacint Martí Moragas, president del [[Club Natació Sabadell]], a més d'altres sepulcres funeraris per a personalitats de la ciutat.
El 1957, coincidint amb el naixent projecte de transformació del centre de la ciutat, l'urbanista va promoure la convocatòria d'un referèndum entre els habitants nascuts o residents des de feia temps a Sabadell, per poder triar entre els seus dos projectes redactats, consistents en conservar la [[Casa Duran]] o bé enderrocar-la. Finalment la consulta no es va dur a terme, i en conseqüència, l'arquitecte decidí formar part de la Comissió que redactà un informe sobre la defensa de la seva conservació juntament amb l'arquitecte [[Santiago Casulleras]] i els artistes [[Joan Vila Puig]] i [[Antoni Vila Arrufat]]. El desenllaç del fet va esdevenir favorable al manteniment de l'edifici.<ref>MARCET COLL, Josep. ''Mi ciudad y yo: veinte años en una alcaldía, 1940-1960''. Barcelona: [s.n.], 1963. p.360-371.</ref> Tanmateix, projectà el despatx Coromines (Sant Feliu, 10-14) inclòs en el llistat dels edificis del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell, i enderrocat parcialment el passat 2014.<ref>{{Ref-web|url=http://www.isabadell.cat/barris/portaran-als-tribunals-lenderroc-parcial-del-despatx-corominas/|títol=Notícia a Isabadell sobre l'enderroc parcial del despatx Cornominas|consulta=23/03/2016|llengua=|editor=|data=}}</ref> En la mateixa zona de la ciutat realitzà la urbanització de la plaça del Vallès ubicant-hi la Guarderia Infantil de Santa Gemma i els jardins del seu entorn.<ref>ALBÓ RIERA, Anna i RAMOS SERRA, Gemma. ''Els despatxos tèxtils sabadellencs: formació de la tipologia. Una aproximació''. Sabadell: Arraona, revista d'història. Núm.28. Any 2004. p. 126. Recurs electrònic: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204211/280842</ref> En darrer lloc, urbanitzà la Ronda Zamenhof i féu el primer projecte de creació de l'Eix Macià. D'aquesta manera Bracons hauria format part de l'ajuntament de Sabadell durant l'estada dels alcaldes, seguint l'ordre cronològic de 1953 a 1970, [[Josep Maria Marcet i Coll|Josep Maria Marcet Coll]], [[Antoni Llonch i Gambús|Antoni Llonch Gambús]] i [[Josep Burrull i Bonastre|Josep Burrull Bonastre]].
== Soci fundador de la Fundació Bosch i Cardellach ==
| |||