Agricultura ecològica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
actu |
|||
Línia 1:
L{{'}}'''agricultura ecològica''' o '''agricultura biològica''' és una mètode [[agricultura|agrícola]] que té com a finalitat, en contrast amb l'agricultura convencional, ser [[medi ambient|ambientalment]] [[sostenibilitat|sostenible]], a més de respectar la [[salut]] i el benestar dels consumidors.<ref>{{GEC|0521839}}</ref> En general, refusa l'ús de recursos químics artificials durant el conreu o la cria, així com l'ús de [[conservant]]s, [[colorant]]s o altres aditius durant la transformació d'aliments.<ref name =CE>{{ref-web|url=http://ec.europa.eu/agriculture/organic/organic-farming/what-is-organic-farming/index_en.htm|títol = What is organic farming|llengua = anglès i la resta de llengües oficials a la UE| editor = Comissió europea|consulta = agost del 2016}}</ref>
[[Fitxer:Growth of organic farmland since 2000.png|thumb|Creixement del terra arable ecològic per continent (2000-2008)]]
[[Fitxer:13-09-01-kochtreffen-wien-RalfR-02.jpg|thumb|Aliments orgànics sovint tenen errors òptics]]
[[Fitxer:Organic-Logo.svg|thumb|Logotip europeu de l'agricultura ecològica]]A la [[Unió Europea]] l'agricultura ecològica és regulada pel reglament 834/2007 que especifica les tècniques i les productes que poden utilitzar-se.<ref name =reglament>{{ref-publicació|títol = Règlement (CE) No 834/2007 du Conseil du 28 juin 2007 relatif à la production biologique et à l'étiquetage des produits biologiques et abrogeant le règlement (CEE) n°2092/91|llengua = francès i les altres llengues oficials de la UE| publicació = [[Diari Oficial de la Unió Europea]]|data = 20 de juliol del 2007|pàgines = L189/1-23|forma = pdf|url = http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2007:189:0001:0023:FR:PDF}}</ref> El mateix concepte és conegut amb noms diferents en diversos països. La terminologia de vegades pot portar a confusió: ''orgànic'' és l'adjectiu que fan servir en [[anglès]], ''biològic'' en francès, alemany, portuguès i neerlandès, ''ecològic'' en català, romanès i castellà).<ref name =reglament/> Els productes reben la denominació de «productes ecològics» o «biològics», abreujat «eco» o «bio». Hi ha altres denominacions com ara agricultura de conservació, regenerativa o [[sostenibilitat|sostenible]].
En general, les tècniques de cultiu utilitzades per l'agricultura ecològica són de caràcter menys agressiu per a l'home i el medi ambient que les tècniques convencionals utilitzades després de la [[Revolució Verda]], de hiper[[racionalisme|racionalista]] amb visió a curt termini, amb ús intensiu de productes químics altament tòxics i amb ignorància dels danys colaterals en l'[[ecosistema]]. El moviment va començar prudentment a Occident des de principis del segle XX quan els primers efectes negatius de l'ús massiu de fertilitzants es van observar. Després de «l'era dels [[plaguicida|plaguicides]]» (1940-1960)<ref>{{ref-llibre|cognom =Horne|nom =Paul Anthony|títol =Integrated pest management for crops and pastures|data=2008|editor =CSIRO Publishing|isbn=978-0-643-09257-0|pàgina =2|url=http://books.google.com/?id=dhO4HAQbNU8C&pg=PA2&dq=pesticide+era+1950s#v=onepage&q=pesticide%20era%201950s&f=false}}</ref> el moviment va accelerar en observar, entre d'altres els efectes mediambentals del l'insecticida [[DDT]] que ho matava tot sense selectivitat. D'un costat els insectes nocius van desenvolupar resistència. A més, el verí (ara prohibit a Occident), reconegut com [[contaminant orgànic persistent]], en [[bioacumulació|acumular-se]] en els mamífers al cim de la [[cadena alimentària]], té efectes nocius per a la salut humana i amenaçava de fer desaparèixer certes espècies d'ocells com el [[pigarg americà]] i el [[falcó pelegrí]]. El llibre de [[Rachel Carson|Rachel Louise Carson]] (1907-1964) ''[[Primavera silenciosa|Silent spring]]'' (Primavera silenciosa - 1962) va ser un avanç considerable la creació d'una consciència ecològica en l'opinió pública. El llibre va conduir a la prohibició de la DDT el 1972 a Estats Units, malgrat l'oposició virulent del molt fort [[lobby]] de la indústria química.<ref>{{GEC|0241709|Rachel Louise Carson}}</ref>
* Renúncia [[compost químic|productes químics]] de [[síntesi química|síntesi]] com [[fungicida|fungicides]], [[fertilitzant|adobs]], [[herbicida|herbicides]], [[Organismes Genèticament Modificats|organismes genèticament modificats]])▼
Per a les [[primeres matèries]] toves com entre d'altres [[cafè]], [[cotó]], [[plàtan]]s, [[oli de palma]] conreats a Orient, Àfrica i Sudamèrica en països amb menys de protecció social, a la sol·licitud ecològica, s'hi va afegir la sensibilitat per a les condicions de treball, formació i sou dels productors i es va descobrir la complimentaritat amb els principis del [[comerç just]].<ref>{{ref-llibre|títol = Som el que consumim?: Escenaris i tendències en el consum de productes ecològics|nom =Soledad |cognom = Morales Pérez|editorial = Universitat Oberta de Catalunya|capítol = Comerç just i ecològic|pàgines = 157 ss.|data = 2011|isbn = 9788497883870|volum = volum 176 de ''Manuals Ars alimentaria''}}</ref> A Occident també s'adona que una agricultura sostenible no és possible si els productors no reben un preu honest per els productes. Els grans grups de distribució exerceixen tal pressió sobre els preus,<ref>{{ref-publicació|publicació = Die Tageszeitung|llengua = alemany|nom = Heike|cognom = Holdinghausen|nom2 = Eric|cognom2= Bonse|data = 17 de maig del 2015|url = http://www.taz.de/!5301968/|títol = Der Rinderwahnsinn|citació= Zum Teil bekommen die Bauern nur noch 18 Cent für ein Kilogramm Milch. Das reicht nicht mal für das Futter der Kühe}}</ref> que no queden mitjans per evitar monocultures, per deixar terres verdes per biòtops i [[passadís biològic|passadissos biològiques]], per prevenció d'[[eutrofització]] dels rius etc. La nova [[Política Agrícola Comuna]] (2014-2020) de la [[Unió Europea]] vol entre d'altres fomentar la sostenibilitat ecològica, també en les explotacions convencionals per transformar els productors en gestors del paisatge rural i el seu ecosistema i guanyar una renda viable. Entre l'agricultura ecològica ''[[stricto sensu]]'' i «l'agricultura química» dels anys 1950 es desenvolupen tècniques intermediàries, com ara la [[producció integrada]].<ref>{{ref-llibre|url = http://ec.europa.eu/agriculture/policy-perspectives/policy-briefs/05_de.pdf|format = pdf|llengua = alemany|títol = Überblick über die Reform der GAP 2014-2020| data = desembre del 2013|volum = N°5 de '' Informationen zur Zukunft der Agrarpolitik''|pàgines = 11| editorial = Comissió Europea}}</ref>
==Principis==
▲* Renúncia de [[compost químic|productes químics]] de [[síntesi química|síntesi]] com [[fungicida|fungicides]], [[fertilitzant|adobs]], [[herbicida|herbicides]], [[Organismes Genèticament Modificats|organismes genèticament modificats]])
* Renúncia de [[conservant]]s, [[colorant]]s o altres additius artificials en la transformació dels aliments.
* Renúncia d'[[organisme genèticament modificat|organismes genèticament modificats]]
Linha 15 ⟶ 19:
* Deixar zones no conreades per crear biòtops i refugis per a la fauna auxiliar
* En la [[ramaderia]] es prohibeix l'ús preventiu d'[[antibiòtic]]s i altres medicaments per accelerar el creixement
* Respecte de normes minimals de superfície per cap de bestiar i la possibilitat de farratjar a cel obert
==Estadístiques==
La demanda mundial de productes ecològics creix entre un 10% i un 15% a l'any.<ref name =CE/> A Europa, la superfície de conreu ecològic ha quasi doblejat de 5,7 milions de hectàrees el 2002 fins a 9,6 milions el 2011, això és 5,4% del total.<ref>{{ref-llibre|format = pdf|títol = Facts and figures on organic agriculture in the European Union|llengua = anglès|data = octubre del 2013|pàgines = 44|editor = Comissió Europea|url =http://ec.europa.eu/agriculture/markets-and-prices/more-reports/pdf/organic-2013_en.pdf}}</ref>
Linha 27 ⟶ 28:
El 2015, Catalunya comptava amb més de 3.000 operadors ecològics que conreen 142.000 hectòrees, això és 12% de la [[terra arable]]. Destaca particularment el sector de la [[vinya]] amb 17% de la superfície total.{{sfn| Observatori de l’agricultura i l’alimentació ecològiques|2016| p = 5}} N'és exemplar l'aspiració de la [[Denominació d'Origen Alella]] d'esdevenir la primera [[Denominació d'origen|denominació d'origen (DO)]] 100% ecològica.<ref>{{ref-publicació |cognom = ACN| url = http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/993941-alella-aspira-a-ser-la-primera-do-100-ecologica.html|article =Alella aspira a ser la primera DO 100% ecològica| publicació = El Punt Avui|pàgina = 27|data = 7 d'agost del 2016}}</ref> Les [[Illes Balears]] comptaven amb 711 operadors ecològics que conreen 29.391 hectàrees, això és 29,85% de la terra arable.<ref>{{ref-web|url = http://www.investinbalearics.com/web/sectors/agriculture-farming-and-fishing.php?idi=ct |títol = Sectors productius emergents| editor = Invest in Balearics-Govern de les Illes Balears|consulta = agost del 2016}}</ref> Al [[País Valencià]], a l'inici hi ha 1808 productors ecològics, 406 empreses i un total de 73.656 hectàrees, 6% de la terra arable. El govern va presentar a principis de l'any 2016 per duplicar l'agricultura ecològica i arribar el 2020 a 20% de la terra.<ref>{{ref-publicació| url = https://compromis.net/21595/cebrian-presenta-el-primer-pla-dagricultura-ecologica-del-pais-valencia/ |article =Cebrián duplicarà l’agricultura ecològica al País Valencià| publicació = Compromís|data = 27 de gener del 2016}}</ref><ref>{{ref-publicació |nom = Fernando |cognom =Bellón| article= L’agricultura ecològica valenciana per fi te un pla|url =http://samarucdigital.com/2016/01/31/lagricultura-ecologica-valenciana-per-fi-te-un-pla/|data = 31 de gener del 2016|publicació = Samaruc Digital}}</ref> A Andorra el 2014 només hi havia 4 hectàrees o 0,02% de les terres agrícoles.{{sfn|Willer & Lernoud|2016|p = 48, 200}} La manca d'una normativa reconeguda per Europa és una de les explicacions d'aquesta xifra baixa, cosa que el govern andorrà vol paliar el 2016.<ref>{{ref-publicació|url = http://www.andorradifusio.ad/Noticies/el-ministeri-regulara-lagricultura-ecologica-per-poder-demanar-el-logotip-de-la-ue|article = El ministeri regularà l'agricultura ecològica per poder demanar el logotip de la UE|publicació = Andorra Difusió|data = 20 de març del 2016|nom =Jordi |cognom =Domingo}}</ref>
{{VT|Agricultura sostinguda per la comunitat
== Referències ==
| |||