Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
El [[1920]] va iniciar estudis eclesiàstics a [[Astorga]] (Lleó) i es va ser ordenat sacerdot el [[1926]]. Va tornar a la diòcesi de [[València]], on va exercir a les parròquies de [[Pinet (València)|Pinet]] i a la de [[Sant Joan de Ribera]] a la ciutat de València.
 
El [[1939]] va ser nomenat professor de "Cultura cristiana i Litúrgia" a l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] (València), on va tenir com alumnes als més coneguts artistes valencians contemporanis, [[Eusebio Sempere Juan|Eusebio Sempere]], [[Juan Genovés]], [[Hernández Mompó]], [[Andreu Alfaro]], [[Manuel Valdés Blasco]],<ref name=>{{Ref-llibre |cognom=Zabala |nom=Fernanda |títol=La Valencia de los años 60 |url=|llengua=castellà|editorial=Ajuntament de València |data=1999 |pàgines=195|isbn=84-95171-13-9}}</ref> [[Juan de Ribera Berenguer]]... Va estudiar Arqueologia Cristiana a [[Roma]] des del [[1946]] fins a [[1948]], any en què torna a València i és nomenat professor d'Arqueologia Cristiana. Història de l'Art i Estètica al [[Seminari de València|Seminari Metropolità de València]] a [[Montcada (Horta Nord)]]. Mostrava també una preocupació per la poesia contemporània: [[Emilio Prados]], [[Vicente Aleixandre]], [[Antonio Machado]], [[Miguel Hernández]].
 
El [[1953]] i el [[1955]] va viatjar a [[París]], on va eixamplar els seus estudis d'art i on va conèixer als més famosos artistes i estudiosos del seu temps, molts dels quals li serien presentats per madame Kandinski, esposa del pintor, amb la qual el va unir una especial amistat. Tingué relació amb la revista l{{'}}''Art Sacré'' i el [[1956]] fou becat pel [[govern francès]] per tal d'estudiar l'arquitectura religiosa moderna a França. Així tingué la possibilitat de viatjar i estudiar per diversos països d'Europa, entre ells [[França]], [[Suïssa]] i [[Itàlia]]. El [[1958]], el Govern francès li concedí les [[Orde de les Palmes Acadèmiques|Palmes Acadèmiques]] i el 1960 una nova beca per a estudiar l'arquitectura religiosa moderna a [[Alemanya]]. El [[1969]], Alfons Roig heretà l'ermita de [[Llutxent]], poble de la [[Vall d'Albaida]], on visqué fins a la seua mort.
Va deixar l'ensenyament el [[1974]] i es va dedicar a la restauració de l'ermita amb l'ajut de la [[Diputació de València]]. El [[1975]] es va unir grup L'Eixam i el 1980 va ser nomenat fill adoptiu de Llutxent. Des de 1981, la Diputació Provincial de València convoca uns premis artístics amb el seu nom. [[Josep Renau]], [[Manuel Hernández Mompó]], [[Eusebio Sempere]] i [[Manuel Valdés Blasco]] han estat alguns dels guanyadors.
 
El [[1985]] va fer donació de la seua pinacoteca i de la sevaseua [[Biblioteca_del_MUVIM|biblioteca privada]] a la Diputació de València. En ella es poden trobar obres de [[Victor Vasarely]], Sempere, [[Julio González]], Picasso, Kandinski i Millars, entre unes altres, totes elles regalades pels seus autors, assegurava, “perquè jo mai he tingut diners per comprar aquestes coses".
 
Un any abans de morir el 1986, va ser novament condecorat pel govern francès com a [[Orde de les Palmes Acadèmiques|Oficial de les Palmes Acadèmiques]].