Establits a la seva zona de ben antic, foren visitats per primer cop per l'espanyol [[Joan Perés]] el 1774 en el vaixell Santiago després de visitar els [[haida]], per l'anglès [[Cook]] el 1778 i pels nord-americans [[Robert Gray]] i [[John Kendrick]] el 1788. El 1790 se celebrà lael ConvencióCongrés Nootka, que regularia enl comerç a la zona entre britànics i espanyols. Així, el 1792 els visitaria [[George Vancouver]], qui signa un acord comercial amb el cap Charles de Lekwiltok, i els manté sota l'òrbita britànica. D'aquesta manera, el 1824 els britànics de la Hudson Bay Co hi fundarien Fort Vancouver, que serà seguit de [[Fort Rupert]] el 1849. Això provocaria el 1850 un fort augment de la població blanca, amb el de l'alcohol i la prostitució. El 1835 van mantenir una guerra amb els [[bellacoola]] per causa de l'esclavatge, i el 1865 un grup de comerciants russos atacà Fort Rupert, tot destruint les viles índies. Aquest fet, agreujat amb les diverses epidèmies que patiren entre el1860 i el 1870, els va delmar molt. El 1867 els britànics dictaren l’'''Indian Liquor Ordenance''', per tal de regular-ne la venda. Endemés, el 1871 es formà el territori de la [[Colúmbia Britànica]], que fou integrat en el [[Canadà]] i que en formaven part els kwakiutl. Així s'iniciàcomençà la persecució legal contra ells. L’'''Indian Act of Canada''' del 1876 els prohibia de celebrar el [[potlacht]], totsi i quebé els primers arrestos no es produirien fins al 1889. El 1880 decidiren de parcel·lar llurs terres i el 1886 foren visitats per l'antropòleg [[Franz Boas]], qui en va estudiar costums i folklore. El 1915 formarien part de les Allied Tribes of British Columbia amb els [[haida]], [[bellacoola]], [[tsimshian]] i coast salish. El 1921 hi hagué novament repressió antipotlacht al Canadà, que provocaria el mes de desembre uns 300 detinguts en una celebració. I per si fos poc, el 1927 el Parlament canadenc va decidir que no podien rebre compensacions econòmiques per les terres arrabassades. El 1930 participarien en la fundació de la [[Native Brotherhood of British Columbia]], i el 1936 en la '''Pacific Coast Native Firhsermen’s Association''', que s'unirien en una sola organització el 1942 i que desa partir del 1946 editaria el diari '''Native Voice'''. El 1951 els britànics revisaren l’'''Indian Act''' i els permeteren tant la celebració del potlacht com les reclamacions per terres arrabassades. I, fins i tot, el 1960 van rebre el dret al sufragi i a escollirelegir un conseller per cada cent nadius. El 1969 s'aprovaria l’'''Indian Paper''' i començaren a rebre instrucció i escolarització en llengua nadiua, però hi ha molta pobresa entre ells. El membre més destacat de la tribu és [[David Neel]]
