Salelles: diferència entre les revisions

{{Límits| E= [[Sant Nazari de Rosselló]] | NE= | N= [[Cabestany]] | O= [[Perpinyà]] | NO= | SO= [[Vilanova de Raó]] | S= [[Tesà]] | SE= [[Alenyà]] }}

El {{segle |XI}} veié que per motius polítics el bisbe d'Elna, Berenguer, cedia els seus drets a Salelles al capítol de canonges de la seva seu episcopal, tot i que els descendents d'Ató es venien la meitat de les terres (el seu usdefruit) als senyors de Salses, fins que el 1100 Arnau Guillem de Salses deixava tot el que tenia a Salelles al capítol de Santa Eulàlia d'Elna. Des d'aquest any fins a la fi de l'[[Antic Règim]] Salelles, amb Tesà, romangué en mans del capítol d'Elna. El 1139, però, en un document signat per Udalgar de Castellnou, bisbe d'Elna, se cedia Salelles i cinc esglésies més al capítol catedralici.

El nucli del poble de Salelles té els seus orígens en la parròquia de [[Capella de Sant Esteve de Salelles|Sant Esteve de Salelles]], romànica, del segle XI, tot i que documentada des del {{segle |IX}}, com acabem de veure. Conserva els notables retaules de sant Mateu, de santa Clara i de sant Esteve, del començament del segle XVII. Al seu voltant es va anar format el nucli de població. Al {{segle |XII}} un dels cinc dignataris del [[bisbat d'Elna]] tenia palau i casa a Salelles (els altres quatre residien a [[Bages]], [[Baixàs]], [[Elna]] i [[Trullars]]).

A principis del {{segle |XX}} un mecenatge privat construí la nova església parroquial, [[Sant Esteve de Salelles|amb la mateixa advocació que l'església anterior]], que ha restat inconclosa.

=== Demografia contemporània<ref> Ldh/EHESS/Cassini (Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui sur le site de l'École des hautes études en sciences sociales) fins al 1999, després INSEE (Fitxes Insee - Població legal del municipi) a partir del 2004</ref> ===

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini<ref>Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [http://archive.wikiwix.com/cache/?url= http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075], a la pàgina web de l'''École des hautes études en sciences sociales''.</ref> fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004<ref>Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 [http://archive.wikiwix.com/cache/?url= http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer], 2011 [http://www.insee.fr/fr/ppp/bases-de-donnees/recensement/populations-legales/commune.asp?depcom=66189&annee=2011 Fitxer] i 2012 [http://archive.wikiwix.com/cache/?url= http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2012 Fitxer].</ref>

* L'església parroquial de [[Sant Esteve de Salelles|Sant Esteve]] és un imponent edifici construït amb palets de riera i maons que formen filades regulars; és d'[[estil neogòtic]]. La combinació de palets de riera i filades regulars de maons constitueix una decoració exterior força rellevant. Fou començada el [[1894]] per tal de reemplaçar la capella de Sant Esteve. És d'una sola nau, amb absis poligonal i capelles baixes que formen un transsepte. No va ser mai del tot acabada en haver mort el 1912 la mecenes de la construcció, Mademoiselle Joséphine Anne Elisabeth Vimort Maux; el campanar no fou mai construït.<ref>Conseil général des Pyrénées-Orientales, ''[http://www.cg66.fr/culture/expositions/clochers/communes/saleilles.html Le clocher de Saleilles]''</ref> El 1913 se'n donava l'obra per acabada. La tècnica constructiva és la mateixa dels cellers, magatzems i algunes esglésies construïdes a la comarca a finals del {{segle |XIX}}.

Amb la creixença del poble dels anys 80 del {{segle |XX}}, nombrosos esports feren presència a Salelles, amb els clubs respectius: futbol, futbol de taula, rugbi, bàsquet, handbol, gimnàstica, musculació, judo, ioga, ciclisme, karate, tennis, caça, pesca, tir esportiu, bitlles, excursionisme i ball esportiu.<ref>[http://www.saleilles.fr/ Pàgina web oficial de l'ajuntament de Salelles].</ref>

* {{ref-llibre |cognom=Becat |nom=Joan |capítol=137-Salelles |títol=Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló | editorial=Terra Nostra |lloc=Perpinyà |data=2015 |pàgines= |col·lecció=Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII |isbn=1243-2032 |ref= }}

* {{ref-llibre |cognom=Becat |nom=Joan |cognom2=Ponsich |nom2=Pere |cognom3=Gual |nom3=Raimon |capítol=Salelles |títol=El Rosselló i la Fenolleda | editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1985 |pàgines= |col·lecció=Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14 |isbn=84-85194-59-4 |ref= }}

* {{ref-llibre |cognom=Collectif |nom= |títol=Voies romaines du Rhône à l'Ebre: via Domitia et via Augusta | editorial=Maison des Sciences de l'Homme |lloc=París |data=1997 |pàgines=103-104 |col·lecció=Documents d'archéologies françaises, 61 |isbn=2-7351-0633-0 |ref= }}

* {{ref-llibre|cognom=Coromines |nom=Joan |enllaçautor=Joan Coromines i Vigneaux |capítol=Salelles |títol=Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana | editorial=Curial Edicions Catalanes i ''la Caixa'' |lloc=Barcelona |data=1997 |pàgines= |col·lecció=Onomasticon Cataloniae, VII Sal-Ve |isbn=84-7256-854-7 |ref= }}

* {{ref-llibre |cognom=De la Torre |nom=Michel |títol=Pyrénées-Orientales : Le guide complet de ses 224 communes | editorial=Deslogis-Lacoste |lloc=París |data=1990 |pàgines= |col·lecció= |isbn=2-7399-5068-7 |ref= }}

* {{ref-llibre |cognom=Institut d’Estudis Catalans, Université de Perpignan |títol=Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord |lloc=Barcelona |data=2007 |url= http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000018.pdf }}

* {{ref-llibre |cognom=Mallet |nom=Géraldine |títol=Églises romanes oubliées du Roussillon | editorial=Les Presses du Languedoc |lloc=Barcelona |data=2003 |pàgines=105-106 |col·lecció= |isbn=2-85998-244-2 |ref= }}

* {{ref-llibre |cognom=Pélissier |nom=Jean Pierre |títol=Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales | editorial=CNRS |lloc=París |data=1986 |pàgines=378 |col·lecció= |isbn=2-222-03821-9 |ref= }}

* {{ref-llibre |cognom=Ponsich |nom=Pere |enllaçautor=Pere Ponsich i Rondes |capítol=Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Salelles i Salelles |títol=El Rosselló | editorial=Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1993 |pàgines= |col·lecció=Catalunya romànica, XIV |isbn=84-7739-601-9 |ref= }}

== Enllaços externs ==