Comanda de Bajoles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{mapa llista coordenades|linked=sí}}
'''Bajoles'''
[[File:Església i torre de Castellrosselló.jpg|thumb|Castellrosselló (Perpinyà). Església i torre romàniques al costat de les quals foren descobertes les restes arqueològiques de la comanda hospitalera de Bajoles. Fot. 2004.]]
Malgrat la documentació coneguda, fins fa poc ni tan sols se sabia la ubicació de la casa o seu, arrasada, el [[segle XVII]], per l’exèrcit de [[Lluís XIV de França]]. Les excavacions, fetes l’última dècada del segle XX, van permetre realitzar un aixecament de la planta i conèixer detalls importants de la casa<ref>Marichal, 1997 (memòria inèdita)</ref>.
==Història==
Bajoles fou la casa principal
Van dependre de Bajoles els pobles de [[Bompàs]], [[Cabestany]] i [[Sant Nazari]], els quals foren adquirits per l'Orde l'any 1230 mitjançant una permuta amb els templers
Sabem per Anthony Luttrell que, en l’enquesta papal de 1373, Bajoles pertanyia a la cambra prioral<ref>Luttrell, 2000, p. 87-108</ref>. Aleshores era prior [[
El [[segle XV]] el [[comanador]] tenia la jurisdicció civil sobre tot el territori de la comanda. Durant la primera meitat d’aquesta centúria, Bajoles figura entre les cases més riques del Gran [[Priorat de Catalunya]]. Miret i Sans calcula que ocupava la sisena posició en la llista de percepció de rendes i Pierre Bonneaud explica que era la tercera en aportacions,
==Arquitectura==
La casa que fou seu de la comanda de Bajoles tenia la planta habitual d’una comanda rural, és a dir, un grup d’edificis disposats al voltant d’un pati, en aquest cas, triangular i adossats a un mur perimetral reforçat amb contraforts. Al costat sud hi havia l’església –d’una sola nau i absis semicircular–, i un edifici de planta rectangular, mentre que els altres dos costats eren ocupats per sengles edificis, també rectangulars.
[[File:Axonomètrica restitució casa de Bajoles.jpg|thumb|Bajoles (Perpinyà). Restitució a partir dels vestigis de la comanda hospitalera de Bajoles (segons R. Marichal, 1997 (memòria inèdita).]]
Les excavacions van posar al descobert vestigis de tres cronologies diferents. La primera d’època romana; la segona, de finals del segle XII o d’inicis del XIII, a la qual pertanyia l’església i construccions disperses al voltant del temple; i la tercera, a partir del segle XIV, que corresponia a una ampliació definitiva de la seu de la comanda. L’unic edifici d’aquesta fase identificat pels arqueòlegs és la cuina; la resta devien ser el palau, el refetor, el celler, les cavallerisses... La major part d’aquestes construccions eren de tàpia reforçada amb pilars de maçoneria i paraments de maó lligat amb morter.
A l’extrem oest de la capella (única part excavada) hi foren trobades dues fosses sepulcrals. En una d’elles, situada al mur sud, hi descansava un membre de la familia Fenollet<ref>Probablement el comanador Pere de Fonollet, documentat el 1280 (Miret, 1910, p. 524)</ref>, a qui fou dedicat un mausoleu de marbre policromat allotjat en un arcosoli del damunt. Es tractava d’un sarcòfag –desaparegut– assentat sobre cinc columnetes monolítiques triples, que emmarcaven dos parells de columnes i una arquivolta, decorada amb heràldica dels Fenollet (camper escacat d’azur i gules)<ref>Marichal, 1999, p. </ref>.
En altres indrets del jaciment foren trobades dues esteles funeràries de rossellonesos notables (una de Pere Andreu, castlà de Queribús, mort el 1270 i altra de Guillelma de Canet, morta el 1300), i un anell d’or amb les armes de Canet, esmaltades, i una màxima gravada a l’interior que diu: “baldor sens pena no és”<ref>Marichal, ibidem</ref>.
Miret i Sans publicà un inventari<ref>Miret, 1910, p. 560-561.</ref>, de 1376, que dóna una imatge eloqüent d'aquesta casa principal de l’Hospital rossellonès en els anys més pròspers, quan ja es devia haver fet la darrera ampliació. Si bé és una relació exhaustiva dels béns mobles, també s'hi enumeren les diferents dependències de la casa. Es parla de la capella (molt ben dotada de robes i objectes litúrgics, entre els quals destaca una veracreu d'argent daurat «ab molts obratges»), de la casa (on hi havia les cambres del prior i dels capellans), de la cuina, de la cambra del costat, del celler, del forn...
Per contra, la visita de 1661<ref>A.C.A. G.P., núm. 752 (citat per Fuguet, 2005, p. 49</ref> és especialment dramàtica, car explica que la casa, per causa de la guerra, era del tot enderrocada i ja no hi vivia ningú. A partir d'aleshores, les funcions de l’edifici es traslladaren a una casa que el comanador tenia a Perpinyà. Al terme de Bajoles només restà un mas (l’actual mas Anglada) sota el control directe del comanador<ref>Fuguet, ibidem</ref>.
▲Bajoles fou la casa principal de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem]] al [[Rosselló]] i segurament la primera o una de les primeres. No es coneix la documentació fundacional de la comanda, però a partir de documents indirectes [[Joaquim Miret i Sans]] creu que ja existia a mitjan [[segle XII]]. Els hospitalers devien arribar al Rosselló als mateixos anys que els [[orde del Temple templers]], a les primeres dècades del segle XII, i cap als anys cinquanta devien establir la Comanda de Sant Vicenç de Bajoles, entre Perpinyà i [[Castellrosselló]]<ref>Miret, 1910, p. 47</ref>.
▲Van dependre de Bajoles els pobles de [[Bompàs]], [[Cabestany]] i [[Sant Nazari]], els quals foren adquirits per l'Orde l'any 1230 mitjançant una permuta amb els templers d[[el Masdéu]]<ref>Fuguet, 2005, p. 40-41.</ref>
▲Sabem per Anthony Luttrell que, en l’enquesta papal de 1373, Bajoles pertanyia a la cambra prioral<ref>Luttrell, 2000, p. 87-108</ref>. Aleshores era prior [[Johan Ferrández d’Heredia]], qui pocs anys després va ser [[orde de Sant Joan de Jerusalem I gran mestre de Rodes]].
▲El [[segle XV]] el [[comanador]] tenia la jurisdicció civil sobre tot el territori de la comanda. Durant la primera meitat d’aquesta centúria, Bajoles figura entre les cases més riques del Gran [[Priorat de Catalunya]]. Miret i Sans calcula que ocupava la sisena posició en la llista de percepció de rendes i Pierre Bonneaud explica que era la tercera en aportacions, responsiones, al tresor del convent central de Rodes. Una notícia curiosa, citada per aquest darrer estudiós, posa en evidència el potencial econòmic de la casa en aquell temps: el cavaller empordanès Hug de Pau, que fou comanador de Bajoles entre 1415 i 1450, tenia al port de [[Cotlliure]] una galera amb la qual lluità diverses vegades durant la primera meitat del segle XV a Itàlia al servei d'[[Alfons el Magnànim]].
▲ Segons les visites priorals, durant el [[segle XVII]] el comanador gaudí de la plena jurisdicció sobre la comanda, tanmateix, fou un període ple de dificultats<ref>A.C.A., G.P., núm. 752 (Visita Prioral de l’any 1661), citat per Fuguet, 2005.</ref> Les guerres provocaren l’enderrocament dels edificis de la comanda, fins al punt que fou necessari traslladar-ne les funcions a una casa que el comanador tenia a [[Perpinyà]]. Al terme de Bajoles només restà dempeus un mas establert a un tal Andreu Reart, burgès de Perpinyà, que hi tenia dos bovers treballant la terra. També era propietat de la comanda –i se suposa que l'explotaven– el pont de la Coma, que separava el terme de Bajoles del de Sant Joan de Perpinyà.
▲ Pertanyia a la casa de Bajoles un molí gran de tres moles que hi havia a tocar de les muralles de Perpinyà, sota el baluard de Sant Jaume. La mateixa visita esmentada del 1661 conté un memorial i un inventari molt interessant d'aquest molí, acompanyats de les àpoques de les obres de millorament que s'hi havien fet. Malgrat la importància d'aquesta indústria, el molí no trigà gaires anys a desaparèixer, víctima de les noves obres de fortificació que féu el rei Lluís a Perpinyà vers els anys vuitanta d'aquella centúria. La visita del 1685 explica l'expropiació i l'oferta de compensació que van fer a l'Hospital (100 peces de vuit de pensió i 2.000 rals de vuit, més el pati i l'aigua necessària per construir un molí nou)<ref>Ibidem</ref>.
== Referències ==
| |||