Revisió del 18:41, 8 abr 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - patró de estudiosos grecs, + patró d'estudiosos grecs, ← Edició anterior		Revisió del 07:24, 21 ago 2016 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m NBSP Edició següent →
Línia 1: '''Gai Leli Sapiens''' ([[188 aC]]), fou un estadista romà, més conegut per la seva amistat amb l'estadista i general romà [[Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor]] Fou derrotat a les eleccions per consol l'any [[141 aC]], però l'any següent aconseguí el càrrec amb l'ajuda del seu amic que en aquell llavors era [[censor]]. Gai Leli el Sabi era fill de [[Gai Leli]], general romà de destacada importància durant la [[segona guerra Púnica]] com a segon en el comandament de [[Publi Corneli Escipió Africanus]], i més tard també cònsol l'any [[190 aC]]. El nom de la mare és desconegut. ==Importància política== Leli va ser candidat al consolat a 141 aC, però va retirar la seva candidatura degut a les falses promeses de [[Quint Pompeu]] (un parent llunyà del futur [[Pompeu el Gran]]) qui es va comprometre a retirar-se també, però després es va tornar a presentar quan Leli ja s'havia retirat formalment. Pompeu es va convertir així en cònsol juntament amb [[Gneu Servili Cepió (cònsol 141 aC)\| Gneu Servili Cepió]] (d'una família tradicionalment aliada amb els Cornelis Escipions), i Escipió Emilià va patir un revés polític humiliant. Leli va ser anomenat Sapiens (o Sabi) a causa de la seva decisió de no dur a terme les reformes polítiques que estaven començant a crear dissensions greus en el [[Senat romà]]. Aquests inicis de reforma havien estat proposats inicialment per Escipió Emilià, però ell mateix els abandonà quan el Senat no va aconseguir posar-se d'acord per unanimitat com ell havia exigit. Leli, sàviament va evitar tensar aquestes dissensions, però la seva falta de voluntat per donar una empenta a les reformes va ocasionar un cisma polític dins del Cercle Escipiònic. El programa de reformes abandonat per Escipió i el seu cercle d'amics íntims, incloent Leli, van ser finalment portats a terme pels germans [[Publi Muci Escevola \| Publi Muci Escevola (jurista)]] i [[Publi Licini Cras Dives Mucià]] i executades en part pels seus familiars els germans Grac, que acabarien assassinats. Malgrat aquest context, el paper polític de Leli és de molt poca rellevància. Línia 10: Leli va ser membre del Cercle Escipiònic, un grup d'amics, aliats polítics i grecòfils que s'havien reunit al voltant de l'influent Publi Corneli Escipió Emilià Africanus, net adoptiu de [[Publi Corneli Escipió \| Publi Corneli Escipió Africanus]]. Com a cap de la branca més adinerada dels Corneli Escipió, Escipió Emilià va actuar com a patró d'estudiosos grecs, filosofs i historiadors, incloent [[Polibi]], un aristòcrata grec que fou ostatge de Roma durant dos dècades, i el comediògraf [[Terenci]].. Els dos gendres de Leli foren també cònsols, [[Gai Fanni Estrabó (cònsol 122 aC) \| Gai Fanni Estrabó]] (escollit amb l'ajuda de [[Gai Semproni Grac]]) i [[Quint Muci Escevola \| Quint Muci Escevola (cònsol 117 aC)]]. Aquest darrer estava emparentat per matrimoni amb els germans Grac i era un prominent orador i jurista, així com professor i mentor del jove [[Ciceró]]. Ciceró doncs va aprendre molt sobre Gai Leli i algunes de les seves històries li serviren com a model pels seus futurs tractats sobre l'amistat. {{Autoritat}} [[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 140 aC]]

Gai Leli Sapient: diferència entre les revisions