Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m claus sobrants
m NBSP
Línia 1:
'''Luci Escriboni Libó''' ({{lang-la|Lucius Scribonius Libo}}) fou un [[magistrat romà]], sogre de [[Sext Pompeu]]. És esmentat el [[56  aC]], any en què fou [[tribú de la plebs]], i va donar suport al punt de vista de [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] sobre [[Egipte ptolemaic|Egipte]] i el cas de [[Ptolemeu XII Auletes]].
 
En esclatar la guerra el 49  aC va estar al costat de Pompeu i fou comandant d’[[Etrúria]], però es va haver de retirar i es va unir als cònsols a [[Campània]] des d'on va sortir amb la resta de pompeians cap a [[Brundusium]] i després a [[Antiga Grècia|Grècia]]. Estant a Brundusium Cèsar li va enviar un negociador de nom [[Gai Canini Rèbil (cònsol 45  aC)|Canini Rèbil]], que era amic seu, per aconseguir la reconciliació amb Pompeu, però no va aconseguir res.
 
Va seguir al costat de Pompeu i juntament amb [[Marc Octavi (edil)|Marc Octavi]] va dirigir la flota de [[Libúrnia]] i de la [[mar Egea]], com a llegats de [[Luci Calpurni Bíbul|Bíbul]], comandant suprem de la flota pompeiana. Va aconseguir algunes victòries sobre els almiralls de Cèsar a [[Dalmàcia]]:
[[Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44  aC)|Dolabel·la]] fou expulsat de la zona de Dalmàcia i [[Gai Antoni]] fou derrotat i fet presoner.
 
Després es va reunir amb Bíbul i quan aquest va morir poc després li fou assignada la comandància suprema de la flota; amb mig centenar de vaixells es va presentar davant de [[Brundusium]] per bloquejar la ciutat on era [[Marc Antoni]], amb part de les tropes de [[Juli Cèsar]], a l’espera de creuar a [[Antiga Grècia|Grècia]]. Fou derrotat per Marc Antoni i es va haver de retirar permetent a Marc Antoni creuar cap a Grècia.
 
Segurament no es va sotmetre a Cèsar després de la [[batalla de Farsàlia]] i va restar en armes. Mort el dictador el [[44  aC]] era a [[Hispània]] al costat de Sext Pompeu, a favor del qual va escriure les autoritats romanes. No es va separar de Sext i el [[40  aC]] és esmentat com un dels que va acompanyar a [[Júlia (mare de Marc Antoni)|Júlia]], que s’havia refugiat a [[Sicília (província romana)|Sicília]] després de la guerra de [[Perusa]], cap a l’Orient on era Marc Antoni. Aquest fet va alarmar a Octavi que temia una unió entre Sext Pompeu, que dominava la mar, i Marc Antoni per consell de [[Mecenes]], per tal de guanyar el favor de Pompeu i el seu sogre Libó, va proposar casar-se amb [[Escribònia (esposa d'August)|Escribònia]], germana de Libó, tot i que era més gran que el mateix [[Octavi]]. Aquest matrimoni va establir la pau entre els [[triumvir]]s i Pompeu, pau que fou negociada el 39 pel mateix Libó, que després es va establir a [[Misenum]]. Quan la guerra es va renovar el [[36  aC]] Libó va romandre inicialment lleial a Pompeu fins que, quan va veure que no podia guanyar, el va abandonar ([[35  aC]]).
 
Fou cònsol el 34 junt amb Marc Antoni i va avalar la pau de [[Misenum]]. Va morir en data no coneguda però no gaire temps després.
Línia 16:
{{ORDENA:Escriboni Libo, Luci}}
[[Categoria:Gens Escribònia|Luci Escriboni Libo]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 30  aC]]
[[Categoria:Tribuns de la plebs del segle I  aC]]
[[Categoria:Hispània]]
[[Categoria:Almiralls romans]]