Publi Vatini (tribú): diferència entre les revisions

Va començar la seva carrera com a qüestor el [[63  aC]], càrrec que va obtenir, segons [[Ciceró]], per influència dels cònsols sortints. Ciceró el va enviar a Puteoli per impedir la sortida d'or i plata i allí va cometre exaccions fins que els habitants es van queixar al cònsol. Després va anar a Hispània com a llegat del [[procònsol]] [[Gai Cosconi]], i a aquesta província fou també culpable d'abusos i robatoris; el [[59  aC]] fou [[tribú de la plebs]] i es va posar al servei de Cèsar que llavors era cònsol amb [[Marc Calpurni Bíbul|Bíbul]]; va prendre part activa en totes les mesures, moltes de les quals va proposar ell mateix. Entre les seves propostes cal destacar la que va assignar a Cèsar les província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i [[Il·líria]] (a les que el senat va afegir la [[Transalpina]]). En el seu tribunat l'informador [[Luci Vetti]] va llençar diverses acusacions contra els principals homes d'estat incloent Ciceró (al que va acusar falsament d'un complot contra la vida de [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]]).

Cèsar el va nomenar [[Llegat (magistratura)|llegat]] a la [[Gàl·lia]] on va restar poc temps. Es va presentar per pretor però no fou elegit. El [[56  aC]] es va declarar contra [[Tit Anni Papià Miló|Miló]] i Sesti, amics de Ciceró, i com que aquest suposava que l'acusació que li havia fet Vetti havia estat instigada per Vatini, l'enemistat entre els dos homes va créixer. A finals d'any hi va haver seriosos disturbis que van impedir l'elecció de cònsols que no es va fer fins al començament del [[55  aC]] quan Pompeu i [[Cras el triumvir]] (que no tenien llavors el suport dels [[optimats]]) foren escollits el que va produir més disturbis; els optimats tenien per candidat a [[Marc Porci Cató Uticense|Cató]], rival seriós per Cras i Pompeu, els quals van fer el possible per assegurar l'elecció de Vatini com a pretor, cosa que van aconseguir després d'establir una llei que prohibia perseguir per suborn al que exercia la pretoria, i llavors, a base de suborns, va poder ser elegit.

Durant el [[55  aC]] va estar protegit pel càrrec, però el [[54  aC]] fou acusat de suborn per [[Gai Licini Calv]] (sembla que ja l'havia acusat abans, el [[58  aC]], però aquest afer és confós). Els discursos del seu judici són esmentats com a exemple per [[Quintilià]]; Vatini es va aixecar al mig del torn de paraula del seu acusador i va dir: {{Cita|"Els pregunto a vostès jutges, ¿seré condemnat perquè l'acusador és molt eloqüent?"}} Ciceró, per complexes raons polítiques, el va defensar; també els [[triumvir]]s; finalment fou absolt.

En endavant Vatini i Ciceró van estar en acceptables bons termes. El [[51  aC]] Vatini va servir altre cop com a llegat de Cèsar a la Gàl·lia. Va acompanyar al seu cap a la guerra civil el [[49  aC]] a Itàlia i el [[48  aC]] a Grècia. Cèsar el va enviar a fer propostes de pau als pompeians. Una mica abans de [[Farsàlia]] havia retornat a [[Brundusium]] per orde de Cèsar i al mateix temps que es lliurava la decisiva batalla a [[Tessàlia]], defensava la citat on era d'un atac de la flota pompeiana de Dècim Leli.

El [[47  aC]] fou cònsol sufecte per uns dies i el [[46  aC]] fou enviat a [[Il·líria]] contra Marc Octavi, que dominava la província en nom dels pompeians; va fer la guerra amb èxit i el [[45  aC]] va obtenir el senat el dret de ''[[suplicatio]]''; el [[44  aC]] era encara a la província quan va morir el seu cap i al començament del [[43  aC]] va haver de rendir [[Dyrrhachium]] a Brut, quan les seves tropes es van declarar pels republicans. El [[31 de desembre]] del [[43  aC]] va celebrar un triomf que és la darrera vegada que és esmentat.

[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 40  aC]]

[[Categoria:Tribuns de la plebs del segle I  aC]]