|
'''Aule Gabini''' (''Aulus Gabinius'') fou un [[magistrat romà]] del [[segle I aC]].<ref>{{GEC|0028586|Aulus Gabini}}</ref> La seva relació amb altres ''[[gens Gabínia|Gabinii]]'' no s'ha pogut establir. De jove es va decantar cap als plaers i es va dedicar al joc (als [[dau]]s), al [[vi]] i a les dones. Els seus cabells eren tractats amb ungüents i la pell amb coloret. Era aficionat al ball, la musica i el cant. [[Ciceró]] el va criticar fortament.<ref>[[Ciceró]], "Pro Sestio", 8, 9, "Post reditum in senatu", 4-8, "In Pisonem", 11, "De domo sua", 24, 48</ref> Es va rodejar de companyies de la mateixa mena i va portar una vida dissoluta, dilapidant la seva fortuna.
== Primeres magistratures ==
El [[66 aC]] fou nomenat [[tribú de la plebs]] i va proposar <ref>Vegeu la llei [[Gabínia de pirates]]</ref> donar el comandament de la lluita contra els pirates a la [[Mediterrània]] a [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]], cosa que donava a aquest un poder enorme, tant militar com financer, i com que les actuacions dels pirates havien causat molts perjudicis al comerç la proposta fou molt ben acollida. Una part dels senadors va atacar a Gabini, però el poble va atacar als senadors, els quals van estar a punt de morir en un tumult incloent el [[cònsol (romà)|cònsol]] [[Pisó]] fins que foren rescatats per Gabini; el dia de la votació l'altre tribú, [[Luci Trebel·li (tribú 67 aC)|Trebel·li]], va mirar d'aturar-la amb el seu veto, però Gabini va respondre convocant [[comicis]] per revocar el seu càrrec i quan ja havien votat per la revocació 17 de les 35 [[tribus romanes|tribus]], Trebel·li va retirar la seva oposició.<ref>[[Quint Asconi Pedià]] ''Orationum Ciceronis quinque enarratio:pro Cornelio''</ref> Es creu que Gabini fou privadament recompensat pels seus serveis a Pompeu.
En canvi el senat va posposar el seu nomenament com a un dels [[llegat romà|llegats]] de Pompeu. Gabini es va fer construir una ''[[mansio]]'' al costat de la del general [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]] a [[Tusculum]], que va superar en molt la magnificència de la del general.
==Llei Gabínia==
== Consolat ==
EL [[61 aC]] fou nomenat [[pretor]] i el [[59 aC]] fou escollit cònsol junt amb [[Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC)|Luci Calpurni Pisó]] per l'any [[58 aC]] amb el suport del partit de [[Publi Clodi]] que els va prometre lucratius governs després del consolat. Sembla que entre el 60 i el 59 aC va estar en servei militar a [[Judea]] acompanyant a [[Marc Emili Escaure (governador)|Marc Escaure]], on en el conflicte entre [[macabeus]] va rebre un suborn de 300 talents d'Aristòbul.
En el seu consolat el fet més important fou el desterrament de [[Ciceró]] al que Gabini, controlat per Clodi, va donar suport. Per un edicte els cònsols van prohibir al senat de mostrar cap dol pel desterrament, i terres a la [[vil·la]] de Ciceró a [[Tusculum]] foren incorporades a la vila de Gabini. Quan Clodi es va enemistar amb Pompeu, Gabini va romandre lleial al seu primer patró i llavors fou víctima de l'hostilitat de Clodi que va trencar les [[fàscies]] (símbol del poder dels cònsols) i va imposar una llei que dedicava les terres que Ciceró tenia a Tusculum als déus.
En arribar a [[província romana de Síria|Síria]] va trobar el districte de [[Judea]] (que en depenia) agitat per les disputes familiars dels governants a càrrec. [[Hircà II]] i [[Aristòbul II de Judea]] s'havien disputat el poder i Pompeu havia fallat a favor d'Hircà, reconegut Gran Sacerdot mentre Aristòbul i les seves dues filles i dos fills, [[Alexandre]] i [[Antígon de Judea]], van ser fets presoners; però Alexandre s'havia escapat i havia retornat al país deposant a Hircà. Gabini va imposar la rendició d'Alexandre i el restabliment d'Hircà. Llavors va dividir el país en cinc districtes per cadascun dels quals va crear un consell suprem.<ref>[[Flavi Josep]], "[[La guerra dels jueus]]" I, 6</ref>
A l'[[imperi Part]] els dos fills de [[Fraates III de Pàrtia]] (69-57 aC), [[Orodes II de Pàrtia|Orodes]] i [[Mitridates III de Pàrtia|Mitridates]], es disputaven també el poder. Mitridates va comprar el suport de Gabini, i aquest va organitzar una expedició però la va abandonar per una cosa més productiva: [[Ptolemeu XII Auletes]] fou expulsat del seu regne i els alexandrins van posar al tron a la seva filla [[Berenice IV]]; aquesta es va casar amb el rei selèucida [[Seleuc VII Kybiosaktes]] que probablement ja no tenia més que el poder local. Berenice se'n va desfer aviat, abans del [[56 aC]], i llavors es va casar amb [[Arquelau I de Comana]]. La reina es volia casar amb un home de sang reial i Arquelau va jugar bé les seves cartes, ja que va insinuar que era fill de [[Mitridates VI Eupator]] i no pas del general [[Arquelau (general)|Arquelau]] com era la realitat. Gabini fou subornat per ajudar a Arquelau a obtenir la mà de Berenice, però al mateix temps també fou subornat per Ptolemeu Auletes perquè el restaurés al tron.
Gabini va complir la promesa feta a Ptolemeu i va anar amb un exèrcit a Egipte. Arquelau, rei durant sis mesos, va morir en batalla i Gabini va restaurar a Auletes ([[55 aC]]). Gabini va fer l'atac a Egipte contra les ordres del senat (que ho havia prohibit per decret) i contra un [[oracle]] sibil·lí, però amb el suport del comandant de [[cavalleria]] [[Marc Antoni]] (el futur [[triumvir]]) i per l'ajut financer de [[Antípater d'Idumea]] que buscava aliats per imposar-se al tron en el lloc dels macabeus. Marc Antoni fou qui va ocupar [[Pelusium]] i l'exèrcit romà va poder avançar sense obstacle fins a [[Alexandria]]. Els rics d'Alexandria foren executats per ordre d'Auletes, i les seves riqueses confiscades per pagar el fabulós suborn que s'havia de donar a Gabini.
Quan els romans van tornar i van passar per [[Judea]] van trobar altre cop a Alexandre alçat en armes i el van derrotar al [[mont Tabor]] deixant el regne, de fet, en mans d'[[Antípater l'idumeu]]. A la costa siriana els pirates havien fet nombrosos assalts mentre Gabini era amb les seves forces a Egipte i els ''[[cavaller romà|eques]]'' i ''[[publicani]]'' estaven en contra del governador.
== Acusacions del senat i fi de la carrera ==
Fou cridat a Roma el [[55 aC]], però de fet va romandre a Síria fins que va arribar el seu successor [[Luci Canidi Cras|Cras]] el [[54 aC]]. El [[28 de setembre]] del [[54 aC]] va entrar de nit a Roma, després d'una suposada espera per la concessió d'un [[triomf]], per evitar els insults del poble.
Va tardar deu dies a presentar-se al senat i quan ho va fer fou detingut pels cònsols [[L. Domici F. Cn. N. Aenobarb|Luci Domici Aenobarb]] i [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Appi Claudi Pulcre]], per respondre de les acusacions dels 'publicani''. Fou acusat de tres coses:
* ''majestas'' (traïció), per sortir de la província i fer la guerra en desafiament del consell de la sibil·la i del senat. D'aquest delicte fou absolt per 38 a 32 vots al·legant que les paraules de la sibil·la estaven adreçades a un altre rei d'Egipte i no per Auletes.
* ''repetundis ex lege julia '' pel [[suborn]] rebut d'Auletes, del qual fou declarat culpable i condemnat al desterrament i els seus béns confiscats.
* ''[[ambitus]]'' (extorsió), el resultat de la qual no és indicat.
Va tornar de l'exili el [[49 aC]] cridat per [[Juli Cèsar]], però no va prendre part a la lluita contra Pompeu. Després de la [[batalla de Farsàlia]] fou enviat a [[Il·líria]] amb tropes reclutades recentment per reforçar a [[Quint Cornifici]], i hi va anar per terra per por de la flota pompeiana; en el camí fou atacat pels [[dàlmates]] i a la vora de [[Salona (Dalmàcia)|Salona]], va tenir un enfrontament amb els dàlmates en què va perdre més de 2.000 homes. Es va tancar a la ciutat on fou atacat per Marc Octavi i es va defensar amb valentia durant uns mesos, però al començament del [[47 aC]] va morir d'una ferida que havia tingut una mica abans (finals del [[48 aC]]).
== Vegeu també ==
{{ORDENA:Gabini, Aule}}
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 50 aC]]
[[Categoria:Governadors romans de Síria]]
[[Categoria:Pretors del segle I aC]]
[[Categoria:Acusats romans]]
[[Categoria:Gens Gabínia]]
| 