'''Luci Volcaci Tul·le''' (''Lucius Volcatius Tullus'') fou un [[magistrat romà]]. Fou cònsol el [[66 aC]] junt amb Mani o [[Marc Emili Lèpid (cònsol 66 aC) |Marc Emili Lèpid]] (cònsol [[66 aC]]). [[Ciceró]] esmenta que inicialment va fracassar en l'elecció com a [[edil curul]], però finalment va obtenir els més alts honors de l'estat.
Fou un polític moderat i que va participar poc en els afers públics. Va donar suport a Ciceró el [[63 aC]] i va defensar el càstig capital contra els [[Catilina|catalinaris]]. El [[56 aC]], en la discussió sobre la restauració de [[Ptolemeu XII Auletes]] al tron egipci, va estar a favor de confiar aquesta feina a [[Gneu Pompeu Magne]], que havia retornat vencedor d'Orient. El [[54 aC]] va ser un dels consulars que va donar suport a Escaure quan fou portat a judici aquest any. A la guerra civil, el [[49 aC]], va romandre neutral i no va sortir d'Itàlia. El [[46 aC]] Ciceró l'esmenta com enemic de Marcel quan aquest fou perdonat per [[Juli Cèsar]]. Va tenir dos fills, Gai Volcaci Tul·le i [[Luci Volcaci Tul·le (cònsol 33 aC)]].
{{ORDENA:Luci Volcaci Tulle Consol 66 Ac}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 60 aC]]
