Basílica del Senyor de Monserrate: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
m Corregit: "fins el"
Línia 26:
 
== Història ==
La construcció de la primera [[ermita]] va ser autoritzada per [[Juan de Borja]] en [[1640]] al batxiller don [[Pedro Solís]], el qual la va finalitzar en [[1657]], inicialment sota l'advocació de la [[Mare de Déu de Montserrat]] que molt aviat fou reemplaçada per la imatge del "Sant Crist Caigut als assots i clavat en la creu", obra del mestre [[Pedro de Lugo Albarracín]] tallada en [[fusta]] i amb algunes peces de [[plom]] i [[plata]].<ref>Institut Districtal de Cultura i Turisme [http://www.bogotaturismo.gov.co/documentos/pdf/Santa%20Fe%201,07% 20B.pdf Escultura del Senyor caigut de Monserrate], últim accés el 02/06/2009.</ref> L'esmentada construcció tenia una capella i un convent annex on van habitar els [[Orde de Sant Agustí|Monjos "Recoletos" de Sant Agustí]] fins elal 1685, quan van ser reemplaçats pel [[Gabinet de Madrid]], per pares [[Candelaris]].
 
El creixent nombre de feligresos i els danys ocorreguts en la construcció original a causa del terratrèmol del [[1917]],<ref>Bogotá milagrosa [http://bogotamilagrosa.wordpress.com/2007/10/01/historia-del-turó-monserrate/ Història del turó de Monserrate], últim accés el 02/06/2009.</ref> van obligar a construir una nova església al cim del turó, la qual va ser dissenyada per l'arquitecte [[Arturo Jaramillo Concha]] amb un estil [[arquitectura|arquitectònic]] [[neogòtic]]. La nova església es va construir gràcies a l'ajuda dels pelegrins, que pujaven al turó a visitar el ''Señor Caído de Monserrate'' carregant almenys un maó<ref>Vargas, José (2000), Esglésies de Santafé de Bogotà, pp.150.</ref> i va ser acabada el [[1925]].