Obre el menú principal

Canvis

Substitució d'alguns "Sanç III" per Sanç III de Pamplona per augmentar claredat.
 
== La partició de Ramon III de Pallars Jussà ==
Tanmateix però, la part septentrional del comtat, la [[Castilló de Sos|Vall de Sos]], les conques altes de l'Éssera i de l'Isàvena, al nord de la serra de [[Vallabriga]] i del [[El Turbó|Turbó]], juntament amb tota la conca de la Noguera Ribagorçana, quedaren en poder del comte [[Ramon III de Pallars Jussà]], casat amb Major, també néta de [[Ramon II de Ribagorça]]. L'any [[1020]], [[Ramon III de Pallars Jussà]] va repudiar la seva muller, la qual es refugià a la regió septentrional del comtat de Ribagorça, d'on el comte de [[Pallars Jussà]] va intentar expulsar-la per prendre-li el comtat. Finalment, després d'una revolta esdevinguda el [[1025]], Major de Ribagorça fou desposseïda del comtat, i finalment passà a mans de [[Sanç III de Pamplona]] de Pamplona; aleshores, Major es retirà a Castella on acabaria esdevenint abadessa del [[monestir de San Miguel de Pedroso]]; del seu antic domini a la Ribagorça, Ramon III de Pallars Jussà només va conservar-ne la conca de la Noguera Ribagorçana, mentre que la resta del comtat el posseí Sanç III de Pamplona.
 
== Sota el domini del rei d'Aragó ==
A la seva mort ([[1035]]), [[Sanç III de Pamplona]] de Pamplona va dividir l'herència entre els seus fills: [[Ferran I de Castella]], [[Garcia V de Navarra]], [[Gonçal I de Ribagorça]] i [[Ramir I d'Aragó]]; cadascun d'aquests hereus es donà el títol de rei i constituí als seus dominis un regne independent. [[Gonçal I de Ribagorça]] va morir el [[1043]] i aleshores, els seus dominis -[[comtat de Sobrarbe]] i comtat de Ribagorça- foren annexionats al domini de Ramir I, que comprenia únicament l'antic [[comtat d'Aragó]], és a dir, la regió pirinenca de [[Jaca]]. El fill de Ramir I d'Aragó fou nomenat rei de Pamplona el 1076, esdevenint [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]]. Arran de la crisi provocada al món musulmà per la mort d'[[Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir]], l'[[emir de Saraqusta]] el [[1081]], va començar l'expansió navarra i aragonesa de la vall de l'Ebre. [[Pere I d'Aragó i Pamplona]], fill del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona, en vida del seu pare, prengué [[Estada]] ([[1087]]) i [[Montsó]] ([[1089]]), i, després, esdevingut rei ([[1096]]-[[1104]]), s'apoderà d'[[Osca]] ([[1096]]) i [[Barbastre]] ([[1100]]). [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]] ([[1104]]-[[1134]]), germà i successor de Pere I, va continuar l'expansió amb la presa de [[Saragossa]] ([[1118]]) i, poc després, de [[Tudela]] i [[Tarassona]]; a continuació, va intentar apoderar-se de [[Lleida]] i [[Tortosa]], que no aconseguí prendre a causa de l'aliança de l'emir de Lleida amb [[Ramon Berenguer III]]. [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]], durant el regnat del qual s'havien restablert les seus episcopals d'Osca, Tarassona i Saragossa, va morir el [[1134]] arran del setge de [[Fraga]]. Després de la mort sense descendència d'Alfons I d'Aragó i Pamplona el barons aragonesos proclamà successor al seu germà, el bisbe Ramir Sánchez, mentre que els barons pamplonesos proclamaren a Garcia Ramírez. El bisbe Ramir, ja proclamat [[Ramir II d'Aragó|Ramir II d'Aragó «el Monjo»]] es casà per tenir un successor, però en lloc de tenir un fill mascle nasqué una nena. El [[1137]] acordà el matrimoni de la seva filla [[Peronella d'Aragó]] amb el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]], cosa que va donar origen de la [[unió dinàstica]] que donaria lloc a la [[Corona d'Aragó]].
 
== Els límits territorials: «''fins a la clamor d'Almacelles''»==
|[[Jaume el Just]], Saragossa, any 1300|'[[Furs d'Aragó]]'|col2='''Que Ribagorça, i Llitera fins a la clamor d'Almacelles siguin del Regne d'Aragó.'''
Com Ribagorça, Sobrarb i les Valls, així com Llitera fins a la clamor d'Almacelles siguin del Regne d'Aragó, i estiguin poblades a Fur d'Aragó, excepte als feus, i tinguin moneda d'Aragó, i els ricshòmnes d'Aragó hi tenen i sempre hi han tingut terres fins a la dita clamor d'Almacelles com a honors [....]
 
 
 
 
2.285

modificacions