Comtat de Ribagorça: diferència entre les revisions

El [[1322]], volent potser pal·liar els resultats de la decisió de [[1305]], Jaume II va decidir concedir en [[apanatge]] el títol de comte de Ribagorça al seu fill l'infant [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], que el [[1325]] també esdevindria comte d'Empúries, per bé que el [[1341]] el bescanvià pel [[comtat de Prades]]; de la seva jurisdicció a Ribagorça n'estaven excloses però la [[baronia de Castre]], la [[baronia de Montclús]], la [[La Fova]] de Terrantona]], la [[vall de Gistau]] i la de Bielsa i la vila de [[Montsó]]; el comte de Ribagorça seria vassall del rei segons les normes establertes als [[Usatges de Barcelona]] i als [[Costums de Catalunya]], però hauria d'assistir a les [[Corts d'Aragó]]. Els descendents de l'infant Pere, [[Alfons IV de Ribagorça]] i [[Alfons V de Ribagorça]] foren també ducs de Gandia; com que Alfons V de Ribagorça va morir sense hereus, el comtat passà al rei [[Alfons el Magnànim]], que el concedí al seu germà Joan, el qual, en esdevenir rei –[[Joan el Gran]] ([[1458]]-[[1479]])–, el concedí al seu fill [[Ferran el Catòlic]], fins que, el 1469, l'atorgà al seu fill legitimat Alfons d'Aragó, duc de [[Vilafermosa]] –[[Alfons VI de Ribagorça]] ([[1469]]-[[1485]]).