Comtat de Ribagorça: diferència entre les revisions

El [[872]] el [[comtat de Tolosa]] patí una crisi de poder arran de l'assassinat del comte [[Bernat el Vedell]] per fidels de [[Bernat Plantapilosa]]. En aquest context d'afebliment del poder comtat tolosà, [[Ramon I de Pallars-Ribagorça]] se n'aprofità per apoderar-se del comtat de Ribagorça i del comtat de Pallars i crear-hi una nissaga comtal pròpia. [[Ramon I de Pallars-Ribagorça]] ([[872]]-[[920]]) era fill del comte [[Llop I de Bigorra]] i besnét de [[Llop Centull]], esmentat el [[818]] com a ''dux'' dels [[bascos|wascones]], poble predominant a les contrades interiors del Pirineu. Per tal de consolidar la seva sobirania, Ramon I va procurar constituir un bisbat propi al Pallars, aconseguit gràcies a les intrigues d'[[Esclua bisbe intrús d'Urgell|Esclua]], i trobar aliats contra els comtes de Tolosa que aspiraven a recuperar el domini sobre els seus territoris sud-pirinencs; per això, el comte de Pallars-Ribagorça va buscar influir en els estats veïns: a [[regne de Pamplona]] va intervenir el [[905]] entronitzant per la força el seu nebot [[Sanç Garcés I]]; i a [[Saraqusta]] va estrènyer vincles amb els [[Banu Qassi]]. Tanmateix, el [[904]], el membre dels Banu Qasi [[Llop ibn Muhàmmad]], trencant amb l'orientació seguida pel seu pare, va dirigir una [[Ràtzia de 904|ràtzia]] contra Pallars i Ribagorça; posteriorment, la [[Ràtzia de 907]], dirigida per [[Muhàmmad al-Tawil]] d'Osca, s'apoderà a la Ribagorça de [[Roda d'Isàvena]] i [[Montpedrós (Conca de Dalt)|Montpedrós]]; per això, el comte va haver d'abandonar la política d'entesa amb els musulmans. A la mort de Ramon I de Pallars-Ribagorça (920), els seus dominis es repartiren entre els seus fills: [[Bernat I de Ribagorça]] d'una banda, i [[Isarn I de Pallars]] i [[Llop I de Pallars]] de l'altre que cogovernaren el [[comtat de Pallars]].