Muhàmmad al-Tawil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - la que les + la qual les |
Correcció de Furtun ibn Llop per Furtun ibn Llop fill de Llop ibn Muhàmmad. |
||
Línia 3:
Muhàmmad at-Tawil era membre de la família influent de [[Mawla|mawles]] dels [[Banu Tawil|Banu Sabrit]], de [[Barbastre]]. El [[12 de març]] del [[887]] va matar [[Massud ibn Amrús]], besnét d'un altre rebel (i parent llunyà), [[Amrús ibn Yússuf]], que governava [[Osca]], i va prendre el poder. El 889/890 [[Ismaïl ibn Mussa]], de la família [[Banu Qasi|Banu Qassi]], es va revoltar contra l'emir de Còrdova; [[Muhàmmad I|Muhàmmad]] va fer una emboscada a l'exèrcit d'Ismaïl liquidant la revolta i va demanar llavors a l'emir de donar-li els governs del derrotat; però l'[[emir]] [[Abd-Al·lah ibn Muhàmmad]] no el va complaure i va cedir el territori a [[Muhàmmad ibn Llop ibn Qassi]], nebot del rebel. El [[893]] apareix com a testimoni en una carta del rei [[Fortuny Garcés]] de [[Regne de Pamplona|Pamplona]], on se l'esmenta com "el pagà Mohomet Atavel d'Osca"; en la mateixa carta apareix també el seu rival Muhàmmad ibn Llop. Tres anys després va lluitar altre cop amb els [[Banu Qasi|Banu Qassi]] i es va enfrontar a [[Llop ibn Muhàmmad]], el fill del cap Banu Qassi en els seus plans per fortificar (o refortificar) [[Montsó]]; es va lliurar una batalla en la qual les forces de Llop, pobrament equipades, van derrotar a les d'at-Tawil<ref>{{ref-llibre|cognom=Vilalta Aserra |nom=Enric |títol=A la marca extrema, en terra de solitud: Una passejada per les fronteres d'alguns comtats catalans a l'època del Califat de Còrdova (segle X) |url=http://books.google.cat/books?id=V4vMna_qOfQC&pg=PA61&dq=898+vall%C3%A8s+llop+ibn+muhammad&hl=ca&sa=X&ei=-T33T-f9GJKAhQfb2M3gBg&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=898%20vall%C3%A8s%20llop%20ibn%20muhammad&f=false |editorial=8498833469 |data=2010 |pàgines=p.61 |isbn=8498833469 }}</ref> i van fer presoner al seu germà Fortuny.
El [[898]] la mort de Muhàmmad ibn Llop ibn Qassi mentre assetjava [[Saragossa]], va donar oportunitat a Muhàmmad at-Tawil de recuperar terreny, però Llop ibn Muhàmmad va tornar del sud, on estava negociant amb el rebel muladí [[Úmar ibn Hafsun]], i altre cop va derrotar at-Tawil, però aquesta vegada el va fer presoner i per ser alliberat va haver de cedir Barbastre i les terres entre Osca i Montsó i pagar 100.000 dinars d'or;<ref> Fortun Ibn Llop, fill de Llop ibn Muhammad, va ser llavors breument valí d'Osca </ref><ref>{{es}} [http://www.webcitation.org/query?id=1256578450963235&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/TaifaHuesca.htm Taifa de Huesca]</ref> el seu fill Abd-al-Màlik i la seva filla Sayyida foren entregats com a ostatges per assegurar el lliurament dels diners. Llop es va casar després amb Sayyida i va perdonar la meitat pendent de pagament del rescat. No se l'esmenta durant uns anys segurament perquè es va dedicar a combatre els cristians en campanyes locals que no s'esmenten a les cròniques cordoveses. A la mort de Llop ibn Muhàmmad, el [[906]], at-Tawil torna a aparèixer quan va ocupar Basbastre i [[Alquézar]] i la regió de la [[Barbitània]], prenent l'herència a [[
El [[907]] [[Ràtzia de 907|s'apoderà a la Ribagorça]] de [[Roda d'Isàvena]] i [[Montpedrós]]; el castell de Roda va enviar emissaris demanant la pau o oferint tribut a at-Tawil però aquest el va rebutjar i va destruir el castell. El [[909]] emprengué una [[Ràtzia de 909|ràtzia per la frontera]], conquerint els castells i llocs d'[[Oliola]], [[Ponts (Lleida)|Ponts]] i [[Alguaire]], fent 300 presoners pels que va aconseguir rescat de 13.000 peces d'or. El [[910]] emprengué [[Ràtzia de 910|una nova ràtzia]], conquerint els castells i llocs d'[[Oliola]], [[Gualter]] i arribant a [[la Seu d'Urgell]]. El [[911]], al-Tawil va marxar al nord pel [[comtat d'Aragó]] on governava el seu cunyat [[Galí III d'Aragó]], fill d'[[Asnar II Galí]], i es va trobar amb [[Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Qassi|Abd-Allah ibn Muhàmmad]], germà de Llop ibn Muhàmmad ibn Qassi, amb el que va fer una ràtzia contra Pamplona, però després d'un èxit inicial, [[Sanç I de Pamplona]] finalment va derrotar els atacants i va refermar el paper de Pamplona com a senyor feudal del comtes aragonesos. El [[912]] va [[Ràtzia de 912|dirigir un atac]] contra el [[comtat de Barcelona]] que va derrotar els exèrcits de [[Sunyer de Barcelona]] a la vall de [[Tàrrega]], però el [[913]],<ref>{{ref-llibre| cognom= Coll i Alentorn | nom= Miquel | enllaçautor= Miquel Coll i Alentorn| títol = Història, Volum 3| pàgines = p.192| edició =1a ed.| editorial = Curial Edicions Catalanes | isbn = 84-7256-358-8 | data = | ref =}}</ref> Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a at-Tawil<ref>{{es}} Gran Enciclopedia Aragonesa, ''[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9214 Muhammad al-Tawil]''</ref> el [[23 d'octubre]] de [[913]].
| |||