Pèricles: diferència entre les revisions

|peu=Bust de Pericles conservat als [[Museus Vaticans]], còpia d'una obra original grega del [[430  aC]]

'''Pèricles''' (''Pericles'', {{polytonic|Περικλη̂ς}}) ([[495  aC]] - [[429  aC]]) va ser un home d'estat grec atenenc tan important que va donar nom a tot el [[segle V  aC]] ([[segle de Pèricles]]).

Quan [[Aristides d'Atenes|Aristides]] va morir, [[Temístocles]] va marxar a l'exili i [[Cimó II]] estava ocupat en expedicions militar, va començar a participar en política i es va introduir al partit democràtic. La seva carrera política va durar 40 anys i hauria començat vers abans del [[469  aC]]. Entre els seus amics i col·laboradors principals va tenir a [[Efialtes (general atenenc)|Efialtes]].

Al retorn de Cimó des de [[Tassos]] fou portat a judici i Pèricles fou un dels que va ser designat per dirigir l'acusació; Pèricles, per alguna raó, no va usar totes les seves potencialitats i va deixar que Cimó fos absolt. Però després Pèricles va voler consolidar la seva popularitat entre el poble atacant a un reducte de l'aristocràcia, l'[[Areòpag]], que fou desposseït de les funcions que el feien un enemic de la democràcia; l'oposició de Cimó va quedar damnada pels fets lligats al setge d'[[Ithome]] i el [[461  aC]] la mesura proposada contra l'Areòpag fou aprovada. Sembla que Pèricles actuava contra l'Areòpag perquè no havia estat escollit [[arcont]] i Efialtes el secundava per una ofensa personal que l'areòpag li havia fet.

No gaire després Cimó fou condemnat a l'ostracisme. Pèricles va proposar també per aquest temps (vers [[461  aC]]) el trasllat del tresor de la confederació dita de [[Delos]] (Atenes i els seus aliats) a [[Atenes]].

El [[457  aC]], durant la [[Primera Guerra del Peloponès]] va tenir lloc la [[batalla de Tanagra (457 BC)|batalla de Tanagra]]. Cimó va oferir participar en el combat però la seva proposta fou rebutjada. En la batalla Pèricles es va destacar pel seu valor. L'expedició a [[Egipte]] fou desaprovada per Pèricles. El [[454  aC]] després del fracàs de l'expedició a [[Tessàlia]], Pèricles va dirigir un exèrcit que va embarcar a ''Pegae'' i va envair territori de [[Sició]], i va derrotar els sicionites; després amb algunes forces dels aqueus es va dirigir a [[Acarnània]] i va assetjar ''Oeniadae'' sense èxit. Després d'això es va cridar a Cimó, i Pèricles va signar el decret; un acord entre ambdós establia que Cimó tindria el comandament fora de l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]] i Pèricles a l'Àtica.

El [[448  aC]] els focis van privar a [[Delfos (ciutat)|Delfos]] del seu control sobre el temple i els tresors; sembla que van tenir el suport dels atenencs si és que la mesura no fou indicada per aquests. Una força espartana va anar a [[Fòcida]] i va restaurar el temple per Delfos i el dret de consulta de l'oracle fou concedit a Esparta en primer lloc; retirats els espartans, Pèricles es va presentar al lloc amb un exèrcit atenenc i va restablir la situació anterior i va transferir l'honor concedit als espartans a Atenes. El [[447  aC]] [[Tolmides]] va fer preparatius per ajudar als governs democràtic de les ciutats de [[Beòcia]] contra els exiliats aristocràtics que volien la revolució, però Pèricles s'hi va oposar; el seu consell fou ignorat i pocs dies després va arribar la notícia del desastre de [[Coronea]]. Això li va donar prestigi de savi i prudent.

Quan cinc anys de treva van expirar el [[445  aC]] es van produir diverses revolucions. La primera a l'illa d'[[Eubea]]. Pèricles va anar amb un exèrcit per sotmetre l'illa i llavors es va revoltar [[Mègara]] massacrant a la guarnició atenenca. Els espartans van enviar a la zona a [[Plistoanax]] i Pèricles va abandonar Eubea i va tornar a Atenes; els espartans ja havien començat a saquejar l'Àtica però Pèricles no va voler arriscar en una sola batalla i va comprar la retirada amb els suborns adequats; llavors va tornar a Eubea amb 560 galeres i 5000 homes i va ocupar l'illa; els terratinents de [[Calcis]] van veure les seves terres confiscades. ''Histiaeus'', que havia massacrat als soldats d'una galera que havia caigut a les seves mans, fou severament castigada: els habitants en foren expulsats i al seu territori es van establir dos mil colons atenencs en una nova ciutat que es va dir [[Oreos]]. Finalment van seguir trenta anys de treva i els atenencs van evacuar [[Trezen]], ''Pegae'', ''Nisae'' (el port de Mègara) i [[Acaia]]. Segurament la moderació de Pèricles fou decisiva en aquest acord.

El [[444  aC]] es va aprovar una llei sobre la ciutadania atenenca. Dels habitants de la ciutat 14000 havien resultar ser atenencs però 5000 estrangers. La ciutadania semblava concedir als atenencs grans privilegis i va tenir un efecte negatiu; quan en un altre moment es va discutir si l'estàtua d'[[Atenea]] s'havia de fer de marbre o de vorí, es va triar aquest darrer material sembla que no per altre motiu que per ser més car. Tucídides i el seu partit es van oposar a les despeses que causaven les construccions dels nombrosos edificis amb els quals Pèricles estava adornant Atenes. Però aquesta posició no tenia suport popular (ja que la construcció donava beneficis a molta gent) i a més Pèricles va callar a l'oposició aportant una part del finançament personalment i aconseguint que els edificis fossin inscrits com obra de Pèricles i no del poble d'Atenes.

Al seu retorn a Atenes Pèricles va fer cerimònies fúnebres magnifiques als caiguts ([[440  aC]]).

Pèricles fou atacat pels poetes còmics i el [[440  aC]] es va aprovar una llei que limitava la comèdia. Altres atacs contra Pèricles, al no poder ser fets directament, ho van ser per mitjà dels seus amics: Fídies fou acusat d'apropiar-se d'una part de l'or destinat a adornar una estàtua de l'[[acròpoli]] i el càrrec fou sostingut per Menó, un treballador de Fídies que havia estat subornat; però l'honradesa de Fídies fou demostrada; llavors fou denunciat per representar el seu rostre i el de Pèricles en les estàtues d'una batalla, i aquesta vegada, altre cop amb Menó com a testimoni comprat, Fídies fou empresonat i es creu que va morir a la presó de mort natural o enverinat.

Atenes encara estava en expansió i havia creat colònies als darrers anys com [[Oreos]], a [[Calcis]], a [[Illa de Naxos|Naxos]], [[Andros]], a [[Tràcia]] i al [[Quersonès Traci]]; fins i tot [[Sinop]]e era quasi una colònia, ja que s'hi havia establert molts atenencs. La colònia de [[Thurii]] a la [[Magna Grècia]] fou fundada el [[444  aC]] i [[Amfípolis]] fou fundada per Hagnó el [[437  aC]]. En aquestes colònies Atenes col·locava als seus ciutadans pobres i als que no tenien feina per manca de guerres. Per protegir la seva hegemonia i les colònies Pèricles va decidir reforçar la seva marina; 60 galeres van sortir cada any en missió d'entrenament; es van construir nous vaixells i es va fer una tercera muralla entre Atenes i el [[Pireu]].

El [[431  aC]] Platees fou ocupada; els dos bàndols es preparaven per les hostilitats i un exèrcit peloponesi es va dirigir a l'[[istme de Corint]]; [[Arquidam II]], enviat amb un exèrcit a l'Àtica, va enviar un ambaixador a Atenes, però en virtut d'un decret instat per Pèricles poc abans, l'ambaixada dirigida per Melesip no va poder entrar a la ciutat. Pèricles va declarar a l'assemblea que si les terres de Pèricles no eren saquejades per Arquidam (els espartans volien provocar l'odi contra Pèricles per fer pensar que gaudia de protecció dels espartans) les donaria al poble. Els espartans efectivament van assolar Àtica però Pèricles va romandre fidel al seu pla i es va tancar darrere les muralles deixant el camp als espartans i buscant la victòria a la mar. Una flota de 100 vaixells va rodejar el Peloponès; una altra flota de 30 vaixells fou enviada a la [[Lòcrida]] i [[Eubea]]; a l'estiu la població d'[[Egina (illa)|Egina]] fou deportada i l'illa repoblada amb colons atenencs. Es va fer també aliança amb [[Sitalces de Tràcia|Sitalces]] rei odrisi de [[Tràcia]]; a la tardor, Pèricles amb un exèrcit es va dirigir a la [[Megàrida]] i va assolar el país. L'hivern Pèricles va presidir l'oració funerària pels caiguts.

L'estiu següent ([[430  aC]]) els espartans van envair altre cop Àtica i Pèricles va mantenir la seva política; una plaga va aparèixer a Atenes. Pèricles va dirigir una flota de 100 vaixells a les costes del [[Peloponès]]; la plaga i els saquejos van portar a la població atenenca a voler la pau i van començar a veure a Pèricles com el responsable de la seva desgràcia. Absent Pèricles, una ambaixada fou enviada a [[Esparta]] amb una proposta de pau però no va tenir èxit; Pèricles va tornar llavors i va convocar a una assemblea on va exposar la situació que per Atenes estava lluny de ser dolenta, però calia defensar-se aferrissadament. Tot i aquest discurs es va aprovar un decret que el privava del comandament i el condemnava a una multa, però al següent any fou elegit altre cop com a general ([[429  aC]]).

Alguns parents i amics de Pèricles van morir per la plaga (com el seu fill Xàntip, una germana i amics molts propers) però això no li va impedir dirigir les operacions de l'any [[429  aC]]. Més tard va morir el seu únic fill legítim que encara vivia Paralos, un jove molt prometedor i això va afectar sèriament a Pèricles. El seu fill bastard va rebre, per decret especial, el dret de ser enrolat en la seva tribu i rebre el seu nom.

A la tardor del [[429  aC]] Pèricles va morir també a causa de la plaga.