Pisístrat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - barreja de enfortiment i + barreja d'enfortiment i
m NBSP
Línia 1:
{{polisèmia}}
'''Pisístrat''' -''Peisistratus'', {{polytonic|Πεισίστρατος}}- (abans del 600-527  aC). Fill d'Hipòcrates i parent de [[Soló]] per part de mare, fou [[tirà]] d'[[Atenes]]. Va prendre el poder vers l'any 560 i el va conservar fins que va morir, tret de dos períodes en què va viure a l'exili.
 
Va rebre el seu nom de [[Pisístrat (fill de Nèstor)]], suposat ancestre familiar. Hipòcrates havia enllaçat amb la família dels Filides. Va néixer no més tard del [[612  aC]].
 
Fou amic de Soló. Quan aquest va induir els atenesos a fer la guerra contra [[Mègara]] per la possessió de [[Salamina]], Pisístrat, que era arcont, el va ajudar amb la seva eloqüència, aconseguint l'anul·lació del decret que prohibia cap atac sobre l'illa. Pisístrat es va destacar tanmateix en la conquesta de Nisea, el port de Mègara.
Línia 8:
Soló va establir la seva constitució i es va retirar d'[[Atenes]] i llavors van esclatar les lluites partidistes entre el partit de la plana (dirigit per [[Licurg d'Atenes]]), el de les muntanyes (dirigit per Pisístrat) i el de la costa (dirigir per [[Megacles (fill d'Alcmeó)|Megacles]] fill d'Alcmeó. Amb la seva política de repartir diners als pobres Pisístrat va aconseguir força suport.
 
Quan va tornar Soló a la ciutat va veure l'ambició del seu amic i va advertir a Pisístrat, però ja fins i tot el senat estava disposat a donar el poder al cap dels muntanyencs; una darrera maniobra, presentant una sèrie de seguidors ferits suposadament pels rivals, va acabar la feina: el senat, a proposta d'Aristó, li va concedir un cos de 50 homes armats per a la seva protecció. Progressivament Pisístrat va ampliar aquest cos i finalment es va apoderar de la ciutadella el [[560  aC]]. Megacles i els [[alcmeònides]] van fugir. Soló va haver de reconèixer la victòria del seu antic amic.
 
Una vegada al poder, Pisístrat no va canviar les lleis i va administrar molt bé el país, però molt aviat les faccions de Megacles i Licurg, unides, el van enderrocar. La seva propietat li fou confiscada i fou comprada per Càl·lies fill d'Hipònic.
Línia 26:
Pisístrat es va casar tres vegades: la primera dona, de nom desconegut, fou la mare d'[[Hípies (tirà)|Híppies]] (segons Tucídides el fill gran) i d'[[Hiparc (tirà)|Hipparc]]; més tard es va casar amb [[Timonassa d'Argos]], amb la que va tenir dos fills, Iofó i Tessal (alguns atribueixen a Timonassa connexions amb la casa reial de Macedònia), el primer segurament va morir jove. També va tenir un bastard de nom Hegesistrat, tira de Sigeion, i una filla casada amb un jove de nom Trasíbul o Trasímedes. La seva tercera dona fou la filla de Megacles, Cesira.
 
Pisístrat va morir ja vell vers el 527  aC i el va succeir en la tirania pel seu fill [[Hípies (tirà)|Híppies]], i segurament el seu germà [[Hiparc (tirà)|Hipparc]] va estar associat al poder fins a la seva mort (assassinat) el 514  aC. Pisístrat va fundar una efímera dinastia coneguda com els [[pisistràtides]].
 
Durant el seu mandat els atenesos van ser privats de moltes llibertats civils i morals, però tot i això, el judici que en fan els autors antics, com ara [[Heròdot]], no és gaire sever, pel fet que el consideren un tirà dotat de grans habilitats per governar.