Diferència entre revisions de la pàgina «Cimó II»

14 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
NBSP
m (Corregit: - des de Atenes en + des d'Atenes en)
m (NBSP)
'''Cimó II''' (Cimon, Kímon, Κίμων) fou un general atenenc, fill de [[Milcíades II]].
 
A la mort del pare vers el [[489  aC]], i per enterrar el seu cos, va pagar la multa de 50 talents i va ocupar el seu lloc a la presó (la presó fou voluntària però el deute s'heretava legalment). La multa la va pagar amb els diners de [[Càl·lies d'Atenes]], que es va casar amb [[Elpinice]], germana de Cimó II.
 
Després de la batalla de [[Platees]] [[Aristides d'Atenes|Aristides]] se'l va emportar amb ell. El [[477  aC]] al front d'un contingent atenenc sota la direcció suprema de [[Pausànies (regent)|Pausànies]] i va conquerir la fortalesa d'[[Eion]] començant així l'establiment de la supremacia atenenca i obrint la regió a la colonització atenenca, pel que fou reconegut pels seus conciutadans i se li van dedicar tres busts d'Hermes.
 
El [[476  aC]] va expulsar de l'illa de [[Esciros]] als pirates [[Dolòpia|dolops]] i hi va establir una colònia; a l'illa es van descobrir els suposats restes de [[Teseu]] que foren portats a Atenes el [[468  aC]]. Segurament també va dirigir la conquesta de [[Carist]] i de [[Illa de Naxos|Naxos]].
 
El [[466  aC]] al front d'una flota aliada de 350 vaixells, es va trobar a la costa asiàtica amb la flota persa, la va derrotar i va capturar 200 vaixells, va perseguir els que fugien i en un segon [[combat al riu Eurimedó]] d'Atenes (''Eurymedon'') va derrotar a la resta, i encara a la nit va derrotar a 80 vaixells de reforç que venien de [[Fenícia]]. La seva següent tasca fou l'expulsió dels perses del [[Quersonès Tauric|Quersonès]], incorporant el territori a [[Atenes]]. La pau de Cimó o de Càl·lies, negociada per aquest darrer, va suposar el final de la campanya.
 
Vers el [[465  aC]] es va revoltar l'illa de [[Tasos]] però Cimó la va dominar el [[463  aC]]. Vers el [[464  aC]] es va produir el terratrèmol a [[Esparta]] i la revolta dels [[ilotes]] en aquest estat, i una o dues expedicions foren enviades des d'Atenes en ajut del govern espartà, sota les ordres de Cimó. Sembla que el [[463  aC]] va ometre socórrer als colons atenencs de la regió de l'[[Estrimó]], que havien estat derrotats pels [[tracis]], i això li va costar un judici, però en fou absolt.
 
El trencament amb Esparta va provocar la pèrdua de la seva influència, sobretot quan [[Efialtes (general atenenc)|Efialtes]] i [[Pèricles]] van imposar la reducció de l'autoritat de l'aristocràtic [[areòpag]].
 
Cimó fou enviat al desterrament (ostracisme) i tot seguit, el [[457  aC]], un exèrcit espartà es va presentar a [[Tanagra]] i els atenencs van anar a trobar-los. Cimnó va demanar participar en la lluita però li fou refusat. El 454 o [[453  aC]] fou cridat per una moció de [[Pèricles]] i va negociar la treva de 5 anys amb Esparta que va començar el [[450  aC]].
 
El [[449  aC]] va sortir amb 200 vaixells cap a [[Xipre]] i d'allí a Egipte. Allí estava assetjant ''[[Citium]]'' quan fou ferit i va morir, però les seves forces encara van poder derrotar a una flota de fenicis i cilicis, completada amb una victòria sobre les forces de terra.
 
Se sap que va pagar de la seva butxaca la construcció de les muralles del [[Pireu]]. Es va casar amb Isodice (fill d'Euriptòlem, el cosí de Pèricles) i amb una dona arcàdia, i va deixar tres fills; Lacedemoni, Eleu i Tessal. Altres referències li atorguen més fills (Milcíades III, Cimó III i Peisanax)
[[Categoria:Almiralls atenencs]]
[[Categoria:Generals atenencs]]
[[Categoria:Militars atenencs del segle V  aC]]
223.351

modificacions