Isop: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 16365443 de 81.184.1.177 (Discussió)
m NBSP
Línia 1:
[[Fitxer:Llibre del sabi y clarissim fabulador Isop (1908).djvu|thumb|right|300px|page=2|Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI]]
'''Isop''' o '''Esop''' (''Aesopus'', {{polytonic|Αἴσωπος}}) va ser un escriptor de [[Faula|faules]] grec que va viure al [[segle VII  aC]] i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.<ref>{{GEC|0034061|Isop}}</ref>
 
Es conta d'Isop que va nàixer esclau.
 
Les seves [[Faula|faules]] varen ser recuperades per Demetri de Falèron cap al [[300  aC]].
 
Hi hagué diverses traduccions de l'obra en català a partir del 1550 (amb el títol ''Libre del savi e clarissim fabulador Ysop'', estampat a Barcelona per Joan Carles Amorós), de les quals destaquen la d'[[Antoni Bulbena i Tosell]] el 1893 i sobretot la de [[Ramon Miquel i Planas]] a partir de les traduccions més antigues. Una de les traduccions més recents és la de Montserrat Ros el 1989. L'obra d'Isop generà una descendència prolífica, com ara els ''Isopets'', una mena de llibre escolar, compendi de les faules d'aquest autor.
Línia 12:
Poques dades existeixen sobre la biografia d'Isop; ja en l'època clàssica, la seva figura real es va veure envoltada d'elements llegendaris i, fins i tot, s'ha posat en dubte la seva existència per alguns historiadors. Les seves rondalles s'utilitzaven com a llibre de text a les escoles i [[Plató]] diu que Sòcrates se sabia de memòria els apòlegs d'Isop. El poble d'Atenes va encarregar a l'escultor Lisip la realització del cos del poeta.
 
Segons una tradició molt difosa, va néixer a [[Regió de Frígia|Frígia]] (Isop n'és un riu), tot i que hi ha qui el fa originari de [[Tràcia]], [[Samos]], [[Egipte]] o [[Sardes]]. Va viure a la Grècia del segle VII  aC.
 
Sobre ell es van conèixer una gran quantitat d'anècdotes i, fins i tot, descripcions sobre el seu físic recollides a la ''Vida d'Isop'', escrita el segle XIV per Planudo, un monjo benedictí, si bé és dubtosa la seva validesa històrica.