Revisió del 18:33, 6 maig 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - consistir en mantenir-se + consistir a mantenir-se ← Edició anterior		Revisió del 12:36, 22 ago 2016 modifica desfés Asfarer (discussió \| contribucions) Autopatrullats 58.481 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 50: Va néixer el [[1088]] i se li va posar el nom de {{polytonic\|Ιωάννης}}, (''Joannes''). Era baix, lleig i de complexió dèbil, al contrari que altres prínceps de la família, i per això se li va donar el renom de Kalo-Joannes com a burla o per les seva bellesa intel·lectual (Calo-Joannes vol dir Joan el bell).{{sfn\|Magoulias\|1984\|p=27}} Segons [[Guillem de Tir]] era de pell morena i per això un altre sobrenom que tenia era ''el moro''.{{sfn\|Runciman\|1951\|p=209}} Era fill d'[[Aleix I Comnè]] al qui va succeir el [[15 d'agost]] del [[1118]] després d'haver estat pressionat per fer hereu al seu gendre [[Nicèfor Brienni (cèsar)\|Nicèfor Brienni]], casat amb [[Anna Comnè]], afavorit per aquesta i per l'emperadriu [[Irene ~~Ducas~~Ducaina]]. Davant de la conspiració que es preparava en morir el pare, es va proclamar emperador i no va sortir de palau ni per anar a l'enterrament i així Irene, Anna i Nicèfor no van poder apoderar-se de palau i proclamar Brienni.{{sfn\|Angold\|1984\|p=152-153}} A [[Trebisonda]], el governador, general [[Constantí Gabras]], fill de Teodor Gabras, que havia estat dux de la ciutat independent del [[1074]] al [[1094]], es va proclamar emperador a la mort d'Aleix Comnè. Això va durar fins al [[1140]] quan Joan va mobilitzar les tropes cap a Chaldia durant la seva campanya contra els turcs [[Danixmendita\|danixmendites]]. Aquest desplegament de forces va ser suficient per desistir de la independència.{{sfn\|Angold\|1994\|p=157}} == Matrimoni i descendents ==

Joan II Comnè: diferència entre les revisions