'''Traquis''' fou una ciutat del districte de [[Malis]] al sud de [[Tessàlia]]; de la ciutat la seva comarca fou coneguda com a '''Traquínia'''. Era a l'oest de les [[Termòpiles]] i en una plana al peu de la muntanya Oeta. Com que dominava l'accés a les Termòpiles era de gran importància estratègica. [[Heròdot]] diu que era no lluny del riu Melas i que l'Asop també neix a la regió, al sud de la ciutat. La colònia d'Heraclèia a poca distància (sis estadis), la va substituir
Els Lacedemonis hi van fundar una colònia el [[426 aC]], al sisè any de la [[guerra del Peloponès]]. Els habitants de la regió patien sovint els atacs dels muntanyencs Oetans i havien demanat ajut a Esparta que no va dubtar a establir-hi una colònia; Esparta va convidar a altres estats a enviar colons i 10000 grecs d'arreu es van establir a la nova colònia que es va dir Heraclèia. Des de llavors la regió fou coneguda com a Traquínia Heraclèia i la colònia anomenada sovint Heraclèia de Phthiotis perquè el districte fou separat de Malis i inclòs al de Phthiotis. Els colons van construir un port proper a les Termòpiles.
La colònia no va prosperar perquè tot i la protecció d'Esparta fou atacada pels tessalis que els veien com invasors, i d'altra banda l'administració espartana, com en altres llocs, fou corrupta. El [[420 aC]] els colons foren derrotats per les tribus tessàlies i el governador espartà Xenares va morir en la lluita; Esparta no va poder enviar ajut i al cap de pocs mesos, els beocis, per por que la colònia no acabes en mans d'Atenes, la van ocupar; el governador espartà interí fou destituït i acusat de corrupció; més tard, però els lacedemonis van recuperar la colònia que [[Beòcia]] va retornar. l'hivern del [[409 aC]] al [[408 aC]] Heraclèia i els lacedemonis foren completament derrotats per les tribus i 700 ciutadans van morir a la lluita; no fou fins acabada la guerra del Peloponès que la ciutat es va poder recuperar i va començar a créixer i esdevenir important. Fou llavors la seu del govern espartà a la part nord de Grècia. El [[399 aC]] el lacedemoni Herippides fou enviat a dirimir la lluita partidista a la ciutat, i va aconseguir eliminar l'oposició antiespartana i també va fer fugir als hostils veïns traquínis i oetans cap a les muntanyes. El [[395 aC]] els tebans sota la direcció del demòcrata [[Ismènies de Tebes]], van ocupar la ciutat i van matar a la guarnició espartana, i van donar o retornar la ciutat als antics habitants oetans i traquínis de la regió.
Jàson de [[Tessàlia]] va destruir les fortificacions i es va assegurar el domini de la regió que li podia obrir les portes de Grècia. Més tard Heraclèia va passar a mans de la [[Lliga Etòlia]].
Després de la derrota del rei selèucida Antíoc a les Termòpiles el [[191 aC]], Heraclèia fou assetjada pel cònsol romà Acilius Glabrio, que la va ocupar després de 24 dies i els etolis es van retirar a la ciutadella. Els romans van ocupar un cim de roca igual d'alt que la ciutadella i molt proper i els etolis es van rendir.
