|
[[Fitxer:Philopoemen David Angers Louvre LP1556.jpg|dreta|thumb|Representació de '''Filopemen''', obra de [[David d'Angers]] ([[1837]]). [[Museu del Louvre]].]]
'''Filopemen''' (''Philopoemen'', {{polytonic|Φιλοποίμην}}) (vers [[252 aC]] - [[183 aC]]) fill de Craugis, fou un dirigent de la [[Lliga Aquea]], nadiu de [[Megalòpolis]].
Fou un brau soldat i un gran general que va portar al cim a la Lliga Aquea. Era nascut al si d'una de les famílies més nobles d'[[Arcàdia]]. Es va educar a Megalòpolis sota Cleandre, un il·lustre ciutadà de [[Mantinea]] exiliat a la ciutat. Es va destacar molt jove com a militar i va participar en incursions a [[Lacònia]].
Destaca per primer cop el [[222 aC]] amb 30 anys, quan [[Cleòmenes III]], rei d'[[Esparta]], va ocupar Megalòpolis per sorpresa una nit i la va destruir; els ciutadans van fugir cap a [[Messene]] però Filopemen i alguns altres es van quedar a resistir per afavorir l'èxode sense perill. El [[221 aC]] el rei [[Antígon III Dosó]] de Macedònia va arribar al [[Peloponès]] en ajut dels aqueus i Filopemen s'hi va unir amb un miler de soldats i va combatre a la famosa batalla de [[Sel·làsia]] on Cleòmenes fou derrotat decisivament i Filopemen es va destacar personalment.
Establerta la pau a Grècia va rebutjar un comandament que li oferia el rei macedoni i se'n va anar a [[Creta]] a lluitar a la guerra entre [[Cnossos]] (que tenia el suport de la Lliga Etòlia) i [[Littos]], al bàndol d'aquesta darrera, per a la que va aconseguir la supremacia
Va retornar a Arcàdia el [[210 aC]] i fou nomenat comandant de la cavalleria de la Lliga Aquea, que per algunes reformes va convertir en un cos efectiu. Al front de la cavalleria Filopemen va acompanyar a [[Filip V de Macedònia]] a l'expedició contra [[Elis]] el [[209 aC]] i en una batalla va matar de pròpia mà al comandant d'Elis, Demofant.
El [[208 aC]] fou escollit [[estrateg]]. Les seves reformes militars es van començar a notar i els soldats confiaven en ell. Va esclatar la guerra contra el tirà [[Macànides]] d'Esparta; Macànides va entrar a Arcàdia esperant poder-la assolar sense oposició però en arribar a [[Tegea]] es va assabentar que l'exèrcit aqueu era a Mantinea; hi va anar i es va lliurar batalla on els aqueus van obtenir la victòria. Macanides va morir, altres cop suposadament per pròpia mà de Filopemen. Per segona vegada fou elegit estrateg de la Lliga i honorat en diverses formes.
Aquesta batalla va portar la pau i durant uns anys no és esmentat. Mentre [[Nabis]] d'Esparta va anar consolidant el seu poder i el [[202 aC]] va ocupar [[Messene]], que era alida de la Lliga Aquea. Filopemen va voler convèncer al general [[Lísip d'Esparta]] d'ajudar als messenis, però no ho va aconseguir i va reunir tropes privades amb les que va marxar contra Nabis; aquest va evacuar Messene. Poc després Filopemen fou escollit altre cop estrateg de la Lliga ([[201 aC]]). Un cos de mercenaris de Nabis fou destruït prop de la frontera de Lacònia, a Escotites (''Scotitas'').
El [[200 aC]] fou estrateg Ciclíades considerat simpatitzant de [[Filip V de Macedònia]] i Filopemen se'n va anar a Creta on va assolir el comandament de les forces de [[Gortina]]. En absència de Filopemen, Nabis va renovar els seus atacs a Megalòpolis, que fou assetjada i va patir força fam. Filopemen va retornar el [[194 aC]] quan els magalopolitans estaven contra ell per haver-los abandonat; una moció que el privava de la ciutadania hagués estat aprovada si no hagués estat pel general (estrateg) [[Aistè]]; a altres llocs dependents de la Lliga Aquea en canvi fou molt ben rebut, i fou escollit estrateg el [[192 aC]].
Durant els darrers anys Filip V de Macedònia i Nabis havien estat derrotats pels romans però Grècia romania independent; al sortir Flaminí del país, la [[Lliga Etòlia]] es va aliar a Nabis d'Esparta per reprendre la guerra. Nabis va atacar [[Gítion]] i altres ciutats de Lacònia i va fer atacs a ciutats de la Lliga Aquea. Aquesta va enviar una ambaixada a Roma, però l'amenaça sobre Gítion era molt immediata i no es va poder esperar resposta: Filopemen va sortir ca a la zona per fer aixecar el setge. El seu intent va fallar per la ineficàcia de la flota, i la ciutat fou presa per assalt pels espartans, quan Filopemen es dirigia a Esparta per fer un atac de diversió. Bloquejat en un pas, se'n va sortir en una hàbil maniobra i va derrotar a les forces del tirà de les que va matar tres quartes parts. Va tornar llavors al seu país cobert de glòria. Una mica després Nabis va morir a mans dels etolis; Filopemen va anar llavors a [[Esparta]] i va imposar el seu ingrés a la Lliga Aquea.
Ara la influència romana era aclaparadora i Filopemen es va dedicar a conservar com fos les restes de la independència dels grecs. En la guerra entre Roma i [[Antíoc III el Gran]] va aconsellar romandre neutrals, mentre el general Diòfanes donava suport al rei selèucida ([[191 aC]]); altre cop va entrar a Esparta on s'havien produït disturbis i va aconseguir calmar la situació de manera que no va caler la intervenció militar de Diòfanes.
El [[189 aC]] fou escollit altra vegada estrategos, i va introduir alguns canvis importants en la constitució, traslladant la capital d'Ègion (''[[Aegium]]'') a les diverses ciutats rotatoriament. Altre cop van esclatar disturbis a Esparta on els enemics de la Lliga i exiliats (expulsats pels darrers tirans) s'oposaven al govern del partit favorable a la Lliga, i finalment van aconseguir el poder; trenta partidaris de la Lliga Aquea foren executats. Filopemen els va declarar la guerra; les dues parts van presentar els seus motius al cònsol romà [[Marc Fulvi Nobílior I|Fulvi Nobilior]] que era a [[Elis]], que va recomanar enviar una ambaixada a Roma i no fer la guerra mentrestant, fins a la decisió del [[senat romà]]; aquest va donar una resposta ambigua que els aqueus van interpretar com un aval als seus propòsits de seguir la guerra; Filopemen fou reelegit el [[188 aC]] i va atacar Esparta que no va poder resistir; aquí Filopemen va tractar la ciutat d'una manera que ennegreix la seva trajectòria: vuitanta líders locals foren executats, va expulsar a nombrosos habitants que havien rebut la ciutadania dels tirans, va abolir les institucions de [[Licurg (legislador)|Licurg]] i va imposar les lleis aquees; els exiliats foren restaurats i els expulsats que no havien marxat el dia assenyalat (uns tres mil) foren venuts com esclaus i el producte invertit en construccions a Megalòpolis. Això va donar un motiu d'intervenció als romans. Filopemen va enviar a Nicodem a Roma per justificar la seva conducta però el senat va expressar la seva insatisfacció. [[Quint Cecili Metel (cònsol)|Quint Cecili Metel]] fou enviat a Grècia el [[185 aC]] i encara va censurar amb més força a Filopemen.
El [[183 aC]] Filopemen fou elegit altre cop estrateg (per vuitena vegada, la setena podria haver estat el [[187 aC]], però no consta expressament). Tenia 70 anys. Era a [[Argos (Argòlida)|Argos]], car estava malalt, quan es va assabentar que [[Dinòcrates de Messènia|Dinòcrates]], enemic personal seu i que tenia el suport de Flaminí, havia induït a Messene a sortir de la Lliga Aquea. Es va aixecar del llit i va anar a Megalòpolis, on va reunir un cos de cavalleria amb el que va anar cap a Messene i va atacar a Dinòcrates al que va derrotar i va posar en fuita, però finalment fou rebutjat per reforços messenis, i en la retirada va caure del cavall i fou fet presoner dels messenis. Dinòcrates el va presentar a l'assemblea del poble a Messene i després el va fer tancar a presó i a la segona nit va enviar uns sicaris que li van donar verí que Filopemen va veure amb calma després de preguntar si la resta de la cavalleria sota Licortes havia arribat a Megalòpolis en seguretat.
A l'assemblea que va seguir a [[Megalòpolis]], [[Licortes]] fou escollit general i a l'any següent va envair [[Messènia]], que va devastar i va obligar a Dinòcrates i altres dirigents del seu bàndol, a suïcidar-se.
| 