|
'''Prúsies I''' (''Prusias'', {{polytonic|Προυσίας}}) fou rei de [[Regne de Bitínia|Bitínia]] del [[228 aC]] al [[180 aC]] conegut com a Kholos (el Coix).
Era fill de [[Zeiles]] al que va succeir a la seva mort vers el [[228 aC]]. El primer esdeveniment conegut és una guerra contra la ciutat de [[Bizanci]] vers el [[220 aC]], la qual estava aliada a [[illa de Rodes | Rodes]] que tenia el suport d'[[Àtal I de Pèrgam]] i del general [[Aqueu (fill d'Andròmac)|Aqueu]], que s'havia apropiat de la sobirania a l'[[Àsia Menor]], i els aliats van intentar dominar Bitínia aixecant un pretendent, [[Tiboetes]], oncle de Prúsies, però no van tenir èxit i Prúsies va conquerir diverses possessions bizantines a Àsia mentre els tracis els pressionaven pel costat europeu, fins que els bizantins van signar una pau desavantatjosa.
El [[217 aC]] és esmentat entre els prínceps que va enviar diversos regals als rodis després del gran terratrèmol que va causar molta destrucció; el [[216 aC]] va derrotar a un exèrcit de gals (gàlates) als que Àtal I de Pèrgam havia cridat a Àsia per tenir al seu servei i havien esdevingut el terror dels països veïns.
A l'esclatar la guerra entre [[Filip V de Macedònia]] i els romans, Prúsies va donar suport al macedoni, al que estava emparentat per matrimoni; li va enviar alguns vaixells i va envair els territoris d'Àtal, arxienemic de Filip, que així va haver de tornar des de Grècia, o es trobava, per defensar el seu propi regne ([[207 aC]]). El [[205 aC]] Bitínia fou inclosa al tractat de pau. Després de la guerra, Filip i Prúsies van unir les seves forces i van assetjar [[Cios]], que va caure a les seves mans; Filip la va fer saquejar i va vendre els seus habitants com esclaus, però la ciutat fou donada a Prúsies.
A la confrontació entre Filip i els romans ([[200 aC]] a [[196 aC]]) no hi va participar. El [[191 aC]] el rei [[Antíoc III el Gran]] va buscar l'aliança de Prúsies, però el rei es va aliar amb Roma, encara que realment no va tenir cap part en la guerra que va seguir.
Al final de la guerra va esclatar altre cop la lluita entre els regnes de Bitínia i de Pèrgam, on ara era rei [[Èumenes II de Pèrgam]]; com que no va obtenir el suport romà, Prúsies va donar asil al cap cartaginès [[Anníbal]], que el va ajudar en la seva guerra contra Èumenes; quant [[Flaminí]] fou enviat pel senat a demanar l'entrega d'Anníbal, no es va poder oposar, i Anníbal només va poder escapar de caure en mas dels romans mitjançant el suïcidi.
Als darrers anys, després d'apoderar-se de Cieros, Tieios, i altres dependencies d'[[Heraclea del Pont]], va assetjar aquesta ciutat i en el setge fou ferit per una pedra que el va deixar coix, raó per la qual va rebre el sobrenom del Coix ({{polytonic|χωλος}}).
Va morir a una data incerta però probablement anterior (encara que no massa) al [[179 aC]] (entre [[183 aC]] i [[180 aC]]). Se'l considera fundador o restaurador de Cios i Mirlea (''Myrleia'') a la [[Propòntida]], una de les quals es va dir [[Prusas]] i l'altra [[Apamea]] (del nom de la seva dona). Una altra ciutat, Cieros, també fou reanomenada Prusas. Cap al final del seu regnat va haver de cedir a Pèrgam la [[Frígia Hel·lespòntica]], probablement pel tractat que va acabar amb la guerra entre els dos regnes.
| 