|
Quan el rei va tornar a Susa va donar a Perdicas una corona d'or pels seus serveis i la mà de la filla d'[[Atròpat]], el sàtrapa de [[Mèdia]]. Quan no estava de servei a la guerra exercia com a somatofilax del rei, i va estar al seu costat als darrers temps abans de la mort.
A la mort d'Alexandre ([[323 aC]]) Perdicas va proposar que la corona s'havia de reservar pel fill d'Alexandre i [[Roxana]] (que estava embarassada) suposant que fos un mascle, i a proposta d'Aristonous la regència fou confiada a Perdicas, decisió complementada, a proposta de [[Pitó (sàtrapa de Mèdia)|Pitó]], pel nomenament com a coregent de [[Lleonat]]. Part de l'exèrcit va reconèixer aquest acord però la infanteria dirigida per [[Meleagre (regent)|Meleagre]] no hi va estar d'acord i defensava la corona per [[Filip III Arrideu]], el germanastre d'Alexandre; el trencament va fer que la cavalleria i els principals oficials es retiressin de la ciutat de Babilònia i acampessin a l'exterior. Perdicas primer va romandre a la ciutat, però un intent d'acabar amb la seva vida el va decidir a sortir; la cavalleria va assetjar [[Babilònia]], però finalment es va arribar a un compromís pel qual Filip III Arrideu fou reconegut rei però si el fill de Roxana era un mascle seria associat al tron; Perdicas seria el quiliarca (un títol honorari) i dirigia l'exèrcit sota l'autoritat del rei; Meleagre seria el segon en el comandament.
Aquest acord estava destinat a ser efímer. Perdicas amb la seva nova posició va reforçar els seus partidaris, va eclipsar el rei, i quan va estar preparat va eliminar Meleagre i els seus principals partidaris. El naixement d'un fill de Roxana no va fer més que augmentar la seva autoritat al reduir la d'Arrideu. Els generals que podien ser un perill foren enviats a satrapies llunyanes; el mercenaris grecs revoltats a l'[[Àsia Menor]] foren derrotats per Pitó i finalment foren tots massacrats, fins i tot els que s'havien rendit, per orde expressa de Perdicas.
Perdicas s'havia assegurat el poder ([[322 aC]]) i va iniciar la conquesta de [[Capadòcia]] que Alexandre havia ignorat i romania un regne de fet independent sota [[Ariarates I]]. Aquest fou derrotat en dues batalles i fet presoner i executat; el govern de Capadòcia fou donat al seu amic [[Èumenes de Càrdia]].
Després va anar a [[Psídia]] on va sotmetre les ciutats de [[Laranda de Licaònia|Laranda]] i [[Isaura]].
Poc després l'intent de jutjar [[Antígon el Borni]] per certs actes que havia fet a la seva satrapia, va fer esclatar la crisi; Antígon va fugir a Macedònia on va revelar a Antípater les ambicions de Perdicas, i Antípater i [[Cràter d'Orèstia]] es van unir en una lliga amb [[Ptolemeu I Sòter]] contra Perdicas, a qui van declarar la guerra.
Perdicas va decidir deixar Èumenes a l'Àsia Menor i ell mateix dirigir l'atac a Egipte. A la primavera del [[321 aC]], al front d'un gran exèrcit i acompanyat per Filip III Arrideu i Eurídice, i per Roxana i el seu nen, es va dirigir contra Egipte. Va arribar fins a [[Pelusium]] però a partir d'allà va trobar els braços del Nil fortificats i vigilats per Ptolemeu i fou rebutjat en tots els intents de passar el riu que va fer mentre baixava cap al sud; en el darrer intent, a l'altura de [[Memfis]], va perdre gran quantitat de soldats ofegats i les tropes van començar a queixar-se, fins que va esclatar el motí iniciat per la infanteria però seguit per la cavalleria; una banda d'oficials encapçalada per Seleuc i Antígenes va anar a la tenda de Perdicas i el van matar de diverses ferides.
== Notes ==
| 