Èunous: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m NBSP
Línia 1:
[[Fitxer:Euno22009si.jpg|thumb|250px|Monument a Eunus, Enna (Sicily), Castello di Lombardia]]
'''Eunus''' (Εὔνους) fou el cap els esclaus revoltats de [[Sicília]] durant la guerra dels esclaus iniciada vers el [[136  aC]].
 
Era nascut a [[Apamea]] de [[Síria]] i va esdevenir esclau d'Antígenes, un ric ciutadà d'[[Enna]] a [[Sicília]]. Va atreure l'atenció, ja que deia que tenia el do d'interpretar els somnis i sabia fer alguns jocs de màgia o treure flames per la boca. Per aquestes coses va guanyar una gran reputació entre la població ignorant.
Línia 10:
Una revolta separada va esclatar al sud de l'illa dirigida per [[Cleó (esclau)|Cleó]], un cilici, que va reunir cinc mil esclaus armats i va assolar el territori d'[[Agrigent]]; després es va unir Eunus, i va acceptar ser el seu lloctinent. La revolta no va parar de guanyar volada i els esclaus rebels van arribar a ser uns 20.000. Hi van haver altres revoltes a Itàlia del sud i fins i tot a Àtica.
 
Els [[pretor]]s romans enviats amb exèrcits reduïts contra els rebels foren derrotats, i altres forces enviades contra els esclaus acabaren igualment derrotades. El [[134  aC]] fou enviat a l'illa el cònsol [[Gai Flavi Flac]], que tampoc va aconseguir el propòsit (la part principal de l'exèrcit romà estava ocupat a Numància), i a l'any següent ([[133  aC]]) fou enviat el cònsol [[Luci Calpurni Pisó Frugi (cònsol)|Luci Calpurni Pisó Frugi]] que finalment va aconseguir derrotar els esclaus en una gran batalla prop de [[Messina|Messana]]. Tot seguit es va iniciar el setge d'Enna però no es va acabar perquè era un setge difícil i Roma bullia amb les propostes reformistes de [[Tiberi Grac]].
 
A l'any següent (132  aC) el cònsol Publi Rutili va aconseguir ocupar [[Tauromenium]] i [[Enna]], els dos principals quarters dels rebels. Quan Enna es va rendir a [[Perpenna]], tribú militar de Rutili, Eunus va fugir amb els seus seguidors i es van refugiar a llocs muntanyosos i rocosos inaccessibles, però finalment fou capturat en una cova i portat davant de Rutili.
 
El cònsol no el va matar probablement per portar-lo a Roma per a celebrar el seu triomf, però va morir de malaltia (anomenada ''morbus pedicularis'') a la presó de Morgàntia.
Línia 18:
Encara que [[Diodor de Sicília]] el considerava un engalipador i sense cap gràcia personal, els seus èxits i el fet de tenir tants seguidors i tant de temps, així com algunes anècdotes conegudes de la seva vida mostren que era generós, actiu i capaç.
 
La seva lluita fou l'origen d'una revolta posterior entre el [[104  aC]] i el [[101  aC]], dirigida per [[Salvi Trifó]] i [[Atenió (rei)|Atenió]], i més tard de la gran revolta d'[[Espàrtac]] el 73-[[71  aC]].
 
{{ORDENA:Eunus}}