Felip l'Àrab: diferència entre les revisions

L'any [[243]], durant la campanya de [[Gordià III|Gordià]] contra els [[Pèrsia|perses]], el prefecte pretorià Timesiteu morí en estranyes circumstàncies. Arran d'això, i dels consells del seu germà [[Gai Juli Prisc|Prisc]], Felip esdevingué el nou prefecte pretorià perquè els dos germans tenien la intenció de governar tot l'imperi aprofitant-se del jove emperador. Després d'una derrota en el camp de batalla, [[Gordià III|Gordià]] morí en circumstàncies tan estranyes que encara avui es debaten les causes de la seva mort. No obstant això, es creu que Felip va ser el responsable de la seva mort perquè va ser ell qui primer es proclamà emperador després de la mort de [[Gordià III|Gordià]]. Felip no estava disposat a cometre els mateixos errors d'altres usurpadors i era conscient que havia de tornar a [[Roma]] si volia consolidar la seva posició davant el [[Senat romà|senat]]. Per això, viatjà cap a l'oest després de pactar la pau amb el [[rei]] [[Shapur I de Pèrsia]] i de deixar el seu germà com a governador extraordinari de les províncies orientals. A [[Roma]], el seu càrrec d'emperador fou confirmat i nomenà el seu fill ''Cèsar'' i hereu del tron imperial.

 

El regnat de Felip començà amb una incursió germànica a la província de [[Panònia]] i amb una invasió dels carps (''carpi''), una fracció dels [[gots]] de la província de [[Moesia]] (actual [[Bulgària]]) per la frontera del [[Danubi]]. Van ser derrotats l'any [[248]], però les [[Legió romana|legions]] no estaven satisfetes amb el resultat, probablement a causa de la petita part dels beneficis dels saquejos que els havia estat assignada. Aviat es rebel·laren i [[Pacatià]] fou proclamat nou emperador per les tropes. La revolta fou esclafada i Felip nomenà [[Deci (emperador romà)|Deci]] governador de la província. Els esdeveniments posteriors, emperò, demostraren que aquesta decisió fou un error. La revolta de [[Pacatià]] no fou l'única amenaça per a Felip, perquè a l'Orient [[Jotapià]] liderà una altra revolta contra l'opressiu govern de [[Gai Juli Prisc|Prisc]] i els elevats impostos. Dos usurpadors més, [[Silbanac]] i [[Esponsià]], lideraren dues revoltes més, sense tenir gaire èxit.