Hipòcrates: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix sintaxi d'ISSN |
m NBSP |
||
Línia 5:
| image = Hippocrates rubens.jpg
| caption = Gravat de [[Peter Paul Rubens]], 1638, cortesia de la [[National Library of Medicine]].<ref> {{Harvnb|National Library of Medicine|2006}} </ref>
| birth_date = aprox. 460
| birth_place = [[Kos]] ([[Grècia]])
| death_date = aprox. 370
| death_place = [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]] ([[Grècia]])
| occupation = [[Metge]]
Línia 17:
== Biografia ==
[[Fitxer:Kos Asklepeion.jpg|300px|thumb|''[[Asklepieion]]'' a [[Kos]]]]
Els historiadors accepten que Hipòcrates nasqué a voltants de l'any 460
Sorà escrigué que el pare d'Hipòcrates era [[Heràclides Escolapi]], també metge; la seva mare era Praxítela, filla de Tizane. Els dos fills d'Hipòcrates, [[Tèssal (metge)|Tèssal]] i [[Draco (metge)|Draco]], i el seu gendre, [[Polibi (metge)|Polibi]], eren alumnes seus. Segons [[Galè]], un metge posterior, Polibi fou l'autèntic successor d'Hipòcrates, mentre que Tèssal i Draco tingueren cadascun un fill anomenat Hipòcrates.<ref name="adams19"> {{Harvnb|Adams|1891|p=19}} </ref><ref name="mar66"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=66}} </ref>
Segons Sorà, Hipòcrates aprengué medicina del seu pare i el seu avi, i estudià altres matèries amb [[Demòcrit]] i [[Gòrgies de Leontins|Gòrgies]]. Hipòcrates estudià probablement a l'''[[asklepieion]]'' de [[Kos]], i rebé lliçons del metge [[Tràcia|traci]] [[Heròdic de Selímbria]]. L'única menció contemporània d'Hipòcrates és al diàleg de [[Plató]] ''[[Diàleg de Protàgores|Protàgores]]'', en què el filòsof el descriu com a "Hipòcrates de Kos, l'Asclepíade".<ref name="marti86">{{Harvnb|Martí-Ibáñez|1961|p=86–87}}</ref><ref name="plato"> {{Harvnb|Plató|380
== Teoria hipocràtica ==
Línia 28:
| align = right
| quote = "No és, doncs, ni divina ni més sagrada que les altres malalties, sinó que té una causa natural que l'origina, com altres malalties. Els homes consideren la seva naturalesa i causa com a divines per ignorància i astorament..."
| source = ''Sobre la malaltia sagrada''<ref> {{Harvnb|Plató|400
}}
Hipòcrates és considerat el primer metge que rebutjà les supersticions, llegendes i creences que assenyalaven les forces sobrenaturals o divines com a causa de les malalties. Els deixebles de [[Pitàgores]] el consideraren com l'home que uní la filosofia i la medicina.<ref name="philosophy"> {{Harvnb|Adams|1891|p=4}}</ref> Separà la disciplina de la medicina de la religió, creient i argumentant que la malaltia no era un càstig infligit pels [[mitologia grega|déus]], sinó la conseqüència de factors ambientals, la dieta i els hàbits de vida. De fet, no hi ha ni una sola menció d'una malaltia mística en tot el Corpus Hipocràtic. Tanmateix, Hipòcrates sí que treballà amb moltes conviccions basades en el que avui en dia se sap que era una [[anatomia]] i una [[fisiologia]] incorrectes, com per exemple l'[[humorisme]].<ref name="jones11"> {{Harvnb|Jones|1868|p=11}}</ref><ref name="nuland8"> {{Harvnb|Nuland|1988|p=8–9}} </ref><ref name="garrison9394"> {{Harvnb|Garrison|1966|p=93–94}}</ref>
Línia 84:
{{principal|Corpus hipocràtic}}
[[Fitxer:HippocraticOath.jpg|thumb|left|Manuscrit [[Imperi Bizantí|bizantí]] del Jurament en forma de [[creu]] (s. XII).]]
El corpus hipocràtic (en llatí, ''Corpus Hippocraticum'') és una col·lecció d'unes setanta obres mèdiques primitives de l'antiga Grècia escrites en [[dialecte jònic|grec jònic]]. No s'ha aclarit definitivament si l'autor del corpus fou el mateix Hipòcrates,<ref name="singer27"> {{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=27}} </ref> però és probable que els volums fossin creats pels seus estudiants i deixebles.<ref name="hanson"> {{Harvnb|Hanson|2006}} </ref> A causa de la varietat de temes, estils d'escriptura i data aparent de creació, els estudiosos creuen que el corpus hipocràtic no podria haver estat escrit per una sola persona (Ermerins n'assenyala dinou autors diferents<ref name="britannica"> {{Harvnb|Britannica|britannica}} </ref>). A l'antiguitat, el Corpus era atribuït a Hipòcrates, i els seus ensenyaments seguien generalment els principis del metge grec, de manera que el Corpus acabà duent el seu nom. En realitat, podrien ser les restes d'una biblioteca de Kos o una col·lecció compilada al segle III
El corpus hipocràtic conté llibres de text, lliçons, recerca, notes i assajos filosòfics sobre diversos temes mèdics, en cap ordre concret.<ref name="singer27"/><ref name="rutkow23"> {{Harvnb|Rutkow|p=23}} </ref> Aquestes obres foren escrites per públics diferents, tant especialistes com no experts, i a vegades estaven redactades des de punts de vista oposats; es poden veure contradiccions importants entre diferents obres del corpus.<ref name="sing28"> {{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=28}} </ref> Entre els tractats del corpus destaquen ''[[Jurament Hipocràtic|El jurament hipocràtic]]'', ''El llibre dels pronòstics'', ''Sobre el règim en les malalties agudes'', ''Aforismes'', ''Sobre els aires, les aigües i els llocs'', ''Instruments de reducció'', ''Sobre la malaltia sagrada'', etc.<ref name="britannica"/>
|