|
La '''vaga de febrer''' és una [[vaga general]] organitzada pels [[neerlandès|neerlandesos]] en 1941 per protestar contra l'[[antisemitisme]] de Hitler i la seva persecució dels jueus. Fou la primera acció de resistència d'aquest tipus seguida tant per jueus com per no jueus en l'Europa ocupada.<ref>Friso Roest & Jos Scheren, Oorlog in de stad: Amsterdam 1939-1941. Van Gennep, Amsterdam, 1998. ISBN 90-5515-176-9.</ref>
Els nazis governaven holandaels Països Baixos des de 1940 i havien començat a implantar les seves mesures antijueves, entre elles la prohibició d'exercir determinades feines. Al febrer de 1941 es van iniciar una sèrie d'atacs contra barris de majoria jueva, que van ser aïllats de la resta de la població, com va succeir per exemple a l'entorn de la plaça del Waterlooplein. En ells el [[Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos]] i l'exèrcit alemany actuaven conjuntament en els progroms i els veïns es defensaven en grups autoorganitzats . A finals de mes s'inicià a Amsterdam una sèrie de detencions de jueus, els quals eren deportats als camps de concentració, fet que va indignar la població (eren més de 100.000 habitants jueus). L'organitzador dels combois era l'austríac [[Arthur Seyss-Inquart]], comissari del Reich. La policia local no va intervenir però com les detencions es van realitzar a ple dia, nombrosos veïns les van presenciar i van començar a pensar mesures de protesta. ▼==Causes==
▲Els nazis governaven holanda des de 1940 i havien començat a implantar les seves mesures antijueves, entre elles la prohibició d'exercir determinades feines. Al febrer de 1941 es van iniciar una sèrie d'atacs contra barris de majoria jueva, que van ser aïllats de la resta de la població, com va succeir per exemple a Waterlooplein. En ells el [[Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos]] i l'exèrcit alemany actuaven conjuntament en els progroms i els veïns es defensaven en grups autoorganitzats.
El [[Partit Comunista dels Països Baixos]], il·legalitzat, va organitzar la vaga "«en suport dels treballadors jueus ",» perquè la majoria de deportats pertanyien a la classe baixa. La vaga va començar el 24 de febrer de 1941 amb l'aturada dels conductors del transport públic. Els governants nazis van emprendre mesures per acabar amb la vaga però aquesta es va estendre a escoles i altres sectors durant la jornada fins convertita convertir-se en vaga general. També va ser seguida per altres ciutats holandesesneerlandeses. La força dels alemanys impedí tanmateix que durés més enllà de dos dies. ▼A finals de mes s'inicià a Amsterdam una sèrie de detencions de jueus, els quals eren deportats als camps de concentració, fet que va indignar la població (eren més de 100.000 habitants jueus). L'organitzador dels combois era l'austríac [[Arthur Seyss-Inquart]], comissari del Reich. La policia local no va intervenir però com les detencions es van realitzar a ple dia, nombrosos veïns les van presenciar i van començar a pensar mesures de protesta.
==Esdeveniments==
▲El [[Partit Comunista dels Països Baixos]], il·legalitzat, va organitzar la vaga "en suport dels treballadors jueus", perquè la majoria de deportats pertanyien a la classe baixa. La vaga va començar el 24 de febrer de 1941 amb l'aturada dels conductors del transport públic. Els governants nazis van emprendre mesures per acabar amb la vaga però aquesta es va estendre a escoles i altres sectors durant la jornada fins convertit-se en vaga general. També va ser seguida per altres ciutats holandeses. La força dels alemanys impedí tanmateix que durés més enllà de dos dies.
==Conseqüències==
Als aldarulls de les protestes van morir 9nou persones i més de vint van resultar ferides. Les represàlies dels nazis incloïen elevades multes a les ciutats on havien tingut lloc els aixecaments, diners que es pagaven amb recol·lectes forçoses d'impostos extraordinaris (fins a 15 milions de florins a Amsterdam). Es vavan detenir i empresonar els principals líders comunistes, acusats d'instigar la vaga, tant a les poblacions on aquesta havia reeixit com en altres ciutats on no hi havia hagut interrupció del treball. La vaga no va tenir gaires conseqüències laborals o econòmiques directes, però sí a nivell simbòlic, ja que va ser la primera vegada que tots els ciutadans d'una zona ocupada pels nazis, amb independència de la seva raça o religió, protestaven amb una acció directa contra la persecució dels jueus per part del règim de Hitler. La mesura seria imitada entre 1941 i 1942 per altres països: [[Grècia]], [[Luxemburg]], [[Bèlgica]] i [[Noruega]].
La vaga no tingué gaires conseqüències laborals o econòmiques directes, però sí a nivell simbòlic, ja que va ser la primera vegada que tots els ciutadans d'una zona ocupada pels nazis, amb independència de la seva raça o religió, protestaven amb una acció directa contra la persecució dels jueus per part del règim de Hitler. La mesura seria imitada entre 1941 i 1942 per altres països: [[Grècia]], [[Luxemburg]], [[Bèlgica]] i [[Noruega]].
Es va erigir una estàtua en memòria dels fets on cada any es ret un homenatge a la resistència holandesaneerlandesa antinazi. Paradoxalment, fins al 1968 no es va permetre la participació dels comunistes en aquesta celebració.
== Referències ==
| 