Cinema de l'Índia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 2:
La '''indústria del''' '''[[cinema]]''' '''de l'[[Índia]]''' és la més important del món en termes numèrics quant al volum de llargmetratges i curtmetratges anuals. El país produeix el 73 % dels ingressos per l'edició de pel·lícules a la zona d'Àsia-Pacífic. Els indis són els ciutadans del món que més acudeixen al cinema, amb xifres rècord que han aconseguit els mil milions de persones en tres mesos, índex afavorit per l'ínfim cost de les entrades, pels volts dels 17 cèntims d'euro. A l'Índia, les pel·lícules amb major audiència són les de producció local,<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Pérez Gómez|nom=Miguel Ángel|article=El cine indio a través de Dilwale Dulhania Le Jayenge|publicació=|url=http://fama2.us.es/fco/frame/frame1/estudios/1.13.pdf|data=|pàgines=}}</ref> i se'n produeixen una mitjana de 1.000 cada any.<ref name=":0" /><ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Cruz Bárcenas|nom=Arturo|article=India, nueva potencia mundial en cine|publicació=[[La Jornada]]|url=http://www.jornada.unam.mx/2007/01/08/contraportada.pdf|data=|pàgines=}}</ref> Al seu torn, en els últims anys, el cinema indi s'ha estès a la resta del món amb alguns èxits, sobretot en països amb un gran nombre de ciutadans indis immigrants.
Encara que els [[germans Lumière]] van visitar per vegada primera l'Índia en [[1896]],<ref name="Burra&Rao252">Burra & Rao, 252</ref> no seria fins a [[1913]] quan es va produir i editar la primera pel·lícula índia, ''[[Harishandra|Raja Harishandra]]'', dirigida pel pare del cinema indi [[Dadasaheb Phalke]],<ref name="thecolorsofindia1">{{
[[File:Raja Harishchandra (1913).webm|thumb|right|250px|''[[Raja Harishchandra]]'' ([[1913]]).]]
A pesar que la indústria cinematogràfica índia ha estat coneguda en occident pel seu volum de manera recent, a en els [[Dècada del 1930|anys 30]] el nombre de pel·lícules superava el centenar per any. Amb l'aparició del [[cinema sonor]] en [[1931]] ([[Alam Ara]]),<ref name=":0" /><ref name="Burra&Rao253">Burra & Rao, 253</ref> les productores es van instal·lar en diferents llocs, en relació amb les llengües: [[Bombai]] (pel [[Hindi|hindí]], conegut popularment com [[Bollywood]]), [[Tollygunge]] (per al cinema en [[bengalí]]), [[Kerala]] (en [[Malaiàlam]], conegut com [[Mollywood]]), [[Kodambakkam]] (en [[Tàmil]], conegut com [[Kollywood]]), [[Chennai|Madras]] i [[Calcuta|Calcuta.]] No obstant això, el hindí representava la majoria de la producció, amb el 83 % de les pel·lícules, encara que en l'actualitat el percentatge baixa fins el 29 %. L'[[hindi]], el [[tàmil]] i el [[telugu]] ([[Tollywood]]) són les tres llengües amb major producció,<ref name=":0" /> si be es produeixen films en una vintena d'idiomes.<ref name=":1" />
Línia 8:
La temàtica transcorria des del mitològic fins a les històries d'amor tradicionals, tot això envoltat de balls i danses tradicionals en un model de musical propi,<ref name=":0" /> donant com a resultat un cinema amb una idiosincrasia ben marcada.<ref name=":1" /> No obstant això, alguns directors, com a [[K. A. Abbas]] (''[[Els Fills de la Terra (pel·lícula)|Els fills de la terra]]'', [[1946]]), van manifestar les seves preocupacions socials, coincidint amb el procés d'independència de l'Índia.
Va caldre esperar a [[1954]], ja com a estat independent, per a l'aparició de la primera pel·lícula sonora índia no musical (''[[Munna]]'', de K. A. Abbas).<ref name="MySwar">{{
El cinema indi, a més de rebre la influències pròpies de la cultura del país, ha estat capaç d'influir en el musical en [[Anglès|llengua anglesa]], en figures com [[Andrew Lloyd Webber]] o [[Baz Luhrmann]].
| |||