Cànoes: diferència entre les revisions

{{Límits| E= [[Pollestres]] | NE= [[Perpinyà]] | N= [[Toluges]] | O= [[Tuïr]] | NO= | SO= | S= [[Pontellà i Nyils]] | SE= }}

El creixement de Cànoes començà per la formació d'alguns barris dins del nucli vell, com el Cim de l'Església, la Mata del Bric, la Portalada, la Teuleria (o les Teuleries, o la Teuleria de l'Azemà), el Vilatge Vell i Xo'l Teuler, o la Teuleria. En una segona fase de creixement es crearen els barris del Camp, o el Prat, de la Font, l'Empedrat, l'Era, el Noguer (abans, els Noguers), la Palanqueta, abans Camp de la Palanqueta, el Prat del Mas, el Pontet, la Solana i les Trinyagues. Dins del nucli vell hi havia hagut el Cementiri Vell, actualment Plaça de l'Església, i, a prop, un segon Cementiri Vell, o Cementiri de la Teuleria, o de Xo'n Deprada, actualment del tot desaparegut. En l'actualitat, Cànoes s'ha convertit enesdevingut una de les ciutats dormitori<ref>[http://tab.geoportail.fr/?c=2.837168113143519,42.650638999004414&z=15&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS:WMTS(1)&permalink=yes El poble actual de Cànoes en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> de Perpinyà, i el seu nucli urbà ha sofert una notable extensió.

En el subsòl de l'església parroquial de Sant Quirc i Santa Julita hi ha les restes d'una vil·la romana, trobades en el decurs de la prospecció feta els primers anys del {{segle |XXI}}.

Cànoes és documentat des de l'any 843 (''Kanoas''), i torna a aparèixer el 951 (''Canohas''), el 968 (''Kanovas'') i el 1036 (''Kanous''). Aquest territori fou donat per [[Carles el Calb]] el 843 al seu fidel Sunifred, comte d'Urgell (després marquès de Gòtia), pare de [[Guifré I el Pelós]]. Tot i que l'[[abadia de la Grassa]] hi tenia possessions, la senyoria del lloc i de l'església de [[Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes|Sant Quirc]] requeia en el [[Comtat de Rosselló|comte de Rosselló]]. Tanmateix, el darrer terç del {{segle |X}} el germà del [[Bisbat d'Elna|bisbe d'Elna]] Sunyer, [[Hug I d'Empúries]], tots dos fills de Gausfred I, comte de Rosselló, retingué aquesta possessió fins al 1036, moment en què va ser cedida definitivament a la Grassa. Tanmateix, els vescomtes de Tatzó encara hi retenien possessions, que no cediren a la Grassa fins al 1102. D'aleshores fins a la fi de l'[[Antic Règim]], Cànoes fou possessió de la Grassa. Foren els monjos de la Grassa els qui dessecaren l'estany, al {{segle |XIV}}, per raons de salubritat, a més de construir la foradada per al seu drenatge.

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini<ref>Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [http://archive.wikiwix.com/cache/?url= http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075], a la pàgina web de l'''École des hautes études en sciences sociales''.</ref> fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004<ref>Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 [http://archive.wikiwix.com/cache/?url= http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer], 2011 [http://www.insee.fr/fr/ppp/bases-de-donnees/recensement/populations-legales/commune.asp?annee=2011&depcom=66037 Fitxer] i 2012 [http://www.insee.fr/fr/themes/donnees-locales.asp?ref_id=evo2012&typgeo=COM&search=66037 Fitxer].</ref>

=== PersonatgesPersones il·lustres ===

* {{ref-llibre |cognom=Becat |nom=Joan |capítol=30-Cànoes |títol=Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner | editorial=Terra Nostra |lloc=Perpinyà |data=2015 |pàgines= |col·lecció=Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII |isbn=ISSN 1243-2032 |ref= }}

* {{ref-llibre |cognom=Becat |nom=Joan |cognom2=Ponsich |nom2=Pere |cognom3=Gual |nom3=Raimon |capítol=Cànoes |títol=El Rosselló i la Fenolleda | editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1985 |pàgines= |col·lecció=Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14 |isbn=84-85194-59-4 |ref= }}

* {{ref-llibre |cognom=Catafau |nom=Aymat |capítol= |títol=Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles | editorial=Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire |lloc=Perpignan |data=1998 |pàgines= |col·lecció=Études |isbn=9782905828972 |ref= }}

* {{ref-llibre|cognom=Coromines |nom=Joan |enllaçautor=Joan Coromines i Vigneaux |capítol=Cànoes |títol=Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana | editorial=Curial Edicions Catalanes i ''la Caixa'' |lloc=Barcelona |data=1995 |pàgines= |col·lecció=Onomasticon Cataloniae, III Bi-C |isbn=84-7256-902-0 |ref= }}

* {{ref-llibre|cognom=Kotarba |nom=Jérôme |cognom2=Castellvi |nom2=Georges |cognom3=Mazière |nom3=Florent [directors] |capítol= |títol=Les Pyrénées-Orientales 66 | editorial=Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme |lloc=Paris |data=2007 |pàgines= |col·lecció=Carte Archeologique de la Gaule |isbn=2-87754-200-5 |ref= }}

* {{ref-llibre |cognom=Ponsich |nom=Pere |enllaçautor=Pere Ponsich i Rondes |capítol=Cànoes: Sant Quirze i Santa Julita de Cànoes |títol=El Rosselló | editorial=Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1993 |pàgines= |col·lecció=Catalunya romànica, XIV |isbn=84-7739-601-9 |ref= }}.

== Enllaços externs ==

{{ORDENA:Canoes}} <!--ORDENA generat per bot-->