Maiestas Domini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: de O → d'O, segle XIII → {{segle|XIII}}, segle X → {{segle|X}} , segle VIII → {{segle|VIII}}, segle IV → {{segle|IV}} AWB |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Meister aus Tahull 001.jpg|thumb|250px|Maiestas Domini de [[Sant Climent de Taüll]]]]
La '''''Maiestas Domini''''' (en llatí, la Majestat del Senyor) o Crist en Majestat és una [[iconografia]] del [[cristianisme]] que representa la manifestació de Déu [[Totpoderós]], senyor de l'Univers. També rep el nom grec de [[Pantocràtor]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/|títol=Pantocràtor al Diccionari de les arts del Termcat| consulta=21 març 2016|llengua=| editor=|data=}}</ref>
Així doncs, ''Maiestas Domini'' i Pantocràtor parteixen d'un mateix concepte teològic però el tradueixen plàsticament en imatges diferents i registren evolucions diferenciades en funció dels respectius contextos culturals. L'[[art bizantí]] adopta la representació del '''Pantocràtor''' de bust o de mig cos. En canvi, l'art medieval de l'Europa occidental, preromànic i romànic, prefereix la representació del Totpoderós assegut en un tron i, per tant, de cos sencer, que és la que en l'àmbit de la història de l'art i de la iconografia s'anomena '''''Maiestas Domini''''' per a subratllar la seva especificitat davant de la manera bizantina de representar el Pantocràtor.
Tota una altra cosa són les representacions de [[Crist crucificat]] vestit amb túnica i sovint amb corona popularment anomenades Majestats o [[Crist Majestat]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/|títol=Majestat al Diccionari de les arts del Termcat| consulta=21 març 2016|llengua=| editor=|data=}}</ref> que no s'han de confondre amb la ''Maiestas Domini'' malgrat la similitud terminològica.
== Història ==
[[
[[
[[
Així com la representació del [[Pantocràtor]] bizantí, un cop fixada, es manté pràcticament invariable a través dels temps i només interactua amb altres temes iconogràfics com la [[Deisi]], la iconografia de la ''Maiestas Domini'' occidental registra un procés evolutiu més acusat que comença amb l'assimilació cristiana de la iconografia imperial romana i culmina amb la integració d'aquesta a la representació del Segon adveniment de Jesucrist ([[Parusia]]). Posteriorment, la seva evolució dóna lloc a altres temes iconogràfics com el Crist Jutge o el Crist Salvador del món ([[Salvator Mundi]]). Una altra derivació de la ''Maiestas Domini'' és la representació de la Mare de Déu en majestat o ''[[Maestà]]''.
El concepte de ''Maiestas'' (Majestat) té el seu origen al món romà i expressa la grandesa i el poder de l'emperador. El Cristianisme el va fer seu per aplicar-lo a Déu, sobretot a partir de [[Tertul·lià]] (segles I-II), Tanmateix, les primeres representacions plàstiques d'aquest concepte no apareixen fins a la fi del {{segle
=== Assimilació cristiana de la iconografia imperial romana ===
Als mosaics de [[Ravenna]], del segle VI. es troben representacions diverses del Crist entronitzat. A l'absis de la [[Basílica de Sant Vidal de Ravenna|basílica de Sant Vidal]] hi apareix com un emperador Romà, jove, sense barba i assegut damunt d'una esfera o [[globus terraqüi]] que simbolitza el seu poder universal. A la [[basílica de Sant Apol·linar el Nou]] hi apareix assegut en un tron, beneint i envoltat per quatre àngels. Sembla que aquesta imatge de Crist va substituir una de l'emperador [[Teodoric el Gran]] que hi havia hagut prèviament.
L'[[art carolingi]] i l'[[art otonià]] van fer seva aquesta iconografia derivada de la iconografia imperial romana i la van utilitzar indistintament per a representar el propi emperador (Sacramentari d'Enric II, de començaments del segle XI) o bé per a representar Déu ([[Evangeliari de Godescalc]], dit també Evangeliari de Carlemany, del {{segle
=== Integració de la ''Maiestas'' i el Tetramorf als manuscrits carolingis ===
Va ser al [[scriptorium]] carolingi de Sant Martí de [[Tours]], durant el [[segle IX]] on es va consolidar la integració en una sola imatge simbòlica de la representació del Crist en Majestat conjuntament amb els símbols dels Quatre Evangelistes, l'anomenat [[Tetramorf]]. Aquesta imatge la podem trobar ocupant un lloc preferent en manuscrits produïts a Tours tals com l'Evangeliari de Lotari, la primera Bíblia de Carles el Calb o la Bíblia de Moutier-Grandval.
Segueix trobant-se en llibres manuscrits del {{segle
=== L'art romànic: el segon adveniment de Jesucrist o Parusia. ===
Línia 30:
L'art romànic representa la màxima expansió de la iconografia de la ''Maiestas Domini.'' De la mateixa manera que als seus orígens i també al món carolingi i otonià s'establia una clara correlació entre la representació de Déu entronitzat i la de l'emperador en majestat, els historiadors assenyalen que la proliferació de la ''Maiestas Domini'' en l'art romànic esdevé una expressió clara de l'[[Feudalisme|ordre feudal]], del seu caràcter immutable i de la seva rígida jerarquia, al capdamunt de la qual es trobaria Déu.
Potser per això, la societat urbana del gòtic, una societat més dinàmica, prefereix altres formes de representar Déu. D'aquesta manera, a partir del {{segle
== Descripció iconogràfica ==
La iconografia més habitual de la ''Maiestas Domini'' mostra el Crist en Majestat assegut a un tron, emmarcat per una [[màndorla]] i envoltat pel [[Tetramorf]], és a dir, de quatre vivents o animals que els antics intèrprets dels textos bíblics van identificar amb els [[Quatre Evangelistes]]
Déu es representa amb barba i amb els cabells són llargs fins a les espatlles. La seva mà dreta la té alçada fent el gest de beneir mentre que amb l'esquerra sosté el [[Llibre de la Vida]], unes vegades tancat i d'altres obert. Acostuma a anar vestit amb túnica i mantell. Els peus els té descalços i sovint reposen damunt d'un coixi o un semicercle que li fa d'escambell. Aquest semicercle representa el món sotmès als peus de Déu.
El Crist acostuma a portar al cap una corona,<ref>Versión del [[Apocalipsi]] 14,14</ref> o bé un nimbe en el qual està inscrita una creu. Sovint l'acompanyen altres elements simbòlics com ara les lletres [[alfa]] i [[omega]], primera i útima lletra de l'alfabet grec.
Les fonts bíbliques d'aquesta iconografia es troben en la visió de la glòria del Senyor descrita pel profeta [[Ezequiel]] al llibre d'{{citar Bíblia|Ezequiel|1|4|12}} que es repeteix, en termes bastant similars, al llibre de l'{{citar Bíblia|Apocalipsi|4|2|8}}:
“Vaig veure un tron posat en el cel. Al tron hi seia algú que tenia un esclat semblant al jaspi i la cornalina, i el tron era nimbat per un cercle de llum que brillava com la maragda... Del tron sortien llampecs, veus i tronades... En el tron, al seu voltant, hi havia quatre vivents plens d’ulls davant i darrere. El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent era semblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d’home, i el quart vivent era semblant a una àguila en ple vol. Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d’ulls que miraven tot al voltant i cap al tron”
Aquesta visió defineix clarament la imatge de Déu entronitzat dins de la màndorla (el "cercle de llum") i envoltat pel tetramorf, interpretat com a representació simbòlica dels quatre evangelistes.
Altres detalls característics de la iconografia de la Maiestas Domini procedeixen de diversos textos bíblics. Per exemple, el semicercle que a vegades es representa als peus de Déu (o que fins i tot apareix fent-li de tron) procedeix d'una cita del profeta [[Llibre d'Isaïes|Isaïes]]: “El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus”.{{citar Bíblia2|Isaïes|66|1}} Mitjançant aquest simbolisme es dóna a entendre que tot l'Univers està sotmès al poder de Déu.
Línia 75:
=== Pintura mural ===
*La pintura mural romànica catalana ofereix alguns dels millors exemples d'aquesta iconografia. Destaca especialment el conjunt de l'[[Absis central de Sant Climent de Taüll]] (MNAC). És igualment notable la ''Maiestas Domini'' de [[Santa Maria de Mur]] (Museu de Boston) i cal esmentar així mateix les pintures murals de [[Sant Pau de Fontclara]], Sant Pere d'Esterri de Cardós, [[Santa Eulàlia d'Estaon]] o les de l'atri de [[Sant Vicenç de Cardona]] (MNAC). Més tardà és el Crist en Majestat que formava part de les pintures murals de [[Santa Maria de Lluçà]]
*La pintura mural romànica d'Andorra oferiria exemples d'aquesta iconografia a l'[[Església de Santa Coloma (Andorra la Vella)|esglèsia de Santa Coloma]] i a [[Sant Miquel d'Engolasters]].
* En la pintura mural romànica espanyola destaquen la ''Maiestas Domin''i del panteó reial de Sant Isidor de Lleó i la de l'absis de l'església dels Sants Just i Pastor de Segòvia.
Linha 85 ⟶ 84:
!
|-
| [[
| [[
| [[
| [[Fitxer:Sant Pau de Fontclara - Pintures absis.jpg|thumb|200px|Maiestas Domini a l'absis del monestir de [[Sant Pau de Fontclara]]]]
| [[
|}
Linha 109 ⟶ 108:
!
|-
| [[
| [[
| [[
|}
Linha 123 ⟶ 122:
!
|-
| [[
| [[
| [[
| [[
|}
Linha 143 ⟶ 142:
*FERNÁNDEZ DEL HOYO, María Antonia. Profesora Titular del Departamento de Historia del Arte. Universidad de Valladolid. ''Testigos'', catálogo de Las Edades del Hombre, 2004. ISBN 84-88265-17-4 (en castellà)
* DUCHET-SUCHAUX, Gaston y PASTOUREAU, Michel. ''La Biblia y los santos''. Alianza Editorial. ISBN 84-206-9478-9 (en castellà)
* Ramon PUIG MASSANAː ''El rostre de Jesús, el Crist''. Barcelonaː La formiga d'Or, 1998.
== Enllaços externs ==
| |||