República Libanesa (1926-1946): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Republica Libanesa 1926-1946}}
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 9:
El nou alt comissionat [[Damien de Martel]] va arribar avançat el 1933 i va decidir aviat restablir el Parlament i va introduir el vot directe dels diputats per les eleccions de 1934. Bishar al-Khoury (o al-Khuri) va organitzar els seus partidaris en un bloc anomenat Bloc Constitucional o Partit Constitucional. Després de les eleccions Debbas va dimitir per fer-se càrrec de la presidència de la Cambra o parlament i com a president fou nomenat interinament un nacional francès, [[Antoine Privat-Aubouard]], fins que al cap d'un mes va poder ser elegit [[Habib Pacha Es-Saad]], del bloc de al-Khoury.
 
El 1936 el Parlament fou restablert amb un terç dels diputats nomenats per França; l'alt comissionat Damien de Martel esperava que el candidat dels francesos, el cristià maronita [[Émile Eddé]], líder d'al-Kutla al-Wataniyya o Bloc Nacional, una coalició conservadora i profrancesa establerta a l'inici de 1936 ,<ref> al mateix temps que s'establia Kataib/Falanges Libaneses, formalment Partit Libanès Social Democràtic, "Phalange", secular, conservador, nacionalista, cristià principalment maronita</ref>, seria elegit àmpliament, però finalment només va guanyar per un vot.
 
Malgrat un acord de principi per la independència del Líban (1941), els golistes (o gaullistes) temptaren de mantenir els països sota control. Un conflicte esclata entre els partidaris resolts de la independència i França: l'alt comissionat [[Jean Helleu]] (juny a novembre de 1943) va fer empresonar el govern libanès l'11 de novembre. El 22 de novembre de 1943, la França lliure es va veure obligada, sota amenaça de la Gran Bretanya, d'alliberar al govern libanès i acordar la independència al país. L'endemà Helleu va dimitir i el va substituir [[Yves Chataigneau]]. França va reconèixer la independència de la república que ja havia abolit el mandat unilateralment (1943), però van conservar drets sobre defensa i representació exterior. Les tropes franceses van restar al Líban fins al setembre de 1946.