Agustín Díaz Yanes: diferència entre les revisions

La seva reputació com a guionista i les amistats que va conrear li van permetre rodar la pel·lícula'' [[Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto]]'' el 1995, que li va valer dos premis Goya: [[Goya al millor guió original|al millor guió original]] i [[Goya al millor director novell|al millor director novell]]. El [[Premis Ondas 1995|1995]] va rebre un [[Premi_Ondas]] com a millor director de cinema.<ref>{{ref-publicació|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/1995/11/03/radiotv/815353224_850215.html|data=3 novembre 1995|lloc=Barcelona|títol=Los Ondas de 1995 apuestan por la creatividad en los programas de radio y televisión}}</ref> Després de l'èxit de la seva primera pel·lícula va preparar el guió de ''Madrid Sur'', un film de [[ciència-ficció]] que no va poder rodar per falta de finançament.

 

 

El seu últim film fins avui és ''[[Sólo quiero caminar]],'' estrenat el novembre de 2008, que li va valer una nova nominació al Goya com a millor director. És el president de l'associació d'Autors Literaris de Mitjans Audiovisuals (ALMA). El 2012 va publicar la seva primera novel·la, ''Simpatía por el diablo'', en la qual hi ha referències al seu amic, l'escriptor [[Javier Marías]] i, particularment, a la novel·la ''Los enamoramientos.'' Aquest llibre, homenatge als [[The Rolling Stones|Rolling Stones]] i la seva cançó "[[Sympathy for the Devil]]".<ref name="rocio">[http://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/08/actualidad/1336500607_466363.html Rocío García.]</ref>