Com a conseqüència del pacte de les Jarillas, signat en [[1944]] entre els marquesos d'Aledo i d'Urquijo, les operacions de la banca industrial van quedar en mans del Banco Urquijo.<ref>{{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1982/07/11/economia/395186403_850215.html |data= 11 juliol 1982 |títol=Juan Lladó, una rara excepción de banquero | autor1nom= Joaquin |cognom=Estefania |autor2nom2= Salvador Arancibia| cognom2= Arancibia}}</ref> La crisi industrial de finals dels [[Dècada del 1970|anys 70]] i principis dels [[Dècada del 1980|80]] va afectar severament a la cartera industrial dels bancs. L'any [[1984]] la mala situació que travessava va obligar al seu president, Claudio Boada, a no repartir dividends. El Banc d'Espanya va supervisar un llarg procés de sanejament i va aportar unes ajudes de 45.000 milions de pessetes que, en part, van ser posades per la resta dels grans bancs i el Fons de Garantia de dipòsits. Aquests recursos van ser retornats quan es va vendre al novembre de 1988 el Banco Urquijo Unión al Grup March. Per aquesta venda el BHA va obtenir 67.500 milions de pessetes.<ref>{{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1991/05/15/economia/674258428_850215.html Sanejament i venda d'Urquijo-Unió |data= 15 maig 1991 |títol=x }}</ref>
