Banco Hispano Americano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m |
||
Línia 1:
{{infotaula d'organització}}
El '''Banco Hispano Americano''' (BHA) va ser un [[Banca privada|banc privat]] espanyol creat el 1900 i desaparegut
== Història ==
Línia 6:
Va ser crear per un grup d'inversos liderats per Antonio Basagoiti Arteta, empresari biscaí que havia fet fortuna a [[Mèxic]], on es trobaven les famílies Zaldo i Ibáñez, que també havien prosperat en territori americà. Es va fundar el [[25 d'octubre]] de [[1900]] amb l'objectiu de tenir presència a tot el territori nacional, quan fins llavors només el [[Banc d'Espanya]] era qui tenia sucursals en tot el àmbit espanyol.
A la fi de l'any [[1913]] el BHA va sofrir una crisi de confiança motivada per la
En 1976 es van absorvir el ''Banco Mercantil'' e Industrial i el ''Banco de Gijón''<ref>{{citar ref | url= http://elpais.com/diario/1976/10/27/economia/215218804_850215.html |títol= El Hispano Americano absorberá al Mercantil e Industrial |data= 27 octubre 1976| consulta = 23 agost 2016|publicació= El País}}</ref> i es va obrir una oficina a Teheran<ref>{{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1976/12/05/economia/218588414_850215.html |data= 5 desembre 1976|títol= Oficina de representación del Hispano en Teherán}}</ref>, la primera que obria un banc espanyol, amb l'objectiu de canalitzar activitats comercials entre [[Iran]] i Espanya. Aquest mateix any va crear una societat conjunta amb el ''Banco Urquijo'' pel foment i gestió d'operacions comercials i industrials espanyoles a Iran, així com a la captació de recursos d'aquell país. Entre les empreses participants en la societat es trobaven Duro Felguera, Entrecanales i CAF.<ref>{{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1976/11/14/economia/216774018_850215.html |data= 14 novembre 1976|títol= Sociedad de promoción española en Irán }}</ref> L'estratègia expansiva que seguia va fer que l'any [[1977]] se situés en el segon lloc del ránking bancari espanyol.<ref>{{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1977/03/19/economia/227574018_850215.html |data= 19 març 1977|títol= El Hispano, segundo ranking bancario}}</ref>
L'obertura d'una oficina a Teheran no va ser l'únic cas d'expansió internacional, ja que BHA es va establir en altres ciutats tals com [[Rio de Janeiro]] i [[São Paulo]], [[Londres]], [[Lisboa]] i [[Moscou]].<ref>{{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1977/06/11/economia/234828015_850215.html |data= 11 juny 1977|títol=El Banco Hispano Americano}}</ref><ref>{{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1976/06/10/economia/203205617_850215.html |data= 10 juny 1976|títol=El Hispano y el Urquijo se unen en Londres |nom= Juan | cognom = Cruz}}</ref><ref>{{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1979/06/19/economia/298591211_850215.html |data= 19 juny 1979|títol= Interés de bancos españoles por instalarse en la URSS | nom= Ismael | cognom= López Muñoz}}</ref>
=== Crisi i sanejament ===
Com a conseqüència del pacte de les ''Jarillas'', signat en [[1944]] entre els marquesos d'Aledo i d'Urquijo, les operacions de la banca industrial van quedar en mans del Banco Urquijo.<ref>{{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1982/07/11/economia/395186403_850215.html |data= 11 juliol 1982 |títol=Juan Lladó, una rara excepción de banquero | nom= Joaquin |cognom=Estefania |nom2= Salvador | cognom2= Arancibia}}</ref> La crisi industrial de finals dels [[Dècada del 1970|anys 70]] i principis dels [[Dècada del 1980|80]] va afectar severament a la cartera industrial dels bancs. L'any [[1984]] la mala situació que travessava va obligar al seu president, Claudio Boada, a no repartir dividends. El Banc d'Espanya va supervisar un llarg procés de sanejament i va aportar unes ajudes de 45.000 milions de pessetes que, en part, van ser posades per la resta dels grans bancs i el [[Fons de garantia de dipòsits|Fons de Garantia de dipòsits]]. Aquests recursos van ser retornats quan es va vendre al novembre de 1988 el ''Banco Urquijo Unión'' al Grup March. Per aquesta venda el BHA va obtenir 67.500 milions de pessetes.<ref>{{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1991/05/15/economia/674258428_850215.html |data= 15 maig 1991 |títol=El Hispano, bajo los efectos del saneamiento}}</ref>
=== Fusió amb el Banc Central ===
El [[1991]] es va fusionar amb el [[Banco Central]] (BC), operació intentada en la decada dels anys seixanta.<ref> {{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1991/05/15/economia/674258424_850215.html Intents de fusió |data= 15 maig 1991|títol=Veinticinco años después}}</ref>
En la
L'1 de gener de [[1992]] es va registrar oficialment en la [[Comissió Nacional del Mercat de Valors|CNMV]] l'ampliació de capital del Banc Central, per valor 34.069 milions de pessetes, prevista per a l'absorció formal del Banco Central Hispano. El [[30 de desembre]] de l'any anterior, després de l'última signatura de la fusió, el BCH havia deixat de cotitzar en [[Borsa]] donant pas a les noves accions del Banco Central Hispanoamericano (BCHA) que, una vegada ampliat el capital, va començar a contractar normalment.<ref>{{citar ref|publicació= El País| consulta = 23 agost 2016| url= http://elpais.com/diario/1992/01/03/economia/694393208_850215.html Ampliació de capital |data= 3 gener 1992|títol=Central Hispanoamericano}}</ref>
|