Peonis: diferència entre les revisions

Els '''Peons''' (''paeones'',en [[grec antic]] Παίονες ''paiones'') fouvan ser un poble del nord de [[Grècia]] que va ocupar el país que després fou [[Regne de Macedònia|Macedònia]], amb centre al riu ''Axios''.

Estaven establerts als primers temps històrics al país muntanyós entre les muntanyes [[Orbelos]] i [[Rhodope]] i entre les fonts de l'[[Axios]], el [[Estrimó]] i el [[Hebros]] (Hebre) al costat del gran poble del [[tracis]]. [[Estrabó]] diu que diversos historiadors dignes de fe els consideraven descendents deldels [[frigis]]. Ells mateixos es consideraven una fracció del poble dels teucrians que havien passat a Europa amb els [[misis]] una mica abans de la [[guerra de Troia]] i havien sotmès als pobles tracis i pelàsgics del litoral des del [[Bòsfor]] a [[Tessàlia]].

Els seus hàbits orientals van desaparèixer progressivament mentre que altres grups tracis arribats més tard a Europa els van conservar. Van lluitar durant temps contra els bàrbar makednes, que els van arrabassar parts dels seus territoris, i contra altres tribus bàrbares i després contra les viles gregues de la costa. El poble va esdevenir guerrer, ferotge i saquejador quan l'ocasió ho requeria, assimilant-se als seus veïns panonis i tracis. A l'estiu vestien de bruses de lli o cànem i a l'hivern amb pells de [[Bisó europeu|bisó]] que casavencaçaven als boscos de les muntanyes; la seva beguda preferida era la [[cervesa]] d'[[ordi]] beguda en corns de bou, costum que es troba al nord de la [[Gàlia]] fins al segle IX. La major part de les tribus gaudien d'una vila o fortalesa on es protegien; cultivaven els cereals del país, l'ordi, l'[[avena]] i el [[mill]]. La vinya no la van conèixer fins tard. El seu deu principal era Dryalus o Dyalos o Dryalos (agafat d'una deïtat dels tracis anomenada Dionís) i les dones peones segons Heròdot adoraven a Diana; cada tribu tenia una família reial i generalment un rei; les filles filaven el llí i la llana en les cases del bosc que servien de palaus i anaven a buscar l'aigua als torrents o fonts en gerres de fang que portaven al cap; la famílies pobres vivien de la cacera i la pesca en cabanes de branques sovint a la vora de llacs a flor d'aigua que es comunicava amb la riba per un pontet estret que en cas d'alarma es desmuntava i que seria el primer exemple conegut de casa lacustre.